El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha organitzat els dies 24 i 25 de novembre la segona edició del Congrés sobre Recerca Translacional en Carcinoma Escamós de Cap i Coll (HNSCC): Nous Reptes per a les Futures Teràpies, una trobada científica centrada a impulsar avenços en un dels tumors amb major taxa de recurrència i mortalitat. El congrés ha reunit especialistes nacionals i internacionals per compartir coneixement i explorar noves estratègies que puguin transformar el maneig clínic d’aquesta malaltia en els pròxims anys.

El càncer de cap i coll continua sent una malaltia complexa i infrainvestigada, amb taxes elevades de recaiguda i mortalitat i amb importants seqüeles funcionals i estètiques pels supervivents. Amb aquesta realitat de fons, el congrés ha servit per compartir avenços en recerca bàsica i clínica, fomentar noves col·laboracions i impulsar enfocaments terapèutics innovadors que puguin ser traslladats al pacient.
L’esdeveniment ha estat impulsat pel Dr. David Virós i la Dra. Matilde E. Lleonart, cocaps del grup de Càncer de Cap i Coll: Investigació Biomèdica en Cèl·lules Mare Tumorals del VHIR. El Dr. Virós, a banda, és cap del Servei d’Otorinolaringologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

Aquest treball conjunt entre recerca translacional i pràctica clínica ha estat clau per reforçar ponts entre laboratori i hospital, amb l’objectiu d’identificar noves dianes, comprendre millor la biologia tumoral i avançar cap a tractaments més personalitzats.

Al llarg de les dues jornades, les sessions han reflectit la complexitat del càncer de cap i coll i la necessitat d’abordar-lo des de múltiples vessants. Les presentacions han tractat l’aplicació de la biòpsia líquida en tumors relacionats amb el virus del papil·loma humà (VPH), així com noves teràpies dirigides basades en anticossos bispecífics que actuen sobre el receptor EGFR. També s’han exposat estudis dedicats a identificar biomarcadors mitjançant cribratge de fàrmacs i l’anàlisi de les alteracions genètiques en tumors no relacionats amb el VPH, i s’han presentat resultats sobre l’impacte de dianes que podrien obrir la porta a nous tractaments en pacients amb tumors resistents a les teràpies convencionals.

Les sessions han aprofundit igualment en les opcions immunoterapèutiques, tant en l’àmbit perioperatori com en malaltia avançada, i en les possibilitats que ofereixen les vacunes terapèutiques. A més, s’han revisat models preclínics i noves aproximacions per estudiar lesions orals en pacients amb anèmia de Fanconi, així com la utilitat de l’anàlisi del microbioma salival i de molècules com la melatonina per superar mecanismes de resistència. Finalment, també s’ha posat de relleu la importància dels marges quirúrgics en el pronòstic del càncer de laringe tractat mitjançant microcirurgia amb làser, incorporant evidència que pot contribuir a millorar el procés de decisió clínica.
La darrera jornada ha inclòs taules temàtiques dedicades al desenvolupament de nous fàrmacs, als avenços en immunoteràpia i a la identificació de biomarcadors per a la detecció precoç, afavorint l’intercanvi d’idees entre investigadors i clínics.