Un equip del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha desenvolupat un algoritme que permet mesurar el greix acumulat al fetge mitjançant imatges de tomografia computeritzada (TAC) amb contrast i sense. Aquesta nova eina permet detectar de manera no invasiva i ràpida la malaltia per fetge gras metabòlic (MAFLD per les seves sigles en anglès) i podria transformar el diagnòstic i seguiment d’aquesta patologia, cada cop més prevalent a causa de l'augment de l’obesitat i la diabetis. El treball ha estat publicat a la revista Medical Image Analysis.

La MAFLD es caracteritza per l’acumulació de greix al fetge, la qual pot evolucionar a condicions més greus com la esteatohepatitis (MASH), el càncer de fetge o la cirrosi. Actualment, el diagnòstic d’aquesta malaltia contempla tècniques no invasives, com l’elastografia basada en ultrasons, que no és vàlida per pacients obesos mòrbids que són els que sovint més pateixen aquesta patologia, o la ressonància magnètica, però el mètode definitiu és la biòpsia hepàtica.

El nou algoritme supera les limitacions dels mètodes actuals en permetre una avaluació detallada i precisa del greix hepàtic a partir d'imatges de TAC de forma automatizada. El sistema analitza la densitat radiològica del fetge i de la melsa per identificar les àrees amb greix acumulat. "Amb aquest algoritme, podem proporcionar informació detallada sobre la distribució del greix al fetge, la qual cosa és crucial per a un diagnòstic precís i un seguiment efectiu de la MAFLD", explica el Dr. J. Raul Herance, cap del grup d’Imatge Mèdica Molecular del VHIR que ha liderat l’estudi. "La nostra eina redueix la necessitat de biòpsies invasives, la qual cosa millora l'experiència del pacient i facilita un diagnòstic precoç. Per altra banda, també elimina les limitacions de la utilització d’ultrasons en pacients obesos mòrbids o la lentitud de la ressonància magnètica que la fa quasi inoperativa per utilitzar-la com eina diagnòstica habitual", assegura el Dr. Herance.

L’algoritme ha estat validat en comparació amb dades d’elastografia i biòpsies de pacients i ha demostrat una alta precisió en els valors de greix hepàtic mesurats, tant en imatges de TAC amb contrast com sense contrast. Això permet la seva aplicació en una àmplia varietat de contextos clínics. A més, a diferència de la biòpsia, que només aporta informació d’una zona concreta del fetge, el TAC aporta dades de l’òrgan complet.

El TAC és una tècnica àmpliament disponible i més econòmica que altres tècniques d’imatge com la ressonància magnètica. Es tracta d’un mètode que s’utilitza habitualment en la pràctica clínica i, per tant, permetria avaluar la presència de fetge gras a l’hora de fer el diagnòstic d’altres malalties abdominals o toràciques sense necessitat d’una exposició addicional a radiació.

L’equip continuarà treballant per validar aquesta eina amb cohorts més àmplies de pacients i esperen que la seva implementació en la pràctica clínica contribueixi a la detecció precoç i al maneig clínic del fetge gras. D’aquesta forma, s’espera poder prevenir complicacions greus associades a aquesta patologia i millorar la salut i la qualitat de vida dels pacients.

El treball ha estat liderat pel grup d’Imatge Mèdica Molecular del VHIR en col·laboració amb els grups de Malalties Hepàtiques, Diabetis i Metabolisme, i Bioquímica Clínica, Vehiculització de Fàrmacs i Teràpia del VHIR, la Universitat Pompeu Fabra, el CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), el CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD) i el CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques (CIBERDEM).