El grup de Recerca en Microbioma del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha identificat alguns mecanismes que expliquen com la dieta influeix en la microbiota intestinal i en la inflamació en la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa. Els resultats, publicats a la revista Gut, mostren que l’alimentació modula la microbiota de manera diferent en ambdues malalties, fet que es tradueix en diferències en els processos inflamatoris de l’intestí.

La malaltia inflamatòria intestinal (MII) és un grup de patologies que causen inflor i inflamació dels teixits del tracte digestiu. Les més comunes són la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn. Tot i que presenten símptomes similars (dolor abdominal, diarrea, sagnat rectal, pèrdua de pes, cansament extrem…), l’afectació és diferent. Mentre que la colitis ulcerosa causa úlceres al revestiment del còlon i el recte, la malaltia de Crohn afecta les capes més profundes de l’aparell digestiu i, en un grau més alt, l’intestí prim.

La dieta i la microbiota intestinal tenen un paper important en el desenvolupament d’aquestes patologies. “Els canvis en la microbiota s’associen amb alteracions del sistema immunitari, però es desconeixen els mecanismes específics mitjançant els quals determinats microorganismes contribueixen a aquest procés. Amb aquest treball volem entendre els mecanismes de la MII i les diferències entre Crohn i colitis ulcerosa, i també conèixer el paper que hi té l’alimentació”, explica la Dra. Chaysavanh Manichanh, cap del grup de Recerca en Microbioma del VHIR i investigadora de l’àrea de Malalties Digestives i Hepàtiques del CIBER (CIBEREHD).

El paper de la dieta en la modulació de la inflamació

L’estudi ha analitzat prop de 200 persones, incloent-hi pacients amb malaltia de Crohn, amb colitis ulcerosa i persones sanes. L’equip va avaluar la dieta habitual dels participants i la va relacionar amb la composició i la funció de la seva microbiota intestinal, així com amb marcadors clínics i bioquímics d’inflamació.

Els resultats confirmen que els pacients amb MII presenten una menor qualitat de la dieta, fet que s’associa amb canvis en la microbiota intestinal. Per exemple, tenen una menor diversitat bacteriana, especialment en els casos de Crohn. Aquesta diversitat augmenta quan la dieta és rica en fibra, fruita, verdura i fruits secs, i disminueix amb un consum elevat d’aliments processats i begudes ensucrades.

A més, el treball demostra que les alteracions en la microbiota es relacionen amb canvis en la inflamació intestinal característica de la malaltia. Tanmateix, els mecanismes que connecten dieta, microbiota i inflamació són diferents segons el tipus de MII. “En la malaltia de Crohn observem que determinats aliments i patrons dietètics generen canvis en bacteris i rutes metabòliques específiques, que s’associen amb la inflamació”, assenyala el Dr. Luis Mayorga, especialista del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Recerca en Microbioma del VHIR. “En canvi, en la colitis ulcerosa, la relació entre dieta i inflamació sembla dependre més de canvis globals en la microbiota, com la pèrdua de diversitat i el desequilibri funcional”, afegeix.

Per exemple, en la malaltia de Crohn, el consum de dietes més saludables i la ingesta de cafè o pa integral s’associen amb la presència de determinats bacteris i metabòlits que redueixen la inflamació intestinal. En canvi, en la colitis ulcerosa, el seguiment d’una dieta mediterrània i rica en fibra redueix la inflamació gràcies al manteniment de la diversitat bacteriana intestinal.

Estudiar la microbiota com a biomarcador diagnòstic de la malaltia de Crohn

De manera complementària, l’equip ha analitzat les alteracions de la microbiota intestinal en pacients amb malaltia de Crohn i colitis ulcerosa i ha establert un conjunt de bacteris que podria ajudar al diagnòstic de la malaltia. A més, han estudiat com aquests canvis s’associen amb la inflamació present a l’intestí d’aquests pacients. L’estudi s’ha publicat a la revista Biomarker Research.

Per fer-ho, l’equip va analitzar mostres fecals de 34 persones amb malaltia de Crohn, 33 amb colitis ulcerosa i 67 persones sanes. Es van estudiar les diferències en la microbiota d’aquests tres grups mitjançant diverses tècniques que permeten detectar quin tipus de microorganismes hi ha a les mostres i quina és la seva funció.

Els resultats van mostrar una alteració important de la microbiota en els pacients amb malaltia de Crohn, amb una reducció de la diversitat i de la quantitat de bacteris en comparació amb les persones sanes. “Vam comprovar que els pacients amb malaltia de Crohn presenten molts més canvis potencialment perjudicials, com ara un augment de bacteris patògens, per exemple Escherichia coli, i una reducció de bacteris beneficiosos”, afirma Gerard Serrano, investigador predoctoral del grup de Recerca en Microbioma del VHIR.

En concret, es va detectar un panell de 20 espècies bacterianes útils per identificar la malaltia de Crohn, ja que són característiques d’aquests pacients. “Analitzar aquest conjunt de bacteris podria ser una eina diagnòstica no invasiva i econòmica, especialment útil en els casos en què l’endoscòpia no aporta resultats concloents”, destaca la Dra. Manichanh.

Resultats que ajuden a establir estratègies personalitzades per a cada pacient

En conjunt, tots dos estudis mostren que la microbiota intestinal està alterada en la malaltia inflamatòria intestinal i que aquests canvis tenen un paper actiu en els mecanismes inflamatoris associats a la dieta, a més d’ajudar al diagnòstic dels pacients.

“Aquests resultats estableixen les bases per desenvolupar, en el futur, estratègies més personalitzades que ofereixin recomanacions dietètiques basades en els canvis de la microbiota i adaptades a cada pacient”, conclou la Dra. Manichanh.