Les persones controladores d’elit del VIH són capaces de controlar la replicació del VIH sense necessitat de tractament antiretroviral. Representen menys de l’1% de persones que viuen amb VIH, però suposen un grup molt interessant per estudiar. Un treball recent liderat pel grup de Malalties Infeccioses del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha descobert un subtipus de cèl·lules immunitàries característic de les persones controladores d’elit. Els resultats, publicats a la revista JCI Insight, ajuden a entendre els mecanismes immunològics que afavoreixen el control en aquestes persones i assenta les bases per desenvolupar noves teràpies per a aquesta infecció que, avui en dia, no té cura definitiva.

En els últims anys, s’han dut a terme nombrosos estudis per entendre per què una persona amb VIH és controladora d’elit. Se sap que són pacients en què la resposta del sistema immunitari és molt potent i, tot i que no s’aconsegueix l’eliminació total del virus, no necessiten tractament antiretroviral per tenir-lo sota control. En aquesta resposta influeixen diferents factors del sistema immunitari, però encara queden moltes incògnites per resoldre.

L’estudi de Vall d’Hebron ha analitzat un tipus concret de cèl·lules del sistema immunitari: les cèl·lules natural killer (NK). “Sabem que les NK són capaces de detectar i matar cèl·lules infectades pel VIH de forma ràpida com a primera línia de defensa, i pensem que la resposta des de l’inici de la infecció és essencial per aconseguir controlar-la”, afirma la Dra. María José Buzón, co-cap del grup de Malalties Infeccioses del VHIR. Fins ara, hi havia hagut pocs estudis per analitzar en profunditat la resposta de les NK en les persones controladores d’elit.

L’equip va comparar les cèl·lules NK de persones control, persones que viuen amb VIH amb i sense tractament antiretroviral, i controladors d’elit. Les cèl·lules NK de les persones controladores d’elit van mostrar una resposta més específica, precisa i regulada davant el virus.

A més, tenen més capacitat de migrar als teixits infectats i presenten marcadors de cèl·lules de memòria. Aquests marcadors permeten que les cèl·lules recordin les infeccions anteriors i reaccionin amb més rapidesa i efectivitat.

Una resposta més específica i dirigida

Les cèl·lules NK eliminen cèl·lules infectades per virus. Normalment, aquestes cèl·lules actuen de manera inespecífica, ja que poden matar qualsevol cèl·lula que detecten com a anormal. Tanmateix, aquest treball ha observat que, en les persones controladores d’elit, les NK tenen una resposta més específica. En lloc d’actuar indiscriminadament, poden reconèixer i eliminar cèl·lules que han estat marcades amb anticossos de forma més dirigida.

Per altra banda, l’equip ha identificat que les cèl·lules NK de controladors d’elit tenen dos marcadors a la seva superfície, anomenats NKG2C i NKG2A, els quals tenen funcions oposades. Mentre que NKG2A disminueix l’activitat del sistema immunitari, NKG2C actua com a activador. “Pensem que, el fet que les cèl·lules expressin els dos receptors a la vegada, fa que la resposta sigui més equilibrada i dirigida a eliminar les cèl·lules infectades per VIH i que, per tant, la resposta vers el virus sigui més potent”, explica la Dra. Buzón.

Conèixer la resposta de les NK ajudarà a trobar noves teràpies

Comprendre per què les persones controladores d’elit tenen una millor resposta davant del virus del VIH pot ajudar a desenvolupar noves teràpies. “Entendre el paper de les NK ens ajudarà a crear eines d’immunoteràpia que es dirigeixin a potenciar les respostes beneficioses per controlar la replicació del virus. El nostre objectiu és obtenir millors teràpies per a les persones que viuen amb VIH i, en el futur, aconseguir-ne la curació completa”, destaca la Dra. Buzón.

Fins ara, la immunoteràpia i la teràpia cel·lular s’estan investigant en el camp del VIH, però hi ha pocs estudis amb NK. En l’actualitat, el grup de Malalties Infeccioses treballa per generar cèl·lules NK més activades en models animals*, ja sigui oferint fàrmacs que puguin modificar directament la resposta d’aquestes cèl·lules, o mitjançant la modificació de les cèl·lules fora de l’organisme.

El treball publicat ara s’ha dut a terme en col·laboració amb l’Instituto de Investigación Sanitaria – Fundación Jiménez Díaz i l’Hospital Universitari Rey Juan Carlos de Madrid, i l’Institut de Biomedicina de Sevilla (IBiS) i ha estat possible gràcies al finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (PID2021-123321OB-100, PDC2022-133836-100).

*Declaració Institucional sobre l’ús d’animals d’investigació