Investigadors del grup d’Innovació en la Pneumònia i Sèpsia de Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han liderat una revisió científica sobre com afecta la contaminació a la flora habitual del sistema respiratori, el conegut com a microbioma pulmonar, que s’ha publicat al Intensive and Critical Care Nursing. Els autors han revisat totes les publicacions sobre aquest tema realitzades entre el 2016 i el 2022 a tot el món, un total de 16 estudis originals. Els resultats mostren una relació clara entre l’exposició a la pol·lució i els canvis en el microbioma present al sistema respiratori. Aquestes modificacions es poden associar a un major risc de patir una infecció hospitalària per organismes multiresistents si els pacients requereixen ventilació mecànica.

Tot i que, els estudis mostren un vincle clar entre la pol·lució i els canvis en el microbioma de les vies respiratòries, determinar exactament quins contaminants provoquen quines modificacions és complicat. La dificultat rau en el fet que dintre el concepte “contaminació” s’engloba una quantitat molt diversa de partícules i gasos, el mesurament dels quals no està sistematitzat entre els diferents estudis. Així i tot, s’han pogut determinar unes tendències generals que es complien tant en infants com en adults. En general, les persones que respiraven aire amb alts nivells de contaminació experimentaven una reducció de la microbiota potencialment protectora, (com els organismes de la família dels corinebacteris), a la vegada que augmentava la incidència de bacteris patògens. Aquesta alteració de la microbiota habitual dins de l’organisme s’anomena disbiosi. 

Alguns dels bacteris patògens identificats estan directament relacionats amb l’inici o l’empitjorament de malalties com la Pneumònia Associada el Ventilador (VAP) o la Síndrome del Destret Respiratori Agut (ARDS), també anomenada “pulmó de xoc”. Dues de les complicacions més comunes en les persones que requereixen ventilació mecànica. 

Un tractament preventiu amb probiòtics 

Aquest estudi és “una peça més del puzle de l’estratègia de prevenció d’infeccions anomenada One Health, on es propugna una interacció interdependent entre humans, animals i el medi ambient”, explica el Dr. Jordi Rello, cap del grup d'Innovació en la Pneumònia i Sèpsia del VHIR i del Node 18 del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Respiratòries (CIBERES) i autor de l'estudi. El primer pas seria que quan un pacient entri a l’hospital amb problemes respiratoris es pugui avaluar segons les seves circumstàncies vitals (lloc de residència...) la probabilitat que tingui disbiosi. El Dr. Jordi Rello afirma que: "Identificar els pacients amb la flora alterada pot ser clau per implementar una estratègia de prevenció efectiva basada en la normalització del seu microbioma". Una vegada seleccionats, el tractament principal consistiria en l'administració de probiòtics per revertir els canvis ocasionats per la pol·lució ambiental i, per tant, reduir el risc de complicacions. 

A part de mesures en el sistema hospitalari, també hi ha estratègies per a la població general. Una de les publicacions va demostrar l’eficàcia d’implementar l'ús d'equips de protecció personal, com són les mascaretes, en ambients o ciutats d’alta pol·lució a l’hora de preservar la flora pulmonar habitual. L’estudi es va fer en països de l’Àsia on aquesta pràctica és usual. 

Malgrat tot, els autors estressen que aquestes estratègies no donen solucions a llarg termini ni definitives, i que l’única mesura definitiva per mantenir un microbioma pulmonar saludable és reduir la pol·lució ambiental.