Un treball de Vall d'Hebron ha establert una metodologia per estudiar la proteïna mutada en la fibrosi quística i la resposta a diferents tractaments per permetre el desenvolupament de teràpies personalitzades en la malaltia. Els resultats han estat publicats a la revista https://www.nature.com/articles/s41598-021-94798-x Scientific Reports pel grup de recerca en Medicina Genètica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), l'àrea de Genètica Clínica i Molecular i la Unitat de Fibrosi Quística de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.La fibrosi quística és una malaltia genètica i hereditària caracteritzada per una afectació dels pulmons amb una gravetat variable. La patologia, que afecta entre 1/3.000 i 1/10.000 nounats, es produeix per una mutació al gen regulador de la conductància transmembrana de la fibrosi quística (CFTR, per les seves sigles en anglès). "Existeixen més de 2.000 tipus de mutacions en aquest gen i l'anàlisi de la funcionalitat de CFTR de cada pacient pot ajudar a entendre la patologia i provar l'eficàcia dels fàrmacs moduladors existents que restableixen de forma parcial la funció de la proteïna CFTR alterada", afirma el Dr. el Dr. Eduardo Tizzano, director de l'àrea de Genètica Clínica i Molecular de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, cap del grup de recerca en Medicina Genètica del VHIR i coautor del treball.Tot i que investigadors internacionals han treballat per desenvolupar mètodes per analitzar la funcionalitat de CFTR com els organoides intestinals, fins ara són metodologies complexes, costoses i poc reproduïbles. En el cas d'aquest treball, s'han utilitzat nasosferoides, cultius cel.lulars en 3D a partir de cèl.lules nasals, que permeten reproduir el que succeeix en les vies respiratòries, que es troben principalment afectades per la fibrosi quística.Els investigadors de Vall d'Hebron han treballat per establir un protocol nou per millorar la reproductibilitat del sistema, superar algunes limitacions i millorar la fiabilitat. "Els tractaments amb moduladors tenen alt cost i la resposta pot no ser efectiva en alguns pacients o de vegades no aplicable per presentar alteracions del gen poc freqüents", comenta la Dra. Silvia Gartner, coordinadora de la Unitat Pediàtrica de Fibrosi Quística, investigadora del grup de Creixement i Desenvolupament del VHIR i coautora del treball.Per realitzar l'estudi es van seleccionar i analitzar set pacients amb fibrosi quística controlada en la Unitat de Fibrosi Quística amb diferents genotips i fenotips de la malaltia i set persones sanes com a control. Per millorar el protocol, l'equip va realitzar ajustos tècnics per incrementar el nombre d'observacions de cèl.lules nasals per incrementar el poder estadístic, va analitzar en una major profunditat els nasosferoides i va implementar l'ús d'una anàlisi estadística simple per examinar les respostes dels nasosferoides.Totes aquestes modificacions del protocol ajudaran a millorar les aplicacions dels nasosferoides per realitzar estudis funcionals de CFTR. Tot i que es tracti d'estructures artificials en cultiu, "l'ús de nasosferoides suposa una aproximació simple, assequible i no invasiva per entendre la funció de l'epiteli respiratori dels pacients i predir quins pacients respondran a la teràpia moduladora ajudant a una teràpia personalitzada", conclou el Dr. Tizzano.