La revista The Lancet Respiratory Medicine ha publicat tres treballs internacionals col·laboratius sobre oxigenació per membrana extracorpòria (ECMO) amb el lideratge del Dr. Jordi Riera, director del programa ECMO d’adult de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador principal del grup de recerca en Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació (SODIR) al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Les publicacions presenten l’experiència amb l’ús del suport vital extracorpori en pacients crítics respiratoris i avancen en el coneixement dels factors per augmentar l’èxit del tractament.

Vall d’Hebron és un dels centres líders mundials en l’ús d’ECMO, i en especial en pacients amb COVID-19, per l’elevat nombre de pacients tractats. A més de la qualitat assistencial, definida per l’optimització de la seguretat en l’assistència i per l’adequació a recomanacions internacionals, també és clau la participació activa en xarxes col·laboratives internacionals de recerca que tenen un impacte directe en la millora de la cura dels pacients.

Transfusions sanguínies en pacients amb ECMO

La primera de les publicacions es basa en els resultats de l’estudi PROTECMO, l’objectiu del qual era identificar els casos en què és necessari realitzar transfusions de sang en pacients en ECMO. En aquest cas, el Dr. Jordi Riera va ser un dels sis coordinadors de l’estudi, i Vall d’Hebron va ser un dels centres amb més participació de pacients.

La transfusió de sang és una pràctica important per aconseguir que els teixits obtinguin oxigen. Tot i això, pot causar alguns efectes no desitjats com processos inflamatoris o reaccions adverses. Per aquest motiu, és necessari conèixer els llindars a partir dels quals els beneficis superen els riscos. Fins ara existia poca evidència sobre quin és aquest llindar en pacients amb ECMO i, per això, es va portar a terme aquest treball en què van participar 604 pacients de 41 centres de tot el món entre desembre de 2018 i febrer de 2022.

Els investigadors van confirmar que la transfusió en pacients amb ECMO és recomanable quan la concentració d’hemoglobina està per sota dels 7 g/dL, ja que és en aquests casos quan una transfusió disminueix la mortalitat dels pacients i els beneficis superen els possibles riscos.

L’efecte de la variant delta i de la concentració de casos en centres amb gran nombre de pacients

A l’inici de la pandèmia per COVID-19, es va recomanar l’ús de l’ECMO per a pacients greus, però existien poques dades sobre els factors que influïen en la seva evolució clínica. Amb l’objectiu d’ampliar aquest coneixement va néixer la xarxa ECMO-SURGES, els resultats de la qual es presenten en una publicació coliderada per Vall d’Hebron i l’hospital Universitario Pitié–Salpêtrière a París i codirigida pel Dr. Jordi Riera, juntament amb els doctors Alain Combes i Matthieu Schmidt.

L’estudi es va basar en el seguiment de 1345 pacients amb COVID-19 que van necessitar ECMO a 21 centres de 8 països durant 2020 i 2021. Entre els resultats destaca la mortalitat més gran dels pacients infectats per la variant Delta del SARS-CoV-2 en comparació a la resta de variants detectades fins llavors.

Per una altra banda, el treball confirma la millor evolució dels pacients que són assistits per centres amb alt nombre de casos, com ara Vall d’Hebron, per aconseguir una major qualitat assistencial gràcies a l’alta experiència dels equips. Així, els investigadors recomanen concentrar recursos en aquests centres d’alt volum per tenir millors resultats.

Seguiment de pacients durant i després de l’ECMO

El tercer treball recull les observacions de l’estudi EuroECMO-COVID, en el qual van participar 133 centres de 21 països i on Vall d’Hebron juga un paper destacat. La recerca va ser coliderada pel Dr. Jordi Riera, juntament amb altres membres de la Societat Internacional EuroELSO. En aquest cas, es va analitzar l’evolució de 1215 pacients amb COVID-19 que van necessitar ECMO entre març i setembre de 2020. Per això es va tenir en compte, no només la seva estada a l’hospital, sinó que també es va fer seguiment durant 6 mesos.

En consonància amb estudis previs, durant l’ingrés a l’UCI es va observar un 50% de mortalitat en pacients amb COVID-19. Aquest percentatge augmentava en persones més grans de 60 anys i/o que prenien alguns fàrmacs per millorar la contracció del cor.

Un cop donada l’alta dels pacients, es va veure una baixa mortalitat, però una elevada presència d’altres símptomes respiratoris, cardíacs o neurocognitius que poden portar a ingressos posteriors i necessitat de rehabilitació i que impedeixin la reincorporació a la seva vida laboral habitual. En aquest sentit, es mostra la necessitat de portar a terme programes post-ECMO dedicats a millorar la recuperació dels pacients i evitar possibles complicacions de salut posteriors.

Per portar a terme els estudis ha estat imprescindible la col·laboració multidisciplinària de personal facultatiu i d’infermeria. Disciplines com medicina intensiva, cardiologia, cirurgia cardíaca, anestesiologia i coordinació de trasplantaments tenen un paper directe en l’assistència dels pacients amb suport vital extracorpori.