La malaltia per fetge gras metabòlic (MASLD per les seves sigles en anglès) i la seva fase més avançada amb esteatohepatitis (MASH, anteriorment anomenada NASH) es produeix per l’acumulació de greix al fetge, el qual pot provocar que l’òrgan deixi de funcionar correctament. Resultats preliminars de l’assaig clínic de fase III internacional MAESTRO – NASH mostren que el fàrmac resmetirom és capaç de reduir els danys al fetge en pacients amb MASH. En l’estudi, publicat recentment a la revista The New England Journal of Medicine, participa Vall d’Hebron i el CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD). Aquests resultats han permès ja l’aprovació d’aquest fàrmac per tractar el MASH per part de la FDA als Estats Units i s’han iniciat els tràmits per a sol·licitar l’aprovació per part de l’Agència Europea de Medicaments (EMA).

El MASLD és una malaltia que afecta un 25-30% de la població adulta europea, i un 20% d’aquests desenvolupa esteatohepatitis (MASH), que es caracteritza per la presència de greix, inflamació i dany a les cèl·lules del fetge. És la causa de malaltia hepàtica avançada que més ràpidament està incrementant-se a escala global. Aquesta patologia pot generar fibrosi hepàtica, la qual es relaciona amb complicacions cardiovasculars (infarts i ictus, entre d’altres), càncers no hepàtics i progressió a cirrosi.

Al llarg dels últims 20 anys, s’han portat a terme desenes d’assaigs clínics en diferents fases i amb múltiples molècules per tractar l’esteatohepatitis i la fibrosi hepàtica associades al MASLD. No obstant això, fins ara cap d’aquests ha assolit de manera clara els requisits establerts per la seva aprovació per les agències reguladores (FDA i EMA). “Fins ara no hi havia cap tractament farmacològic aprovat per a aquesta patologia, més enllà de les intervencions per induir una pèrdua de pes i l’exercici físic. En qualsevol patologia, el fet que hi hagi possibles tractaments disponibles, a més dels canvis en els hàbits de vida, s’associa a una millora en el diagnòstic i seguiment general, cosa que també s’espera en el cas del fetge gras metabòlic. Per això és indispensable trobar nous fàrmacs que ens ajudin a revertir la fibrosi i evitar o millorar els casos més greus de MASH”, explica el Dr. Juan M. Pericàs, membre del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, investigador principal del grup de Malalties Hepàtiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), ambdós dirigits pel Dr. Joan Genescà, i investigador del CIBEREHD. El Dr. Pericàs és l’únic autor de capçalera de l’Estat espanyol al treball publicat a NEJM.

El resmetirom mostra bons resultats en pacients amb fetge gras avançat

En aquest context, l’estudi MAESTRO-NASH, impulsat per Madrigal Pharmaceuticals, analitza la seguretat i eficàcia del resmetirom per al tractament del MASH. Es tracta d’un fàrmac oral que actua sobre els receptors beta de l’hormona tiroidal situats a les cèl·lules del fetge i ajuda a regular el metabolisme dels lípids i la glucosa. Aquest assaig clínic de fase III compta amb la col·laboració de 245 centres de 15 països d’arreu del món.

En l’estudi han participat 966 pacients, els quals es van dividir en tres grups: un va rebre placebo, un altre va rebre 80 mg de resmetirom i l’últim 100 mg de resmetirom. Als pacients se’ls va fer una biòpsia hepàtica a l’inici de l’estudi i un altre un any després d’iniciar el tractament, per determinar si milloraven les característiques del MASH i la fibrosi al fetge.

Es va veure que, en els pacients que rebien resmetirom, el MASH millorava en un 26-30% dels casos, mentre que només millorava en un 9,7% dels que prenien placebo. Es va observar també una reducció de la fibrosi en un 24-26% dels pacients amb el fàrmac i només en un 14% dels que rebien placebo. A més, els resultats mostren que els nivells de greixos, com ara colesterol LDL (un marcador ben validat de complicacions cardiovasculars) o triglicèrids, es reduïen.

L’estudi també va mostrar que els efectes secundaris del tractament són, en la majoria dels pacients, lleus i moderats, entre els quals els més comuns es corresponen amb afectacions del sistema digestiu.

Està previst que l’assaig continuï fins que els pacients hagin rebut el tractament durant 4 anys i mig, per tal d’estudiar-ne l’evolució, inclosa la possible progressió a cirrosi, l’última fase i més greu del MASH. “Sabem que totes les millores observades fins ara s’associen a una disminució del risc de progressió de la malaltia hepàtica i de complicacions cardiovasculars. Per tant, esperem que aquestes dades es tradueixin en un benefici clínic per als pacients a mitjà-llarg termini”, afirma el Dr. Pericàs.

A més de l’aprovació de resmetirom (el nom comercial del qual als EUA és Rezdiffra) per tractar el MASH en el futur immediat, aquest estudi planteja diversos interrogants que poden revolucionar el camp. Entre d’altres, els resultats de tests no invasius derivats del MAESTRO-NASH per avaluar l’eficàcia del fàrmac podrien més endavant derivar en un canvi molt rellevant en els criteris d’aprovació de les agències reguladores, que fins ara s’han basat en la biòpsia hepàtica. Per altra banda, el disseny dels nous assaigs en aquesta malaltia podria canviar, de forma que es podria establir resmetirom com l’estàndard de tractament i substituiria el placebo. Així mateix, es plantegen aspectes com la teràpia en combinació amb diversos fàrmacs, com se seleccionaran els pacients candidats a rebre el fàrmac i com es monitorarà l’eficàcia del tractament en la pràctica clínica real.