El 28 de febrer es celebra el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries. Des del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) s'investiga per conèixer més sobre múltiples malalties minoritàries, entre les quals es troba la malaltia de Fabry, una malaltia metabòlica lisosomal hereditària que afecta 1 de cada 7700 persones. El grup de CIBBIM-Nanomedicina.Direccionament i Alliberament Farmacològic ve treballant des de fa 10 anys en diferents estratègies per millorar el tractament dels pacients Fabry. En aquest sentit, un estudi liderat conjuntament pel grup CIBBIM-Nanomedicina-Direccionament i Alliberament Farmacològic i l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) ha mostrat que vehicular l'enzim terapèutic mitjançant liposomes podria ser una estratègia esperançadora per millorar el tractament de la malaltia de Fabry. Els resultats s'han publicat a la revista https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acsami.0c16871 ACS Applied Materials & Interfaces i formen part del projecte europeu https://smart4fabry.eu/ Smart4Fabry liderat des del CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN).La malaltia de Fabry està causada per mutacions a la proteïna alfa-galactosidasa A (GLA), un enzim que es troba als lisosomes de les cèl.lules i s'encarrega de metabolitzar alguns substrats com la globotriosilceramida (Gb3). La falta d'aquest enzim comporta una acumulació d'aquests substrats a les cèl.lules, especialment a les cèl.lules endotelials dels vasos sanguinis. Es tracta d'una malaltia crònica debilitant a causa d'episodis recurrents de dolor sever difícilment controlables amb analgèsics convencionals, i potencialment mortal per la insuficiència renal i les complicacions cardiovasculars i cerebrovasculars que comporta.El tractament habitual per als pacients de Fabry és la teràpia de reemplaçament de l'enzim GLA. Tanmateix, l'administració d'aquest enzim al torrent sanguini no és suficient per revertir la malaltia, especialment en etapes avançades. Això es deu a que la vida mitjana de la proteïna en sang és molt curta i no és capaç d'arribar a tots els òrgans diana. Per protegir la GLA que s'administra, s'han dissenyat estratègies basades en la nanotecnologia que consisteixen en introduir la proteïna GLA dins de nanopartícules. Els avantatges i els inconvenients dels diferents sistemes nanoparticulats per aquest tipus de malalties es descriuen en una revisió publicada recentment pel grup de Direccionament i Alliberament Farmacològic del VHIR a la revista https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/wnan.1684 WIREs Nanomedicine and Nanobiotechnology.En aquest nou treball, els investigadors han treballat en millorar l'estabilitat i la capacitat de carregar proteïna dels sistemes nanoparticulats que exerceixen de vehicles per a la GLA. Han comprovat que l'eficàcia d'aquetes nanopartícules lipídiques millora quan s'acompanyen d'un surfactant anomenat clorur de miristalconi (MKC). En concret, l'estudi va explorar dos tipus de sistemes nanomètrics: uns no liposomals anomenats quatsomes, i altres anomenats liposomes híbrids. En ambdós sistemes es va incorporar aquest surfactant, que promou que l'enzim interaccioni amb els components del vehicle i afavoreix la seva estabilitat.Al comparar els resultats d'ambdues partícules, es va comprovar que els quatsomes suprimien completament l'activitat de la GLA, per la qual cosa no serien una bona estratègia. Tanmateix, "els liposomes híbrids augmentaven tant la capacitat de transportar l'enzim GLA com la seva activitat, generant un sistema més eficaç, capaç de reduir més Gb3 que el tractament que es dona actualment als pacients Fabry", explica la Dra. Ibane Abasolo, investigadora principal del grup CIBBIM-Nanomedicina. Direccionament i Alliberament Farmacològic del VHIR i investigadora del CIBER-BBN. Al provar-se en ratolins, es va demostrar una bona tolerància i no es van desenvolupar efectes secundaris. Així, es va demostrar que aquest sistema té beneficis significatius respecte a la teràpia de reemplaçament enzimàtic habitual amb la GLA lliure. "Aquests resultats ens permeten apropar-nos a la clínica i portar a terme estudis de preclínica regulatòria", reflexiona la Dra. Abasolo.L'estudi, juntament amb altres que encara no han estat publicats, ha permès obtenir la Designació de Medicament Orfe per aquest tipus de liposomes, que proporciona incentius per estimular la recerca i desenvolupament de nous medicaments. El Comitè de Medicaments Orfes (COMP) ha considerat que aquests resultats constitueixen un avantatge clínicament rellevant respecte als tractaments de reemplaçament enzimàtic actuals. La designació de medicament orfe, a més de ser un reconeixement al benefici significatiu que ofereix la nova nanomedicina en front als productes ja autoritzats per a la malaltia de Fabry, suposa importants implicacions en la transferència i la translació del nou producte terapèutic cap a fases més avançades del desenvolupament. "Amb aquesta designació hem assolit una gran fita, no només per als pacients de Fabry, sinó també per a altres patologies que puguin beneficiar-se d'aquest mateix enfocament, possible gràcies a la nanotecnologia", explica Nora Ventosa, investigadora del CIBER-BBN i del ICMAB-CSIC que ha coordinat el projecte Smart4Fabry.Els responsables d'aquests resultats apunten a que la nova formulació ajuda a millorar els tractaments, reduir els costos i millorar la qualitat de vida dels pacients de Fabry. A més, la tecnologia de liposomes està ja llicenciada a una companyia (Biokeralty) i recentment s'ha sol.licitat una patent de selecció per al seu ús en teràpia de reemplaçament enzimàtic.Interdisciplinarietat i col.laboració pública-privadaEl projecte Smart4Fabry porta desenvolupant-se des de 2017 gràcies a un finançament europeu -del programa Horizon 2020- de 5,8 milions d'euros. La seva consecució ha estat possible gràcies a la col.laboració de diversos grups del CIBER-BBN a l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), l'Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC), tots dos del CSIC, el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l'Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (IBB-UAB). Ha estat necessària, així mateix, l'aportació de coneixement de diferents disciplines tant de l'àmbit acadèmic com empresarial.El consorci del projecte el formen, a més, institucions públiques com la Universitat de Aarhus (Dinamarca), el Technion Israel Institute of Technology (Israel) i el Joanneum Research (àustria), les empreses Biokeralty (Espanya), Nanomol Technologies SL (Espanya), BioNanoNet (àustria), Drug Development and Regulation SL (Espanya), el grup Covance Laboratories LTD (UK) i Leanbio SL (Espanya), que han aportat l'experiència necessària en nanotecnologia i biotecnologia, caracterització fisicoquímica, avaluació biològica in vitro i in vivo, formulació i escalat de nanomedicines i desenvolupament i producció farmacèutica sota les directrius de les agències reguladores.