La violència obstètrica, és a dir, el tracte mancat de respecte sofert per les dones durant el part a instal·lacions sanitàries arreu del món, és el tema abordat pel projecte "Obstetric Violence (IPOV): una eina innovadora per a una atenció respectuosa a la maternitat i al part", recentment guanyat per UNIUD (entitat coordinadora) dins del programa europeu HORIZON-MSCA-2022-Staff Exchange i l'acord de subvenció n. 101130141. El passat 23 d'octubre es va signar oficialment l'acord entre la Università di Udine i la Comissió Europea; l'1 de gener de 2024 marca l'inici oficial del projecte, que tindrà una durada de 4 anys. Al projecte hi participa el grup de Medicina Materna i Fetal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

La responsable científica del projecte, la professora Patrizia Quattrocchi del Departament d'Estudis Humanístics i Patrimoni Cultural de la Università degli Studi di Udine (Itàlia), experta en antropologia mèdica que ha estudiat durant anys les polítiques de part i naixement en diversos contextos, coordinarà l'àmplia associació internacional composta per 19 institucions acadèmiques i no acadèmiques, situades en nou països, incloent-hi sis europeus i tres llatinoamericans.

Un equip de 39 experts, incloent-hi investigadores, professionals de la salut i membres d'organitzacions civils, treballarà per assolir els objectius establerts, que inclouen:

• El disseny i implementació d'una Plataforma digital internacional, interdisciplinària i intersectorial, capaç de connectar la recerca acadèmica i les polítiques públiques centrades en les perspectives i necessitats de les dones i la societat civil.
• L'actualització contínua de la plataforma amb materials de recerca i documentació recollits o produïts pels membres de l'equip. La Plataforma serà l'instrument real i virtual a través del qual es posaran a disposició una àmplia gamma d'experiències i evidències, resultat del continu trasllat de coneixement entre els membres de l'equip involucrats en activitats d'intercanvi i mobilitat en diverses institucions.
• El disseny i implementació d'un programa de formació innovador dirigit a professionals de la salut (especialment ginecòlegs i obstetres), basat en una perspectiva interseccional, de gènere i de drets humans, i en metodologies participatives. Aquest programa serà un moment central del projecte i es durà a terme el 2025 a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona. Aquesta experiència pilot s’analitzarà i validarà i obrirà el camí al disseny de programes i materials accessibles també a distància, a través de la Plataforma. Les estratègies de major impacte després es transferiran a l'Hospital Materno Infantil S. Isidro, a l'Argentina, mitjançant l'intercanvi entre professionals de la salut de totes dues institucions.
• La identificació d'estratègies capaces de connectar diversos actors al camp (des dels moviments socials fins a les institucions nacionals i supranacionals) i d'oferir una eina permanent d'assessorament específic als prescriptors polítics i planificadors de polítiques públiques. Aquesta eina serà una xarxa d'experts permanents que es faran càrrec d'organitzar una Conferència de Consens sobre la violència obstètrica, programada a França el 2027. L'esdeveniment reunirà els principals experts i parts interessades europeus i internacionals en el tema.

En els quatre anys del projecte es realitzaran intercanvis entre els membres de l'equip, i es duran a terme nombroses activitats de recerca, formació, difusió i comunicació, destinades a implicar la comunitat científica i la societat civil. Aquestes activitats inclouen la producció de materials divulgatius i campanyes de conscienciació dirigides a dones i parelles, la realització de seminaris i activitats docents, així com la creació de publicacions científiques i material audiovisual i documental.

La rellevància del projecte IPOV-RESPECTFUL CARE, que convida a reflexionar sobre la dimensió sistèmica i estructural de la violència obstètrica (definida a la literatura internacional com una violència de gènere, institucional i una violació dels drets humans com a part d'un model assistencial cada vegada més intervencionista), es reflecteix en l'interès creixent mostrat també per les institucions europees (ONU 2019, Consell d'Europa 2019, Parlament Europeu 2021). L'objectiu és contribuir al debat social, polític i mèdic sobre aquesta qüestió, considerada per l'OMS com un important problema de salut pública i construir una aliança entre la comunitat científica, professionals de la salut, prescriptors polítics, dones i la societat civil, per replantejar les modalitats d'un acte fonamental per excel·lència: com venim al món.

Participen en el projecte, a més de Vall d’Hebron i la Università di Udine: a Espanya, la Universitat Rovira i Virgili, la Universidad de Granada, la Universidad Complutense, En Positivo Comunicación y Diseño Social para ONGs, l'Observatori de Violència Obstètrica; a França, l'Institut National d'Études Démographiques; a Noruega, la Universitetet I Sorost-Norge; al Regne Unit, la University of Durham; a Portugal, l'Instituto Universitário de Lisboa i Gimnográvida – Preparação Para Parto e Maternidade; a Itàlia, Istituto di cura a carattere scientifico e ospedale materno infantile Burlo Garofolo de Trieste-WHO Collaborating Centre for Maternal and Child Health i la Scuola Elementale di Arte Ostetrica; a l'Argentina, la Universidad Nacional de Entre Ríos, la Municipalidad de San Isidro-Hospital Materno-Infantil de San Isidro, l'Asociación Civil Argentina de Puericultura; a Costa Rica, la Universidad de Costa Rica; i a l'Uruguai, la Universidad de La República.