La Unitat de Trasplantament Renal de Vall d’Hebron és el primer centre europeu de trasplantament en tractar un pacient dins un estudi clínic de Fase III per demostrar l’eficàcia d’un nou fàrmac que permetrà el trasplantament de ronyó en persones amb un sistema immunitari hiperactivat. En aquests individus hi ha un excés d’anticossos en sang enfront la major part d’antígens del sistema HLA de la població, el qual expressen les cèl·lules dels diferents teixits de l’organisme i marca si un òrgan pot ser compatible per a un pacient concret. Per tant, en el cas que es realitzés un trasplantament, es produiria el rebuig de l’òrgan d’una forma ràpida i pràcticament irreversible. Així, aquests pacients tenen una probabilitat extremadament baixa de trobar un donant compatible, és a dir, un òrgan sense cap antigen HLA enfront als quals aquests anticossos van dirigits. Aquest nou fàrmac té la capacitat d’eliminar els anticossos i pot ser una alternativa terapèutica eficaç per a aquest tipus de pacients amb malaltia renal terminal, els quals estan destinats a romandre en diàlisi durant molts anys.

El trasplantament de ronyó és el tractament d’elecció per als pacients que tenen una malaltia renal terminal. L’òrgan trasplantat té una supervivència mitjana al voltant de 15 anys i, per tant, especialment en els pacients més joves, moltes vegades serà necessari un nou trasplantament en el futur. “En aquells casos en què ja hi ha hagut un trasplantament previ, especialment si s’ha perdut per rebuig crònic, o en dones amb embarassos previs que han permès el contacte amb material biològic d’altres individus, el sistema immunitari del o la pacient està més activat del que és habitual i genera un gran repertori d’anticossos específics que persisteixen al llarg del temps (memòria immunològica). Això pot provocar un rebuig greu de forma molt ràpida si el pacient es trasplanta amb un òrgan que expressi antígens HLA prèviament reconeguts”, explica el Dr. Oriol Bestard, cap del Servei de Nefrologia i Trasplantament Renal de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i del grup de Nefrologia i Trasplantament Renal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), qui lidera el projecte a Vall d’Hebron. En aquests casos, i segons el tipus d’anticossos, aquest rebuig pot ser immediat (hiperagut) i pot provocar el fracàs del trasplantament fins i tot quan el pacient encara és al quiròfan.

Actualment, a escala autonòmica i estatal, existeixen programes de priorització per rebre òrgans molt exitosos per tal de facilitar el trasplantament en aquests casos en què és molt complicat trobar donants compatibles. Tot i així, hi ha persones amb nivells d’anticossos tan elevats que, tot i estar prioritzats, no aconsegueixen trobar un òrgan compatible. Fins ara s’han estudiat múltiples fàrmacs i combinacions per aconseguir eliminar aquests anticossos que es generen, és a dir, per dessensibilitzar el sistema immunitari, però la gran majoria no han mostrat suficient eficàcia per permetre l’èxit del trasplantament.

La nova investigació on participa Vall d’Hebron està provant l’eficàcia d’un nou fàrmac per eliminar els anticossos, anomenat imlifidasa. En estudis previs portats a terme a Estats Units i Suècia en un petit nombre de pacients, es va demostrar que és capaç d’eliminar transitòriament els anticossos en sang i les cèl·lules que els produeixen i que, per tant, possibiliten el trasplantament de ronyó i mostren resultats positius fins a 3 anys després de la cirurgia.

El tractament amb imlifidasa es duu a terme per via endovenosa i és efectiu de forma molt ràpida, al cap d’una hora després de l’administració, moment en què el pacient ja pot anar a quiròfan i ser trasplantat sense tenir anticossos contra el donant. “El fàrmac ens dona una finestra d’oportunitat d’entre 5 a 6 dies per fer el trasplantament. No obstant, sabem que després els anticossos es tornen a produir, però llavors el pacient està sota tractament amb altres immunosupressors que poden modular el sistema immunològic a curt i mig termini”, afirma el Dr. Oriol Bestard. “És molt probable que la supervivència del trasplantament en aquests pacients no sigui comparable al d’aquells que reben un òrgan compatible, però pot permetre viure al pacient amb un ronyó funcionant durant un període llarg de temps sense necessitat de diàlisi. Sens dubte aquest fàrmac pot tenir un impacte molt positiu per a aquests pacients, aportant també una millora en la seva qualitat de vida”, afegeix.

El primer pacient a Vall d’Hebron en participar en aquest estudi ha estat un home de 54 anys que des del 1984 requeria diàlisi a causa d’una malformació en les vies urinàries que li van causar l’aparició progressiva d’insuficiència renal crònica terminal. Després de dos intents de trasplantament el 1991 i el 1996 sense èxit, el sistema immunitari del pacient va quedar sensibilitzat i els seus nivells d’anticossos eren molt elevats, la qual cosa ha fet impossible trobar un donant compatible durant tots aquests anys.

El maig de 2022, el pacient va rebre el tractament amb imlifidasa seguit d’un trasplantament de ronyó. Després de tres mesos, continua en seguiment ambulatori i sense requeriments de diàlisi. “Aquest fàrmac pot obrir la porta al trasplantament a un grup de persones altament sensibilitzades i pràcticament sense opció a un trasplantament compatible. Actualment, la proporció d’aquest tipus de pacients pot arribar fins al 10-15% del total de pacients que estan actualment en llista d’espera per rebre un trasplantament de ronyó”, afirma el Dr. Francesc Moreso, cap de secció de la Unitat de Trasplantament Renal de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Nefrologia i Trasplantament Renal del VHIR.

Aquest procés requereix un nivell d’especialització dels equips molt elevat així com una gran coordinació multidisciplinària entre nefròlegs, immunòlegs, uròlegs, coordinació de trasplantaments i un equip d’infermeria altament especialitzat. “Aquests tipus de pacients són força complexes també des del punt de vista quirúrgic, ja que tenen una edat biològica que no representa en general la cronològica pel fet d’haver estat durant tants anys en diàlisi, per la qual cosa es requereix de força expertesa quirúrgica en el camp del trasplantament”, afegeix el Dr. Enric Trilla, cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. “Són pacients biològicament fràgils. El seu maneig després de la cirurgia requereix una gran expertesa per a les cures infermeres durant el seu ingrés a l’hospital”, afirma Adela Amat, infermera supervisora de Trasplantaments de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. “Els pacients són susceptibles a desenvolupar complicacions greus, sobretot infeccioses i cardiovasculars. És important fer un seguiment i monitorització molt acurats i molta expertesa de l’equip per poder avançar-se a les possibles complicacions després del trasplantament”, conclou el Dr. Bestard.

Pas previ a l’aprovació de l’Agència Europea del Medicament

L’estudi en què participa Vall d’Hebron és un estudi d’eficàcia post-autorització (PAES), un assaig clínic de Fase III que es considera el pas previ a l’aprovació per part de l’Agència Europea del Medicament (EMA). En ell hi participaran 50 pacients altament sensibilitzats que necessiten un trasplantament de ronyó però que, per les seves característiques immunològiques, es considera que és molt improbable que trobin un donant compatible.

Es tracta d’un estudi promogut per Hansa Biopharma AB, companyia biofarmacèutica sueca. A l’Estat, també hi participen l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital Universitario 12 de Octubre de Madrid. Vall d’Hebron ha estat el primer centre europeu en començar a incloure pacients.