El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha acollit avui, 17 de novembre, la primera Jornada Alzheimer 2025, un espai de trobada entre professionals de la salut, investigadors i pacients i famílies per analitzar l’estat actual i els avenços en el coneixement i l’abordatge d’aquesta malaltia neurodegenerativa. El programa es va estructurar en tres blocs principals que van permetre oferir una visió global del present i futur de la malaltia.

El diagnòstic i tractament actual de l’Alzheimer

El primer bloc, moderat per la Dra. Darly Giraldo, neuròloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, va centrar-se en l’estat actual del diagnòstic i dels tractaments. El Dr. Antonio Palasi i la Dra. Olga Maisterra, neuròlegs de Vall d’Hebron i membres del grup de Malalties Neurovasculars del VHIR, van repassar l’evolució històrica de la malaltia i les eines diagnòstiques i terapèutiques que existeixen actualment. Des de la descripció del primer cas de la malaltia a inicis del segle XX fins a l’actualitat, el Dr. Palasí va explicar la importància de l’estudi de les alteracions histològiques al cervell dels pacients per entendre l’Alzheimer i dels biomarcadors per aconseguir un diagnòstic acurat. Va destacar que la demència no és una malaltia com a tal, sinó un símptoma, de la qual l’Alzheimer és la causa més freqüent.

La Dra. Maisterra va començar destacant la importància de la història clínica i avaluacions clíniques, neuropsicològiques, d’imatge i biomarcadors en líquid cefaloraquidi i en sang per conèixer la causa de la demència: l’Alzheimer o altres patologies. Quant al tractament simptomatològic, actualment és important el tractament no farmacològic (estil de vida, nutrició, prevenció de caigudes, educació al cuidador...) i farmacològic (IACEs i la memantina).

Per tancar aquesta primera sessió, també hi van participar Eli Alonso, neuropsicòloga, Pilar Aceituno, terapeuta ocupacional, representants de l’Associació de Familiars de Persones amb Alzheimer i altres Demències de Barcelona (AFAB), que van remarcar la importància del paper de les famílies i les associacions en l’acompanyament i la cura dels pacients per tal de millorar la qualitat de vida, reduir el malestar, fomentar l’autonomia i la independència, reduir l’estigma, i impulsar la recerca i la divulgació.

Com la recerca en el laboratori ajuda a conèixer la malaltia?

El segon bloc, dedicat a la recerca científica, va comptar amb la participació de la Dra. Mar Hernández Guillamon, investigadora principal del grup de Malalties Neurovasculars del VHIR. Va destacar com els estudis bàsics al laboratori contribueixen a comprendre millor els mecanismes de la malaltia i a obrir noves vies terapèutiques per als pacients. Entre les preguntes que vol respondre la recerca estan entendre per què es perden les connexions entre neurones, què passa amb les proteïnes que s’acumulen al cervell, per què unes persones tenen més risc que altres, com podem diagnosticar-la abans que apareguin els símptomes o com endarrerir-la.

L’objectiu és evitar que s’acumulin les proteïnes beta-amiloide i pTAU al cervell, estudiar la inflamació, restablir la comunicació entre neurones, estudiar els factors de risc, trobar nous biomarcadors i trobar noves teràpies.

La importància de la prevenció i del desenvolupament de nous tractaments

El tercer bloc va posar el focus en la prevenció i els nous tractaments, xerrades moderades per la Dra. Maria Teresa Buongiorno, neuròloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de Malalties Neurovasculars del VHIR.

La Dra. Darly Giraldo, en la seva intervenció, s’ha centrat en respondre a una pregunta: és possible prevenir l’Alzheimer? En aquesta malaltia, existeixen factors que influeixen en el risc de desenvolupar la malaltia, com l’edat o l’estil de vida. L’objectiu és aconseguir un envelliment saludable, en què es retarda l’aparició de malalties. Per a això alguns consells són: tenir un estil de vida actiu, nutrició equilibrada, estimulació cognitiva, benestar emocional, salut del son, control dels factors de risc vascular (diabetis, tabac, obesitat, alcohol, hipertensió...), prevenció i seguiment mèdic, i tenir un entorn segur i adaptat.

A continuació, la Dra. Pilar Delgado, cap de Secció de Malalties Neurodegeneratives i investigadora principal de Malalties Neurovasculars del VHIR, va presentar algunes de les noves teràpies per a la malaltia d’Alzheimer. En concret, s’ha parlat sobre els tractaments modificadors de la malaltia mitjançant anticossos anti-amiloide, els quals en els últims anys estan mostrant millores en el progrés de la malaltia. Aquestes teràpies, aprovades per l’Agència Europea de Medicaments (EMA), permeten tractar la biologia de la malaltia per guanyar temps per als pacients. Ha conclòs fent una repassada d'alguns fàrmacs actualment en assaigs clínics i del futur per abordar diferents dianes terapèutiques amb combinacions de fàrmacs per a la prevenció i el tractament.

El bloc va concloure amb un diàleg amb una pacient i la seva família, a càrrec de Jesús Pizarro, infermer de pràctica clínica referent per als pacients amb demències a Vall d’Hebron. La conversa va aportar una visió humana i propera de la convivència amb la malaltia.

La jornada es va tancar amb una visita a les instal·lacions del VHIR, on els i les assistents van poder conèixer de prop els espais dedicats a la recerca en neurociències.