EATRIS presenta el seu concepte d'infraestructura a la conferència "De la Investigació Bàsica a la Innovació Medica".

L'Institut de Salut Carlos III promou des del 2008 el projecte de Consorci de Suport a la Investigació Biomèdica en Xarxa (Caiber) com a plataforma d'assaigs clínics. El Caiber ja ha aconseguit incloure als quaranta centres sanitaris més potents i competitius del país, establir marcs de cooperació amb les comunitats autònomes, centres d'investigació, indústria farmacèutica i plataformes i infraestructures europees d'assaigs clínics. Des de Catalunya, la comunitat líder en investigació clínica, i des d'un centre de referència com l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, que en els últims anys ha participat en el 25% de tots els assaigs clínics aprovats a Espanya, el projecte Caiber planteja un escenari nou i esperançador.

L'empresa catalana especialista en solucions tecnològiques Ilimit Comunicacions ha aconseguit una subvenció d’ACC1Ó per dur a terme juntament amb l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona (VHIR) el projecte de R+D relacionat amb les tecnologies de la informació (TI) aplicades al sector sanitari. Aquesta subvenció, que rep cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER en el marc del Programa Operatiu de Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya 2007-2013, permetrà dur a terme el projecte d’1 milió d'euros que consisteix en millorar la comunicació entre els metges d'atenció primària (CAP) i els metges especialistes mitjançant dispositius de comunicació, el tractament i gestió de la informació amb tècniques de semàntica, intel·ligència artificial i eines 2.0, etc.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) presenten els resultats d’un estudi que explica com la presència d’uns cúmuls anormals de proteïnes a l’interior de les cèl·lules nervioses s’associa a la mort neuronal en els malalts de Parkinson. Aquesta investigació planteja també, a nivell experimental, una nova estratègia terapèutica que es podria aplicar potencialment, tot i que no de manera immediata, al tractament d’aquesta malaltia, actualment incurable.

El Dr. Luis Cabero, responsable de Medicina Materna i fetal del Vall d'Hebron Institut de Recerca, dóna la seva opinió sobre el Premi Nobel de Medicina 2010 per a Robert G. Edwards, el pare de la fecundació 'in vitro'. "És un merescut reconeixement al treball d'Edwards, que no només va realitzar els avenços en procreació i que li han valgut el Nobel, sinó que en va obrir a més una nova via d'investigació dels elements que controlen els primers processos del desenvolupament embrionari, un fet de capital rellevància en tots els avenços que s'han produït posteriorment, com el control de malalties en la implantació, el creixement retardat. Fins i tot es comencen a entreveure processos immunològics que controlen aquests mecanismes i l'embrió posterior".

Tractar d'identificar precoçment el grup de pacients que presenten major risc de rebuig subclínic de l'empelt és un dels reptes per millorar els resultats després d'un trasplantament, i per això es busquen marcadors predictores útils. La proteïna MBL (Mannose Binding Lectin) es perfila com un d'aquests biomarcadores, de manera que els pacients amb nivells baixos de MBL presenten més risc de rebuig subclínic i inflamació de l'empelt. Aquest ha estat l'objecte de la conferència de Daniel Serón, cap del Servei de Nefrologia de l'Hospital Vall d'Hebrón, de Barcelona, en el II Simposi d'Avenços en Immunologia Traslacional del Trasplantament, celebrat a Oviedo, i en la qual es va referir també a la immunitat innata i al mal crònic de l'empelt.

Un equip d'investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han estudiat la resposta immunològica en els pacients que van requerir ingrés a la UCI per pneumònia greu durant la fase aguda de la grip A. Les conclusions de l’estudi indiquen que, en aquells casos més greus, la fallida de la resposta immunològica és incapaç d’evitar que el virus es segueixi replicant, i això causa un cicle viciós que fa empitjorar l’estat clínic fins a una situació crítica.

Els investigadors del VHIR Marina Rigau, Andreas Doll i Jaume Reventós, en col·laboració amb el Dr. Joan Morote, cap del Servei d'Urologia, han desenvolupat un test per millorar la detecció precoç del càncer de pròstata a partir d'una anàlisi d'orina. El test s'ha assajat fins ara en uns dos-cents homes que van acudir a l'hospital amb la sospita que podien tenir càncer de pròstata. En aquest grup de pacients, el test ha estat capaç de distingir amb precisió a aquells que tenen càncer d'aquells que no el tenen, segons informa Jaume Reventós, cap de la unitat d'Investigació Biomèdica de l'Institut de Recerca Vall d'Hebron.

El responsable de Pneumologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, el doctor Ferran Morell, va participar en el Congrés de la Societat Respiratoria Europea (ERS) celebrat a Barcelona del 18 al 22 de setembre. "http://www.itbeganhere.com/firabcn/firanews/CAT/respiracio.html" Més informació " http://www.itbeganhere.com/firabcn/firanews/CAT/respiracio.html"

La consellera de Salut, Marina Geli, ha inaugurat avui el nou edifici de l’Institut de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron. En l’acte ha estat acompanyada de Joan Roca, director de Recerca del DIUE, el Dr. Enric Argelagués, director gerent de l’ICS, Natividad Calvente, cap d’àrea de la Direcció de Farmàcia i Productes Sanitaris del Ministeri de Sanitat i Política Social, el Dr. José Luis de Sancho, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Dr. Carles Jaime, vicerector de Projectes Estratègics i de Planificació de la UAB i el Dr. Joan Comella, director de l’Institut de Recerca. Aquest nou edifici, construït amb el suport del P.O. FEDER2007-2013, amplia en 2.500m2 la superfície al servei de la recerca a l’Hospital Vall d’Hebron. Les seves instal·lacions tenen capacitat per acollir a més de 150 investigadors en els seus 16 laboratoris. Es tracta d’infraestructures d’última generació, un pas endavant en l’excel·lència on treballaran grups consolidats, nous grups de recerca i personal de suport. L’Edifici Collserola, situat a la part alta del complex hospitalari, complementa l’Edifici Mediterrània, la seu clàssica de l’Institut de Recerca, i resultarà clau en una època d’expansió en els objectius d’aquest centre. La inauguració coincideix en el temps amb la posada en marxa d’un projecte en el que el VHIR actuarà com a centre coordinador científic de l’Estat espanyol en el consorci europeu EATRIS (Infraestructura Europea d’Investigació Traslacional Avançada en Medicina). L’objectiu d’aquesta xarxa és unir els millors centres europeus d’investigació traslacional en biomedicina per tal de facilitar l’aplicació dels resultats de la recerca al tractament dels malalts. En la pràctica, EATRIS ajudarà a desenvolupar noves vacunes, oferir als pacients serveis de medicina personalitzada, ampliar l’oferta de fàrmacs disponibles al mercat i innovar en teràpies avançades, com ara la teràpia cel·lular i gènica. VHIR, coordinador de 24 centres de recerca espanyols A més del VHIR, en el projecte participen 11 socis científics fundadors,pertanyents a 10 països europeus, amb els seus corresponents socis governamentals. A nivell espanyol, la participació a EATRIS (EATRIS.[ES]), s’ha articulat a través dels 21 hospitals de millor qualitat científica de l’Estat espanyol (entre els que es troben 6 catalans), i tres centres d’investigació bàsica orientada (CNIO, CNIC (de Madrid) i IRB (de Barcelona). Els 24 centres seran coordinats conjuntament pel VHIR i pel seu soci governamental, l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) del Ministerio de Ciencia e Innovación. Ambdues organitzacions són socis fundadors d’EATRIS des de 2008, moment des del qual el VHIR ha participat molt activament en les fases preliminars del projecte, que serviran com a model d’implementació d’altres centres EATRIS a l’Estat espanyol. Els primers projectes pilots tindran lloc en el període 2011-2012. "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/Collserola_20100922_premsa.pdf" Més informació

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) lideren un estudi que mostra dades epidemiològiques sobre les causes i les conseqüències de l’abandonament del tractament amb antiagregants plaquetars després de la col·locació d’un stent alliberador de fàrmacs o farmacoactiu. Degut a la gravetat dels efectes de suspendre el tractament i a la manca d’informació que existeix sobre els motius d’aquesta suspensió, la Unitat d’Epidemiologia de l’Àrea del Cor de l’Hospital de la Vall d’Hebron, sota la direcció de Dr. Ignacio Ferreira, ha realitzat un estudi on s’ha volgut analitzar les causes per detectar el problema i cercar solucions. L’estudi ha estat publicat aquesta setmana a la revista Circulation.

Un projecte coordinat pel Dr. Manuel Comabella, membre del grup de recerca en Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i en el qual participa Rana Moubarak, membre del grup de Recerca de Senyalització cel·lular i apoptosi, ha rebut un important ajut de la prestigiosa Fundación Alicia Koplowitz. El projecte, titulat com a ‘Estudio de la heterogeneidad en la susceptibilidad a la muerte celular por apoptosis en pacientes con esclerosis múltiple: Búsqueda de dianas terapéuticas’, haurà d’executar-se en el termini màxim de dos anys des de l’octubre de 2010, rebrà un ajut de 75.000 euros.

El laboratori de Recerca Neurovascular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha descobert algunes variants genètiques que, per una banda, suposen un indicador de resposta al tractament de l’ictus com a marcador i, de l’altra, s’associen a un major risc de patir aquesta malaltia. Aquests resultats són fruit d’una llarga trajectòria de més de 5 anys durant els quals s’han focalitzat esforços en el camp de la genètica en relació a l’ictus. Els factors de risc com la hipertensió, la diabetis, el colesterol i el tabaquisme tenen una importància cabdal i no s’ha de baixar la guàrdia, però cal anar més enllà, doncs aquests factors no expliquen tots els casos d’ictus. La majoria d’aquests factors no expliquen per què uns pacients es recuperen millor i uns, pitjor, per què uns tornen a fer un ictus i altres no, o per què uns pacients responen millor que els altres al tractament. Per tant, cal trobar noves respostes. Aquest grup d’investigadors, pioner i líder a l’Estat espanyol d’una de les línies més fructíferes en el binomi ictus i genètica, ha realitzat recentment múltiples avenços en aquesta àrea que s’han concretat en diverses publicacions científiques (veure arxiu adjunt).

Els investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ocupen llocs destacats en un rànquing que publica la llista dels millors investigadors espanyols en funció de l’índex h. Es tracta d’un mètode que avalua l’impacte de les investigacions científiques en diverses àrees del coneixement. Segons els promotors de l’estudi, que es pot consultar a "http://indice-h.webcindario.com" http://indice-h.webcindario.com, el rànquing d'experts ordenats pel factor h està dissenyat en funció de les dades de l'ISI Web of Science i s'actualitza de manera periòdica. Dins de l’apartat de Ciències de la Salut, dos investigadors del Vall d’Hebron lideren el rànquing en les seves respectives àrees. El Dr Josep Baselga, amb un índex h 64 es troba al capdavant de l’àrea que el web denomena ‘Oncology’. Per la seva banda, el Dr. Jordi Rello, amb índex h 44, lidera l’apartat de ‘Critical Care’. El Dr. Joan Ramon Malagelada és l’investigador del VHIR amb un índex h més alt, 72, i ocupa la segona posició en el rànquing de l’àrea de ‘Gastroenterology & Hepatology’. Altres investigadors destacats en el rànquing són, per exemple, el Dr. Joan Montaner del laboratori neurovascular, amb un índex h 33, el Dr. García Dorado, amb un índex h 29, i el Dr. Gaietà Permanyer, amb un índex h 30, tots dos a l’àrea de ‘Cardiac and Cardiovascular systems’, El factor h assigna a cada expert el nombre d'articles dels quals és autor amb tantes cites o més que aquest índex. És a dir, si un científic té un factor h=30, vol dir que té trenta articles que, com a mínim, s'han citat trenta vegades en la literatura científica.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) lideren un estudi sense precedents que demostra que és possible modificar la composició de la flora intestinal trasplantant-la i que els canvis generats es mantenen, més enllà del que era imaginable, fins a tres mesos després del trasplantament. La possibilitat de validar tractaments que puguin fer variacions en la composició de la flora suposaria un abans i un després en aquelles malalties en les quals hi ha evidència científica de què la flora intestinal juga un paper determinant. Aquesta investigació, publicada avui a la revista Genome Research, estableix que és possible la introducció de noves espècies en la flora intestinal habitual simplement ingerint-les i postula que no és necessari eliminar prèviament part de la flora existent mitjançant antibiòtics, com es creia.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han aconseguit establir clares relacions entre diferents patrons de personalitat de pacients amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i els subtipus de trastorn que aquests pacients pateixen. Els resultats d’aquest estudi, publicats a la revista Psicothema tenen una gran utilitat clínica. D’una bandahan servit per validar els subgrups de TDAH dels quals es parla d’un temps ençà i, d’altra banda, permet orientar, de manera diferent, el tractament psicològic de suport que s’aconsella a aquests pacients, en funció del subgrup al qual pertanyen.

La Dra. Laura Audí, investigadora de la unitat d’Endicronologia Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), dóna el seu punt de vista sobre la intersexualitat. Fa anys, s'assignava un sexe al nadó que, a la llarga, podia resultar erroni. Ara, gràcies als avenços dels estudis genètics, morfològics i hormonals s'aconsegueix determinar-lo amb més seguretat i fiabilitat.

Un estudi dirigit per la Dra. Rosanna Paciucci, membre de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia traslacionional del VHIR, i publicat a Journal of Biological Chemistry, ha descrit per primera vegada com la Flotilina 1 és clau per a la separació correcta dels cromosomes durant la mitosis cel•lular. Aquesta proteïna, present en les membranes de les cèl•lules, pot penetrar fins al nucli de la cèl•lula, on interactua amb l’activitat de la proteïna Aurora Kinasa B, que permet la correcta separació dels cromosomes en la divisió cel•lular. L’absència de Flotilina 1 no permet la correcta separació dels cromosomes.

El cap de Neuroimmunologia clínica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Xavier Montalban, opina sobre la llum verda de les autoritats sanitàries a la comercialització a Espanya de Sativex, un medicament derivat del cannabis, per al tractament de l'espasticitat en pacients d'esclerosi múltiple.

Com a coordinador del Registre Europeu de casos greus de la grip A, el Dr. Rello, responsable del Grup de Recerca en sèpsia i infecció respiratòria greu del VHIR, valora la gestió i fa balanç final sobre aquesta primera pandèmia del segle XXI al programa 'Els Matins', de TV3.

El passat 16 d'abril va tenir lloc la trobada entre investigadors de l'Hospital Vall d'Hebron i investigadors de l'atenció primària de salut de Catalunya, dins del marc de les VII Jornades d'Excel·lència en la Recerca d'Atenció Primària organitzades per l'Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAP Jordi Gol). En la citada reunió, 14 grups de recerca de l'IR-HUVH van presentar un total de 26 projectes des de camps tan diversos com l'atenció del pacient amb VIH, la patologia ocupacional de l'asbest, els infarts silents, el maneig de la diabetis i les cures d'infermeria en el malalt amb fatiga crònica. Aquesta trobada ha suposat un punt d'inflexió en les relacions IR-HUVH/IDIAP per a augmentar les col·laboracions entre la recerca hospitalària i la recerca a l'atenció primària de salut a Catalunya. Es pretén que aquesta primera reunió sigui el punt de partida per endegar una nova línia de cooperació entre ambdues institucions, i que tanmateix, constitueixi el naixement de futures sinèrgies que permetin generar nous projectes conjunts en investigació translacional.

Tres estudis clínics en fase III amb una àmplia mostra de pacients (cadascun inclou més de mil) han demostrat la clara eficàcia de dues molècules orals, fingolimod i cladribina, davant placebo en el tractament de l'esclerosi múltiple. En el cas de fingolimod, un dels assaigs també indica que és superior al interferó beta-1a.

Tres dels Instituts de Recerca adscrits a l’Institut Català de la Salut (ICS) – els dels hospitals Germans Trias i Pujol, Vall d’Hebron i Bellvitge - han subscrit un programa de recerca i innovació amb l’empresa B. Braun per donar un impuls a la investigació dedicada a la millora de tècniques quirúrgiques. Cada Institut tindrà un responsable del programa, que serà l’encarregat de conduir les aportacions que arribin sobre aquests i altres temes d’interès. Totes les línies de recerca estan obertes a la participació d’aquells professionals que tinguin interès en les primeres àrees d’investigació que es posaran en marxa en primer terme: tancament de ferides, reforç de teixits i hemostàtics locals. Per cadascuna d’aquestes línies d’actuació es duran a terme acords individuals amb el Grup B. Braun a Espanya. Aquest primer conveni marc posa les bases d’una col·laboració a llarg termini amb B. Braun, que compta a Catalunya amb un centre d’excel·lència R+D en tecnologia i recerca. En un futur, s’aniran obrint noves línies d’investigació i de col·laboració amb altres Instituts de Recerca per promocionar l’impuls de noves tècniques que millorin la pràctica quirúrgica.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) coordina un registre europeu que recollirà les dades corresponents a la síndrome antifosfolipídica (SAF), associada a mals antecedents obstètrics (avortaments espontanis, morts fetals, complicacions durant l’embaràs, etc.).