Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) lideren un estudi que mostra dades epidemiològiques sobre les causes i les conseqüències de l’abandonament del tractament amb antiagregants plaquetars després de la col·locació d’un stent alliberador de fàrmacs o farmacoactiu. Degut a la gravetat dels efectes de suspendre el tractament i a la manca d’informació que existeix sobre els motius d’aquesta suspensió, la Unitat d’Epidemiologia de l’Àrea del Cor de l’Hospital de la Vall d’Hebron, sota la direcció de Dr. Ignacio Ferreira, ha realitzat un estudi on s’ha volgut analitzar les causes per detectar el problema i cercar solucions. L’estudi ha estat publicat aquesta setmana a la revista Circulation.

Un projecte coordinat pel Dr. Manuel Comabella, membre del grup de recerca en Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i en el qual participa Rana Moubarak, membre del grup de Recerca de Senyalització cel·lular i apoptosi, ha rebut un important ajut de la prestigiosa Fundación Alicia Koplowitz. El projecte, titulat com a ‘Estudio de la heterogeneidad en la susceptibilidad a la muerte celular por apoptosis en pacientes con esclerosis múltiple: Búsqueda de dianas terapéuticas’, haurà d’executar-se en el termini màxim de dos anys des de l’octubre de 2010, rebrà un ajut de 75.000 euros.

El laboratori de Recerca Neurovascular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha descobert algunes variants genètiques que, per una banda, suposen un indicador de resposta al tractament de l’ictus com a marcador i, de l’altra, s’associen a un major risc de patir aquesta malaltia. Aquests resultats són fruit d’una llarga trajectòria de més de 5 anys durant els quals s’han focalitzat esforços en el camp de la genètica en relació a l’ictus. Els factors de risc com la hipertensió, la diabetis, el colesterol i el tabaquisme tenen una importància cabdal i no s’ha de baixar la guàrdia, però cal anar més enllà, doncs aquests factors no expliquen tots els casos d’ictus. La majoria d’aquests factors no expliquen per què uns pacients es recuperen millor i uns, pitjor, per què uns tornen a fer un ictus i altres no, o per què uns pacients responen millor que els altres al tractament. Per tant, cal trobar noves respostes. Aquest grup d’investigadors, pioner i líder a l’Estat espanyol d’una de les línies més fructíferes en el binomi ictus i genètica, ha realitzat recentment múltiples avenços en aquesta àrea que s’han concretat en diverses publicacions científiques (veure arxiu adjunt).

Els investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ocupen llocs destacats en un rànquing que publica la llista dels millors investigadors espanyols en funció de l’índex h. Es tracta d’un mètode que avalua l’impacte de les investigacions científiques en diverses àrees del coneixement. Segons els promotors de l’estudi, que es pot consultar a "http://indice-h.webcindario.com" http://indice-h.webcindario.com, el rànquing d'experts ordenats pel factor h està dissenyat en funció de les dades de l'ISI Web of Science i s'actualitza de manera periòdica. Dins de l’apartat de Ciències de la Salut, dos investigadors del Vall d’Hebron lideren el rànquing en les seves respectives àrees. El Dr Josep Baselga, amb un índex h 64 es troba al capdavant de l’àrea que el web denomena ‘Oncology’. Per la seva banda, el Dr. Jordi Rello, amb índex h 44, lidera l’apartat de ‘Critical Care’. El Dr. Joan Ramon Malagelada és l’investigador del VHIR amb un índex h més alt, 72, i ocupa la segona posició en el rànquing de l’àrea de ‘Gastroenterology & Hepatology’. Altres investigadors destacats en el rànquing són, per exemple, el Dr. Joan Montaner del laboratori neurovascular, amb un índex h 33, el Dr. García Dorado, amb un índex h 29, i el Dr. Gaietà Permanyer, amb un índex h 30, tots dos a l’àrea de ‘Cardiac and Cardiovascular systems’, El factor h assigna a cada expert el nombre d'articles dels quals és autor amb tantes cites o més que aquest índex. És a dir, si un científic té un factor h=30, vol dir que té trenta articles que, com a mínim, s'han citat trenta vegades en la literatura científica.

La Dra. Laura Audí, investigadora de la unitat d’Endicronologia Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), dóna el seu punt de vista sobre la intersexualitat. Fa anys, s'assignava un sexe al nadó que, a la llarga, podia resultar erroni. Ara, gràcies als avenços dels estudis genètics, morfològics i hormonals s'aconsegueix determinar-lo amb més seguretat i fiabilitat.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han aconseguit establir clares relacions entre diferents patrons de personalitat de pacients amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i els subtipus de trastorn que aquests pacients pateixen. Els resultats d’aquest estudi, publicats a la revista Psicothema tenen una gran utilitat clínica. D’una bandahan servit per validar els subgrups de TDAH dels quals es parla d’un temps ençà i, d’altra banda, permet orientar, de manera diferent, el tractament psicològic de suport que s’aconsella a aquests pacients, en funció del subgrup al qual pertanyen.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) lideren un estudi sense precedents que demostra que és possible modificar la composició de la flora intestinal trasplantant-la i que els canvis generats es mantenen, més enllà del que era imaginable, fins a tres mesos després del trasplantament. La possibilitat de validar tractaments que puguin fer variacions en la composició de la flora suposaria un abans i un després en aquelles malalties en les quals hi ha evidència científica de què la flora intestinal juga un paper determinant. Aquesta investigació, publicada avui a la revista Genome Research, estableix que és possible la introducció de noves espècies en la flora intestinal habitual simplement ingerint-les i postula que no és necessari eliminar prèviament part de la flora existent mitjançant antibiòtics, com es creia.

Com a coordinador del Registre Europeu de casos greus de la grip A, el Dr. Rello, responsable del Grup de Recerca en sèpsia i infecció respiratòria greu del VHIR, valora la gestió i fa balanç final sobre aquesta primera pandèmia del segle XXI al programa 'Els Matins', de TV3.

El cap de Neuroimmunologia clínica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Xavier Montalban, opina sobre la llum verda de les autoritats sanitàries a la comercialització a Espanya de Sativex, un medicament derivat del cannabis, per al tractament de l'espasticitat en pacients d'esclerosi múltiple.

Un estudi dirigit per la Dra. Rosanna Paciucci, membre de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia traslacionional del VHIR, i publicat a Journal of Biological Chemistry, ha descrit per primera vegada com la Flotilina 1 és clau per a la separació correcta dels cromosomes durant la mitosis cel•lular. Aquesta proteïna, present en les membranes de les cèl•lules, pot penetrar fins al nucli de la cèl•lula, on interactua amb l’activitat de la proteïna Aurora Kinasa B, que permet la correcta separació dels cromosomes en la divisió cel•lular. L’absència de Flotilina 1 no permet la correcta separació dels cromosomes.

El passat 16 d'abril va tenir lloc la trobada entre investigadors de l'Hospital Vall d'Hebron i investigadors de l'atenció primària de salut de Catalunya, dins del marc de les VII Jornades d'Excel·lència en la Recerca d'Atenció Primària organitzades per l'Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAP Jordi Gol). En la citada reunió, 14 grups de recerca de l'IR-HUVH van presentar un total de 26 projectes des de camps tan diversos com l'atenció del pacient amb VIH, la patologia ocupacional de l'asbest, els infarts silents, el maneig de la diabetis i les cures d'infermeria en el malalt amb fatiga crònica. Aquesta trobada ha suposat un punt d'inflexió en les relacions IR-HUVH/IDIAP per a augmentar les col·laboracions entre la recerca hospitalària i la recerca a l'atenció primària de salut a Catalunya. Es pretén que aquesta primera reunió sigui el punt de partida per endegar una nova línia de cooperació entre ambdues institucions, i que tanmateix, constitueixi el naixement de futures sinèrgies que permetin generar nous projectes conjunts en investigació translacional.

Tres estudis clínics en fase III amb una àmplia mostra de pacients (cadascun inclou més de mil) han demostrat la clara eficàcia de dues molècules orals, fingolimod i cladribina, davant placebo en el tractament de l'esclerosi múltiple. En el cas de fingolimod, un dels assaigs també indica que és superior al interferó beta-1a.

Tres dels Instituts de Recerca adscrits a l’Institut Català de la Salut (ICS) – els dels hospitals Germans Trias i Pujol, Vall d’Hebron i Bellvitge - han subscrit un programa de recerca i innovació amb l’empresa B. Braun per donar un impuls a la investigació dedicada a la millora de tècniques quirúrgiques. Cada Institut tindrà un responsable del programa, que serà l’encarregat de conduir les aportacions que arribin sobre aquests i altres temes d’interès. Totes les línies de recerca estan obertes a la participació d’aquells professionals que tinguin interès en les primeres àrees d’investigació que es posaran en marxa en primer terme: tancament de ferides, reforç de teixits i hemostàtics locals. Per cadascuna d’aquestes línies d’actuació es duran a terme acords individuals amb el Grup B. Braun a Espanya. Aquest primer conveni marc posa les bases d’una col·laboració a llarg termini amb B. Braun, que compta a Catalunya amb un centre d’excel·lència R+D en tecnologia i recerca. En un futur, s’aniran obrint noves línies d’investigació i de col·laboració amb altres Instituts de Recerca per promocionar l’impuls de noves tècniques que millorin la pràctica quirúrgica.

En una àmplia entrevista amb el suplement del Grup Vocento 'XL Semanal', el Dr. Alijotas, responsable de la Unitat d'Envelliment de l'Institut de Recerca, explica la seva experiència amb els implants.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) coordina un registre europeu que recollirà les dades corresponents a la síndrome antifosfolipídica (SAF), associada a mals antecedents obstètrics (avortaments espontanis, morts fetals, complicacions durant l’embaràs, etc.).

El 2 de juliol va tenir lloc la presentació de l’Informe de les Activitats de Recerca 2009/10 de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a la Sala d’Actes de la Planta 10 de l’Àrea General. El primer en intervenir obrint l’acte va ser el Gerent de l’Hospital, el Dr. José Luis de Sancho, que va fer una valoració general positiva de la feina feta en aquest darrer any, i va exposar als assistents les claus de les situacions que afecten col·lateralment a l’Institut en temes científics, socials i laborals. El gerent de l'hospital va ser l’encarregat d’explicar com es troben les negociacions per esdevenir un centre CERCA. Tot seguit va arribar el torn del director de l’Institut de Recerca, el Dr. Joan X. Comella, que va aprofundir en els resultats d’un any d’activitats de recerca. En la seva intervenció va repassar la producció científica, que segueix en una bona línia, i va informar sobre nous projectes, com l’EATRIS, la situació del nou edifici Collserola o la nova estructuració de les unitats, amb incorporacions estratègiques com innovació, comunicació i fundraising.

La Societat Catalana de Nefrologia va atorgar recentment el Premi al millor treball clínic a un estudi sobre la glomeruloesclerosis segmentària i focal infantil (GESF) d’investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del Servei de Nefrologia Pediàtrica del mateix hospital, en el qual s’aporten noves dades que podrien ser clau per entendre la causa d'aquesta malaltia quan no és de tipus genètic.El treball, amb el títol ‘Very Low-Molecular-Mass Fragments of Albumin in the Plasma of Patients With Focal Segmental Glomerulosclerosis’, va ser publicat a finals de setembre de 2009 a la revista American Journal of Kidney Diseases (AJKD).

Diario Médico destaca en la seva edició del dilluns 12 de juliol que l'Institut de Recerca supera les 70 patents. És un dels punts més destacats d'un reportatge on es repassen les últimes novetats del VHIR i on el seu director, el Dr. Joan X. Comella explica l’estat en el que es troben alguns projectes. El diari destaca també el nomenament del nou Director d'Innovació, Francesc Iglesias, i la incorporació de tres nous investigadors de prestigi, el Dr. Jordi Rello, el Dr. Daniel Serón i el Dr. Francesc Bosch.

L'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona (VHIR) i Ilimit Comunicacions lideren la creació d'un projecte de I+D relacionat amb les Tecnologies de la Informació (TI) aplicades al sector sanitari.

La Sala d’Actes del Pavelló Docent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha estat l’escenari de l’acte d’acollida de la nova promoció de residents de 2010. Els més de 150 nous residents han assistit a la presentació i posteriorment han rebut les primeres instruccions. A més de rebre la benvinguda del gerent de l’Hospital, el Dr. José Luis de Sancho, la Dra. Pilar Solans, directora Assistencial, els ha parlat de l’activitat assistencial, la Dra. Cerqueira de la formació d’especialistes i el Dr. Baró dels programes de formació.L’Institut de Recerca, mitjançant el seu director, el Dr. Joan X. Comella, també ha volgut donar la benvinguda als nous residents en la seva intervenció, on ha aprofitar per explicar-los la importància de la recerca a l’hospital i les característiques de l’Institut, i els ha esperonat a accedir a la mateixa i interactuar amb ella.

El Dr. Josep Maria Tabernero, cap clínic del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, ha participat en el simposi internacional 'Nuevos avances en la investigación del càncer colorrectal', celebrat el 27 de maig a la Fundació Areces de Madrid.

Investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Vall d’Hebron publiquen els resultats d’un estudi que descriu com els nivells de la proteïna CH13L1 (Cerebrospinal fluid chitinase 3-like 1) poden ser usats com a indicador bioquímic d’utilitat en el diagnòstic i tractament de l’Esclerosi Múltiple. Aquesta investigació, liderada pel Dr. Manel Comabella, i duta a terme pel Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya, centre adscrit a l’Hospital de la Vall d’Hebron, valora com la mesura dels nivells d’aquesta proteïna permetria saber si pacients que debuten amb un primer brot neurològic sospitós d’Esclerosi Múltiple acaben o no desenvolupant la malaltia. "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/VIDEOS/Comabella/video3/index.html" VÍDEO INFORMATIU "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/NP_EMCHI3L1_20100428_%20cat.pdf"

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron va realitzar el primer trasplantament total de cara del món. La intervenció, d’una durada de 24 hores, es va realitzar a finals del mes de març. "http://www.youtube.com/watch?v=2f69IYS_JQY&list=PLEE9F44116B4198C8&index=14&feature=plpp_video" VÍDEO

El dimarts 4 de maig de 2010, a les 11 h, se celebrarà a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron la VIII Jornada de la Síndrome de Fatiga Crònica amb diversos temes de màxima actualitat sobre el diagnòstic i tractament de la malaltia. Un d’ells és la susceptibilitat genètica a la síndrome de fatiga crònica, una de les principals línies d’investigació del Grup de fatiga crònica de l’HUVH, on es controlen 1.500 pacients provinents de tot Espanya. "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/Nota_fatiga_cronic.pdf" "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/ProgramviisfcCorregit.pdf" PROGRAMA