"http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/Binsasasasasder1.pdf" "Els bacteris presents en l'intestí i al còlon estan sent analitzades per descobrir les seves possibles indicacions com a alternativa bioterapéutica per prevenir i tractar alteracions gastrointestinals, segons els experts reunits a les XIV Jornades de Nutrició Pràctica .."

L’'nstitut de Recerca ha començat aquest dimecres 12 de maig les trobades introductòries amb els diferents serveis de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. L’objectiu de les reunions és explicar a tots els membres de cadascun dels serveis el suport que l’Institut pot i ha de donar a la recerca general i a la recerca clínica en particular.El director de l’Institut, el Dr. Joan X. Comella, acompanyat pel Dr. Joan Genescà, adjunt a la Direcció, i el Dr. Antonio Salgado, coordinador de la UCICAC, han iniciat la sèrie de trobades amb el Servei de Ginecologia. A la presentació, que ha estat introduïda pel Director de Processos Quirúrgics de l’HUVH, el Dr. Vicenç Martínez Ibáñez, ha assistit el cap de Ginecologia, el Dr. Jordi Xercavins, acompanyat per components del seu equip.Les trobades continuaran al llarg de les properes setmanes fins a completar tots els serveis de l’hospital per tal que tothom pugui conèixer de prop les accions i intencions de l’Institut, així com recollir demandes per poder trobar solucions conjuntes i aprofitar sinergies.

El Dr. Rafael Simó, responsable del grup de recerca en Endocrinologia, diabetis i metabolisme de l’Institut de Recerca del HUVH, ha estat nomenat recentment coordinador de l’àrea de ‘Diabetis, obesitat i malalties cardiovasculars’ del CAIBER. Els coordinadors del CAIBER, que a més són membres del comitè de direcció, serveixen de facilitadors de l’activitat científica de la xarxa espanyola d’investigació clínica tant a les seves àrees com amb el contacte amb els responsables de la UCICEC i els investigadors.

Durant la conferència es tractaran, entre d'altres, temes tan actuals com el coneixement de la demència des de la genètica, la importància de la neuroimatge en el diagnòstic, el tractament dels trastorns psico-afectius, concretament en la demència fronto-temporal, la reserva cognitiva del cervell, així com una actualització en els tractaments farmacològics clàssics per a la malaltia d'Alzheimer i una mirada al futur de les noves dianes i tractaments farmacològics. La conferència magistral versarà sobre el rol de l'amiloide (proteïna tau) en la malaltia d'Alzheimer.El programa, que podeu trobar en el document adjunt inclou, al llarg de la tarda de dimecres 12 de maig, diversos tallers específics, un d'ells dedicat a la Genètica amb dos ponències "Del fenotip al genotip" i "Conèixer la demència des de la genètica".Entre els ponents de la Conferència hi participaran el Dr. Joan X. Comella, Director del Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), així com la Dra. Mercè Boada, del Servei de Neurologia de l’HUVH i el Dr. Joan Castell, Responsable del Servei de Medicina Nuclear d l’HUVH.Tots aquells interessats poden confirmar l'assistència enviant un correu a l'atenció de Mariona de Torres a info@fundacioace.com. "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/BCN-PIT10Programa.pdf" Programa

Els investigadors de l'Institut de Recerca i l'Hospital de la Vall d’Hebron, que han desenvolupat 9 dels 31 projectes de recerca sobre càncer gràcies als fons recaptats en La Marató del 2004, exposen els seus treballs i els resultats obtinguts en l'11è Simposi Fundació La Marató de TV3.En la jornada, que tè lloc al museu CosmoCaixa de Barcelona i obre la Setmana Internacional per a la Recerca Oncològica, que se celebra el 17 al 21 de maig, hi participen els investigadors que lideran aquests projectes, 7 projectes unitaris i 2 projectes coordinats entre diferents institucions de recerca.

El Dr. Joan X. Comella, director de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (VHIR), participarà el proper 16 de juny en la taula rodona ‘Innovació col·laborativa o compartir per ser més competitius’, organitzada per Biocat, en el marc del Dia de l’Emprenedor.A més del Dr. Comella, també intervindran Jaume Mir, director general d’Arquebio, Francesc Mitjans, Biomed Division Manager de Leitat, Jordi Beleta, director del Departament de Discovery Strategy and Alliances d’Almirall. La taula estarà moderada per la directora general de Biocat, Montserrat Vendrell, i girarà al voltant dels grans reptes tecnològics que requereixen un abordatge multidisciplinari, i impliquen costosos i complexes processos d’R+D. Per obtenir solucions competitives, en l’àmbit de la biomedicina resulta essencial la col·laboració en projectes entre empreses i centres de recerca d’àmbits, tipologies i capacitats complementàries.

La Dra. Marisol Ruiz-Meana, del Laboratori de Cardiologia Experimental de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron ha estat nomenada Membre del ‘Council European Section International Society for Heart Research’ (ISHR), durant l’últim congrés mundial celebrat recentment en Kioto, Japó.El nomenament ha tingut lloc per votació directa dels membres de la Secció Europa, i té duració de dos anys, renovables per altres dos. La Dra. Ruiz-Meana, que és la única representant espanyola al Consell, ha estat escollida per dos anys renovables per dos més per votació directa dels membres de la Secció Europea. El Consell està format per 12 investigadors europeus de prestigi internacional, presidits per el Prof. Thomas Eschenhagen. La ISHR, presidida pel Prof. Masatsugu Hori, és una societat independent, centrada en la investigació de les malalties del cor i d’implantació mundial, característiques que la fan única. El seu principal mitjà de difusió és el ‘Journal of Molecular and Cellular Cardiology’.

El Servei de Cardiologia del Vall d'Hebron participa el 24 d’abril a Barcelona a la reunió de centres d'excel·lència en cardiologia. La jornada, que tindrà lloc al Barcelona Biomedical Research Park i al Centre de Convencions Mapfre, aplega als centres seleccionats al 2010 per haver excel·lit en les seves activitats i haver contribuït d’alguna manera a millorar tant l’activitat assistencial, com docent o investigadora. En el cas del Servei de Cardiologia del Vall d’Hebron, ha estat escollit per desenvolupar una integració assistencial, docent o investigadora durant els últims 20 anys, que el fa una referència tant en la cardiologia espanyola com en l’europea.Els altres dos centres participants en la jornada són el Servei de Cardiologia de l’Hospital Virgen de la Arrixaca, a Múrcia, i el Servei de Cardiologia de l’Hospital de Galdakao. Durant la trobada, patrocinada per Almirall, es farà una presentació global del projecte cardiològic, que en el cas del Vall d’Hebron anirà a càrrec del Dr. David García-Dorado, i una altra de forma específica sobre una àrea d’excel·lència del projecte, el programa tranversal de malalties aòrtiques. "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/Triptico_CE10.pdf" Per a més informació veure el document adjunt.

El programa 'Nens en moviment', a càrrec del Grup de Recerca en Endicronologia Pediàtrica de l'Institut de Recerca (VHIR), que dirigeix el Dr. Antonio Carrascosa, també responsable de l'ària de Pediatria de l'Hospital Vall d'Hebron, ha rebut el premi Estrategia Naos en l'àmbit sanitari. Es tracte d'un premi que atorga el Ministeri de Sanitat i Política Social i que impulsa les iniciatives que s'emmarquen en els seus objectius bàsics per prevenir l'obesitat i altres malalties cròniques derivades.'Nens en moviment', coordinat per la unitat d'obesitat infantil de l'hospital, promou l'activitat física combatent la inactivitat física, possa especial énfasis en l'augment de la autoestima i les relacions socials i promou una alimentació normocalòrica i equilibrada, així com estils de vida saludables tant del nen com del seu entorn familiar, en combinació amb els principis de la teràpia cognitiu-conductual.

Investigadors de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Vall d'Hebron i de la Universitat Autònoma de Barcelona han descrit per primera vegada una nova funció d'una proteïna (FLIP-L), clau per al desenvolupament del sistema nerviós.Fins ara se sabia que aquesta proteïna servia de mecanisme de seguretat per a la mort cel·lular programada en les cèl·lules. Aquest grup d'investigadors ha estudiat per primera vegada les seves funcions en el sistema nerviós i s'ha vist que té un paper determinant en la diferenciació de les cèl·lules nervioses, fins al punt de què és imprescindible per el bon desenvolupament de les connexions entre les neurones. Aquest rol determinant pot suposar una nova orientació d'algunes malalties com les degeneratives del sistema nerviós o fins hi tot les malalties isquèmiques.

Un article que es publica en el darrer número de BMC Cancer demostra el potencial terapèutic de la metiltiadenosina, gràcies a una investigació liderada pel Dr. J. A. Recio, del Servei d'Anatomia Patològica del Vall d'Hebron.

El Cap de Servei de la UCI del Vall d'Hebron, el Dr. Jordi Rello, va participar recentment en el Congrés Nacional de la Sociedad Española de Medicina Intensiva, Crítica y Unidades Coronarias (Semicyuc), que es va celebrar a Màlaga.El Dr. Rello, que es coordinador del registre europeu de casos de grip A greus, va ser un dels principals referents al llarg del congrés pel que fa a aquesta pandèmia, així que va explicar alguna de les claus dels virus i posteriorment va atendre a diversos mitjans de comunicació.

El Director de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (VHIR), el Dr. Joan X. Comella, intervindrà el 18 de juny en la jornada anual de la secció de senyalització cel·lular i metabolisme que organitza la Societat Catalana de Biologia.La intervenció del Dr. Comella porta a com títol 'Funciones fisiológicas de los antagonistas de los receptores de muerte en el sistema nervioso'. La jornada, que tractarà el tema 'Senyals implicats en mort cel·lular', tindrà lloc a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans.

El Dr. Jaume Reventós, responsable de la Unitat de Recerca Biomèdica i oncologia traslacional de l'Institut de Recerca del Vall d'Hebron (VHIR), va donar una conferència a Santiago de Compostel·la sobre innovació i transferència dels resultats de la recerca pública al sector productiu.Durant la seva exposició, el Dr. Reventós va parlar de l'emprenedoria en els hospitals públics i de les qüestions claus que preocupen al sector, parant especial atenció a la seva sortida empresarial.

L'Associació FADAM (Familiars i Amics d'Ángel Manzanares), que lluita per millorar la qualitat de vida dels nens i nenes amb càncer i dels seus familiars presentant iniciatives de llei, organitzant actes solidaris i ajudant als pares que estan en la mateixa situació, va celebrar recentment la 1ª Gala FADAM, on van recollir fons en un sopar-espectacle que va tenir lloc a la Sala Ribelinos de Barcelona. La gala va ser un èxit i un pas més en l'obtenció de recursos què, com des de fa anys, seran destinats a l'Institut de Recerca de l'hospital Vall d'Hebron.L'esforç de FADAM, que va ser reconegut novament amb l'assistència de personalitats i coneguts populars, és bàsic per a sumar una bona quantitat econòmica que serveix per ajudar a la recerca que porta a terme l'equip del Dr. Sánchez de Toledo, cap del servei d'Oncologia i Hematologia Pediàtrica, a qui van dirigits els beneficis de les donacions que recull l'associació.Per a més informació sobre FADAM i els seus actes benèfics consulteu: "http://www.asociacionfadam.org/" http://www.asociacionfadam.org/

Investigadors de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (VHIR) han descrit per primera vegada un dèficit de vitamina C en l'ull dels pacients diabètics afectats de retinopatia diabètica. El dèficit d'aquest important antioxidant a l'ull podria explicar, en part, per què hi ha més lesions oculars a causa de l'estrès oxidatiu i, per tant, per què els diabètics presenten més lesions a la retina. El missatge final d'aquest estudi aporta un argument més per tal de què el pacient diabètic entengui que és imprescindible el bon control dels seus nivells de sucre i també advoca per un consum adequat de vitamina C i una dieta mediterrània.La descoberta ha estat publicada a la revista Investigative Ophtalmology & Visual Science, publicació líder en oftalmologia experimental. L'estudi ha estat fruit d'una estreta col·laboració entre la Unitat de Recerca en Diabetis i Metabolisme del VHIR, que lidera el Dr. Rafael Simó, i el laboratori de cardiologia experimental del mateix Institut, que lidera el Dr. David García-Dorado.

L'Institut de Recerca de l'Hospital de la Vall d'Hebron ha participat en un estudi que ha identificat la primera variant genètica de l'hepatitis C (IL28B), amb capacitat de predir si un pacient té una bona o mala resposta al tractament.''L'IL28B ens permet diferenciar molt bé entre els pacients que aniran bé amb el tractament i els pacients que necessitaran tractament combinat o més medicació. És la primera vegada que tenim un marcador genètic per diferenciar als pacients amb hepatitis C crònica'', destaca el Dr. Rafael Esteban Mur, Cap del Servei d'Hepatologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, i l'únic signant espanyol d'aquest estudi, liderat pel Dr. J.C.McHutchison, del Duke Clinical Research Institute, de Durham, de Carolina del Nord, i publicat a la revista Gastroentergology.

L'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (VHIR) ha signat un acord estratègic amb l'empresa TcLand Expression per desenvolupar nous biomarcadors per predir la resposta al tractament de l'Artritis Reumatoide (AR). Com a resultat d'aquest acord, TcLand Expression garantirà l’accés exclusiu mundial a la propietat intel·lectual del VHIR pel que fa al biomarcador que prediu la resposta a bloquejadors TNF d'Artritis Reumatoide.

El Dr. Joan Montaner participarà en la XIX Conferencia Europea sobre Ictus

Membres de la fundació Gunnar Nilsson’s Cancer Foundation han visitat el Vall d'Hebron Institut de Recerca

Investigadores del Hospital Universitario del Valle de Hebrón, de Barcelona, publican en PLoS One un estudio que podría dar una clave para hallar la causa de la esclerosis múltiple, una enfermedad neurodegenerativa hasta ahora de origen desconocido. En concreto, han descrito que una región del cromosoma 13 influye en el riesgo. Una región del cromosoma 13 ha sido identificada como factor de riesgo de la esclerosis múltiple, lo que supone un avance en la comprensión de esta enfermedad neurodegenerativa de origen desconocido y sin tratamiento curativo definitivo, que afecta a una de cada mil personas. El responsable del estudio, que se publica en el último número de PLoS One, es Manel Comabella, del grupo de investigación en Neuroinmunología Clínica del Instituto de Investigación del Hospital Universitario Valle de Hebrón, de Barcelona, que dirige Xavier Montalbán.Según informó ayer el equipo, el hallazgo adquieren una importancia de primer nivel en el conocimiento genético de la esclerosis múltiple, ya que, además de apuntar a una nueva región en el cromosoma 13 como factor de riesgo para desarrollar la enfermedad, los resultados obtenidos también implican, muy probablemente, a un grupo de microARN localizados en esa zona como elementos claves en el riesgo.El estudio se muestra como un posible punto de partida para una nueva línea de investigación. Se llegó a esa evidencia tras realizar varios pasos previos que, finalmente, condujeron a encontrar dos genes susceptibles de interés. Primero estudiaron un grupo de 250 enfermos afectados y compararon los resultados con otro grupo control de 250 personas sanas, con el objetivo de determinar diferencias entre unos 500.000 polimorfismos en el seno de la información genética.Variaciones genéticasEn concreto, estudiaron los denominados SNP (Single Nucleotide Polimorphism) o variantes de la secuencia genética para cada individuo, es decir, aquellas variaciones más frecuentes, conocidas y normales asociadas a nuestra población. De los 500.000 polimorfismos estudiados, y aplicando diferentes criterios, se localizaron diferencias entre 384 SNP.Posteriormente, en un segundo paso se compararon esos 384 genes entre 100 afectados y 100 individuos sanos. Como resultado de la comparación se observaron ocho genes SNP que se expresan de forma importante en los enfermos en comparación con los individuos sanos. Finalmente, en un tercer paso se acabaron validando dos genes SNP, uno de ellos encontrado en la región HLA (muy asociada por otros estudios a la esclerosis múltiple) y el otro, en otra región que no se había asociado antes a esta enfermedad.Según el equipo, estos resultados refuerzan y dan coherencia a la hipótesis de estudio, pues, tal y como ya se conocía desde hace algún tiempo, existe una fuerte asociación entre los genes HLA y la esclerosis múltiple. El hecho de que uno de los SNP asociados con la enfermedad se encuentre en la región HLA valida la metodología usada para el estudio. Por otra parte, en las últimas décadas, muchos investigadores han intentado identificar nuevos genes no relacionados con el HLA pero hasta ahora los resultados no habían sido lo suficientemente satisfactorios. Por este motivo, los investigadores del Valle de Hebrón creen ofrecer, de esta forma, un importante paso en la identificación de una nueva región localizada en el cromosoma 13q31.3 como factor de riesgo.

Joaquín Arribas y Manel Esteller, del Instituto de Oncología Valle de Hebrón y el Instituto de Investigación Biomédica de Bellvirge, respectivamente, han explicado las principales conclusiones de sus estudios apoyados por las ayudas a la investigación de la AECC.Diario Médico. Dimecres, 18 de Febrer de 2009. José A. Plaza

Investigadores del Valle de Hebrón han abierto la puerta a una interesante nueva vía de abordaje terapéutico del cáncer: transformar en mortales células tumorales e impedir así su crecimiento incontrolado. Diario Médico. Divendres, 6 de Febrer de 2009. C.F. Barcelona

La investigación básica en España ha pasado de ser una rareza a conformar un área fundamental en todos los grandes centros hospitalarios. En unos pocos años, España ha pasado de la fuga de cerebros a la contratación de grandes investigadores, y la creación de grandes centros de investigación. Ésa fue la apuesta que, hace ya ocho años, realizo el Hospital Universitario Vall d'Hebrón de Barcelona creando su Instituto de Investigación (IR-HUVH). Gaceta Médica. Domingo, 11 de Enero de 2009. Javier Gracia. Barcelona