Representants de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron (IR-HUVH) han visitat les instal·lacions del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSCCNS) per explorar possibles vies de col·laboració en el futur. Per part de l’IR-HUVH han assistit el seu director, Joan X. Comella, a més de la responsable de la UCTS, Fátima Núñez, el de la UEB, Àlex Sánchez, així com investigadors de l’àrea cardiovascular, representats per Lluís Agulló, i de l’àrea neurovascular, per Israel Fernández.El Assistant Director del BSC, Francesc Subirada, ha presentat les característiques fonamentals del BSC, un centre fundat l’any 2005 que té com a principal missió investigar, desenvolupar i gestionar la tecnologia per facilitar el progrés científic, i que allotja el MareNostrum, el superordinador més potent a Espanya, un dels més potents a Europa i al món.José María Cela, Computer Applications in e-Science & Engineering Director del centre, juntament amb Modesto Orozco, Life Sciences Department Director, han ajudat a entendre als representants de l’IR-HUVH les possibles aplicacions d’una futura col·laboració.La cita, que ha inclòs una visita al MareNostrum, ha acabat amb el compromís de properes reunions per continuar explorant possibles sinergies que se sumarien a la feina conjunta prèvia d’ambdues institucions, com ara amb la Dr. Sara Marsal en temes de malaltia reumàtica, o en el projecte MetaHIT.

La Dra Mercè Boada, investigadora de l'Institut de Recerca i coordinadora de la Fundació ACE, ha participat en un estudi multicèntric que ha identificat dos nous gens implicats en la malaltia d'Alzheimer mitjançant tècniques de rastreig complet del genoma humà.

Investigadors de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Vall d’Hebron han liderat un estudi que conclou que els trasplantaments hepàtics, a més de ser necessaris per millorar la supervivència i la qualitat de vida dels pacients que es troben amb una fallida hepàtica, tenen un efecte beneficiós sobre la funció cognitiva del cervell d'aquests pacients. "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/NPTransplantationcat.pdf" "http://youtu.be/o5OEcO3BXao" ViDEO INFORMATIU

El Dr. Joan Montaner, responsable del grup de Recerca Neurovascular de l’IR-HUVH, participarà com a convidat de la New York Academy of Sciences en el simposi ‘Innate Inflammation as the Common Pathway of Risk Factors Leading to Transient Ischemic Attacks and Stroke: Pathophysiology and Potential Interventions’, que tindrà lloc entre el 9 i el 10 de maig a Nova York. Amb el títol ‘Metalloproteinase and stroke infarct size: Role for anti-inflammatory treatment?’, el Dr. Montaner participarà el proper dilluns 10 de maig dins la ‘Session III: Data from Human Samples’. "http://www.nyas.org/Events/Detail.aspx?cid=7b591408-1f52-48e0-80b9-6f3ee9796d9a" Més informació

Investigadors de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona (IR-HUVH), conjuntament amb el Centro de Investigación Biomédica en Red Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBERehd) participen -com a únic representant de l'Estat Espanyol- en el projecte MetaHIT. "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/NP_Meta20100304_cat.pdf" "http://youtu.be/YSPk1wnuMQY" VIDEO INFORMATIU "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/VIDEOS/guarner/index.html"

El Dr. Rafael Simó, responsable del grup de Diabetis i Metabolisme de l'Institut de Recerca Vall d'Hebron, ha rebut el Premi 'Josep Trueta' de Recerca Científica per la seva trajectòria de recerca dins l’àmbit de les ciències de la salut en els últims cinc anys.El premi, atorgat per l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, li va ser lliurat el 25 de maig.

El Dr. Jaume Reventós, responsable de la Unitat de Recerca Biomèdica i oncologia traslacional de l'Institut de Recerca del Vall d'Hebron (VHIR), va donar una conferència a Santiago de Compostel·la sobre innovació i transferència dels resultats de la recerca pública al sector productiu.Durant la seva exposició, el Dr. Reventós va parlar de l'emprenedoria en els hospitals públics i de les qüestions claus que preocupen al sector, parant especial atenció a la seva sortida empresarial.

L'Associació FADAM (Familiars i Amics d'Ángel Manzanares), que lluita per millorar la qualitat de vida dels nens i nenes amb càncer i dels seus familiars presentant iniciatives de llei, organitzant actes solidaris i ajudant als pares que estan en la mateixa situació, va celebrar recentment la 1ª Gala FADAM, on van recollir fons en un sopar-espectacle que va tenir lloc a la Sala Ribelinos de Barcelona. La gala va ser un èxit i un pas més en l'obtenció de recursos què, com des de fa anys, seran destinats a l'Institut de Recerca de l'hospital Vall d'Hebron.L'esforç de FADAM, que va ser reconegut novament amb l'assistència de personalitats i coneguts populars, és bàsic per a sumar una bona quantitat econòmica que serveix per ajudar a la recerca que porta a terme l'equip del Dr. Sánchez de Toledo, cap del servei d'Oncologia i Hematologia Pediàtrica, a qui van dirigits els beneficis de les donacions que recull l'associació.Per a més informació sobre FADAM i els seus actes benèfics consulteu: "http://www.asociacionfadam.org/" http://www.asociacionfadam.org/

El programa 'Nens en moviment', a càrrec del Grup de Recerca en Endicronologia Pediàtrica de l'Institut de Recerca (VHIR), que dirigeix el Dr. Antonio Carrascosa, també responsable de l'ària de Pediatria de l'Hospital Vall d'Hebron, ha rebut el premi Estrategia Naos en l'àmbit sanitari. Es tracte d'un premi que atorga el Ministeri de Sanitat i Política Social i que impulsa les iniciatives que s'emmarquen en els seus objectius bàsics per prevenir l'obesitat i altres malalties cròniques derivades.'Nens en moviment', coordinat per la unitat d'obesitat infantil de l'hospital, promou l'activitat física combatent la inactivitat física, possa especial énfasis en l'augment de la autoestima i les relacions socials i promou una alimentació normocalòrica i equilibrada, així com estils de vida saludables tant del nen com del seu entorn familiar, en combinació amb els principis de la teràpia cognitiu-conductual.

Investigadors de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Vall d'Hebron i de la Universitat Autònoma de Barcelona han descrit per primera vegada una nova funció d'una proteïna (FLIP-L), clau per al desenvolupament del sistema nerviós.Fins ara se sabia que aquesta proteïna servia de mecanisme de seguretat per a la mort cel·lular programada en les cèl·lules. Aquest grup d'investigadors ha estudiat per primera vegada les seves funcions en el sistema nerviós i s'ha vist que té un paper determinant en la diferenciació de les cèl·lules nervioses, fins al punt de què és imprescindible per el bon desenvolupament de les connexions entre les neurones. Aquest rol determinant pot suposar una nova orientació d'algunes malalties com les degeneratives del sistema nerviós o fins hi tot les malalties isquèmiques.

Un article que es publica en el darrer número de BMC Cancer demostra el potencial terapèutic de la metiltiadenosina, gràcies a una investigació liderada pel Dr. J. A. Recio, del Servei d'Anatomia Patològica del Vall d'Hebron.

El Cap de Servei de la UCI del Vall d'Hebron, el Dr. Jordi Rello, va participar recentment en el Congrés Nacional de la Sociedad Española de Medicina Intensiva, Crítica y Unidades Coronarias (Semicyuc), que es va celebrar a Màlaga.El Dr. Rello, que es coordinador del registre europeu de casos de grip A greus, va ser un dels principals referents al llarg del congrés pel que fa a aquesta pandèmia, així que va explicar alguna de les claus dels virus i posteriorment va atendre a diversos mitjans de comunicació.

El Director de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (VHIR), el Dr. Joan X. Comella, intervindrà el 18 de juny en la jornada anual de la secció de senyalització cel·lular i metabolisme que organitza la Societat Catalana de Biologia.La intervenció del Dr. Comella porta a com títol 'Funciones fisiológicas de los antagonistas de los receptores de muerte en el sistema nervioso'. La jornada, que tractarà el tema 'Senyals implicats en mort cel·lular', tindrà lloc a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans.

Membres de la fundació Gunnar Nilsson’s Cancer Foundation han visitat el Vall d'Hebron Institut de Recerca

Investigadors de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (VHIR) han descrit per primera vegada un dèficit de vitamina C en l'ull dels pacients diabètics afectats de retinopatia diabètica. El dèficit d'aquest important antioxidant a l'ull podria explicar, en part, per què hi ha més lesions oculars a causa de l'estrès oxidatiu i, per tant, per què els diabètics presenten més lesions a la retina. El missatge final d'aquest estudi aporta un argument més per tal de què el pacient diabètic entengui que és imprescindible el bon control dels seus nivells de sucre i també advoca per un consum adequat de vitamina C i una dieta mediterrània.La descoberta ha estat publicada a la revista Investigative Ophtalmology & Visual Science, publicació líder en oftalmologia experimental. L'estudi ha estat fruit d'una estreta col·laboració entre la Unitat de Recerca en Diabetis i Metabolisme del VHIR, que lidera el Dr. Rafael Simó, i el laboratori de cardiologia experimental del mateix Institut, que lidera el Dr. David García-Dorado.

L'Institut de Recerca de l'Hospital de la Vall d'Hebron ha participat en un estudi que ha identificat la primera variant genètica de l'hepatitis C (IL28B), amb capacitat de predir si un pacient té una bona o mala resposta al tractament.''L'IL28B ens permet diferenciar molt bé entre els pacients que aniran bé amb el tractament i els pacients que necessitaran tractament combinat o més medicació. És la primera vegada que tenim un marcador genètic per diferenciar als pacients amb hepatitis C crònica'', destaca el Dr. Rafael Esteban Mur, Cap del Servei d'Hepatologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, i l'únic signant espanyol d'aquest estudi, liderat pel Dr. J.C.McHutchison, del Duke Clinical Research Institute, de Durham, de Carolina del Nord, i publicat a la revista Gastroentergology.

L'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (VHIR) ha signat un acord estratègic amb l'empresa TcLand Expression per desenvolupar nous biomarcadors per predir la resposta al tractament de l'Artritis Reumatoide (AR). Com a resultat d'aquest acord, TcLand Expression garantirà l’accés exclusiu mundial a la propietat intel·lectual del VHIR pel que fa al biomarcador que prediu la resposta a bloquejadors TNF d'Artritis Reumatoide.

El Dr. Joan Montaner participarà en la XIX Conferencia Europea sobre Ictus

La investigación básica en España ha pasado de ser una rareza a conformar un área fundamental en todos los grandes centros hospitalarios. En unos pocos años, España ha pasado de la fuga de cerebros a la contratación de grandes investigadores, y la creación de grandes centros de investigación. Ésa fue la apuesta que, hace ya ocho años, realizo el Hospital Universitario Vall d'Hebrón de Barcelona creando su Instituto de Investigación (IR-HUVH). Gaceta Médica. Domingo, 11 de Enero de 2009. Javier Gracia. Barcelona

El ministro de Sanidad y Consumo, Bernat Soria, lanzó ayer un mensaje de optimismo y esperanza respecto al uso de las teràpias celulares, determinantes para el tratamiento de enfermedades como la eslerosis múltiple.

Investigadores del Hospital Universitario del Valle de Hebrón, de Barcelona, publican en PLoS One un estudio que podría dar una clave para hallar la causa de la esclerosis múltiple, una enfermedad neurodegenerativa hasta ahora de origen desconocido. En concreto, han descrito que una región del cromosoma 13 influye en el riesgo. Una región del cromosoma 13 ha sido identificada como factor de riesgo de la esclerosis múltiple, lo que supone un avance en la comprensión de esta enfermedad neurodegenerativa de origen desconocido y sin tratamiento curativo definitivo, que afecta a una de cada mil personas. El responsable del estudio, que se publica en el último número de PLoS One, es Manel Comabella, del grupo de investigación en Neuroinmunología Clínica del Instituto de Investigación del Hospital Universitario Valle de Hebrón, de Barcelona, que dirige Xavier Montalbán.Según informó ayer el equipo, el hallazgo adquieren una importancia de primer nivel en el conocimiento genético de la esclerosis múltiple, ya que, además de apuntar a una nueva región en el cromosoma 13 como factor de riesgo para desarrollar la enfermedad, los resultados obtenidos también implican, muy probablemente, a un grupo de microARN localizados en esa zona como elementos claves en el riesgo.El estudio se muestra como un posible punto de partida para una nueva línea de investigación. Se llegó a esa evidencia tras realizar varios pasos previos que, finalmente, condujeron a encontrar dos genes susceptibles de interés. Primero estudiaron un grupo de 250 enfermos afectados y compararon los resultados con otro grupo control de 250 personas sanas, con el objetivo de determinar diferencias entre unos 500.000 polimorfismos en el seno de la información genética.Variaciones genéticasEn concreto, estudiaron los denominados SNP (Single Nucleotide Polimorphism) o variantes de la secuencia genética para cada individuo, es decir, aquellas variaciones más frecuentes, conocidas y normales asociadas a nuestra población. De los 500.000 polimorfismos estudiados, y aplicando diferentes criterios, se localizaron diferencias entre 384 SNP.Posteriormente, en un segundo paso se compararon esos 384 genes entre 100 afectados y 100 individuos sanos. Como resultado de la comparación se observaron ocho genes SNP que se expresan de forma importante en los enfermos en comparación con los individuos sanos. Finalmente, en un tercer paso se acabaron validando dos genes SNP, uno de ellos encontrado en la región HLA (muy asociada por otros estudios a la esclerosis múltiple) y el otro, en otra región que no se había asociado antes a esta enfermedad.Según el equipo, estos resultados refuerzan y dan coherencia a la hipótesis de estudio, pues, tal y como ya se conocía desde hace algún tiempo, existe una fuerte asociación entre los genes HLA y la esclerosis múltiple. El hecho de que uno de los SNP asociados con la enfermedad se encuentre en la región HLA valida la metodología usada para el estudio. Por otra parte, en las últimas décadas, muchos investigadores han intentado identificar nuevos genes no relacionados con el HLA pero hasta ahora los resultados no habían sido lo suficientemente satisfactorios. Por este motivo, los investigadores del Valle de Hebrón creen ofrecer, de esta forma, un importante paso en la identificación de una nueva región localizada en el cromosoma 13q31.3 como factor de riesgo.

Joaquín Arribas y Manel Esteller, del Instituto de Oncología Valle de Hebrón y el Instituto de Investigación Biomédica de Bellvirge, respectivamente, han explicado las principales conclusiones de sus estudios apoyados por las ayudas a la investigación de la AECC.Diario Médico. Dimecres, 18 de Febrer de 2009. José A. Plaza

Investigadores del Valle de Hebrón han abierto la puerta a una interesante nueva vía de abordaje terapéutico del cáncer: transformar en mortales células tumorales e impedir así su crecimiento incontrolado. Diario Médico. Divendres, 6 de Febrer de 2009. C.F. Barcelona

Fuente: Diario Medico, Barcelona 11/03/2009 Para Santiago Ramón y Cajal, pariente del Nobel del mismo nombre, el apellido familiar ha supuesto un gran estímulo pero también una losa que él arrastra con determinación.Carmen Fernández 11/03/2009¿Qué opinión tiene de su tío bisabuelo, también histólogo y patólogo?-Para mí no es sólo un referente sino casi una obsesión, es un ejemplo de tesón y de esfuerzo personal.¿Qué otros Ramón y Cajal hay en la profesión?-Hay un nieto directo que es catedrático de Anatomía Patológica en Zaragoza, y su hija, oncóloga en Barcelona. Yo soy sobrino segundo del de Zaragoza -su abuelo y mi bisabuelo eran hermanos- y somos tres hermanos médicos: un ginecólogo, una psiquiatra y yo, que también soy catedrático de Anatomía Patológica en la Autónoma de Barcelona (UAB).Ser pariente de un Premio Nobel y llevar el mismo nombre, ¿es una cruz?-Cuando llamo por teléfono y digo quién soy se creen que es una broma o que llamo del Hospital Ramón y Cajal de Madrid.¿Eligió libremente esta profesión?-Mi padre quería que fuese arquitecto y evitase la presión del nombre, que es mucha a todos los niveles, pero siempre quise hacer biomedicina e investigación. Me decanté primero por compaginar medicina y química, y empecé con Francisco Grande Covián, que era catedrático de Bioquímica en Zaragoza, y me convenció de que lo mejor que podía hacer era Medicina y luego una estancia en Estados Unidos. También me dijo que me formara bien en Anatomía Patológica, que es donde se centraliza el conocimiento de la medicina en general y en la patología tumoral. Como lo admiraba profundamente, le hice caso y me metí en el departamento de Anatomía Patológica de Julián Sanz Esponera, en Zaragoza. Me centré en estudiar medicina y saqué premio extraordinario de licenciatura.¿El apellido le ha ayudado en su carrera?-Provoca que la gente esté más pendiente de lo que haces, pasas poco desapercibido. No creo que me haya favorecido profesionalmente en cuanto al logro de metas y objetivos. Fui el primero del examen MIR en España en el año 1983. Siempre he tenido la presión de demostrar que por el apellido no me regalan las cosas, y he hecho un doble esfuerzo. En Estados Unidos, en Yale, me sentí en la gloria porque aunque conocen a Ramón y Cajal pude ser yo mismo.¿Es una casualidad que se interesase inicialmente por la neurobiología y la neuropatología?-Mi tesis fue sobre el sistema nervioso, pero llevo más de veinte años dedicado a la patología tumoral.Ha trabajado en Madrid y Estados Unidos y ha acabado, por ahora, en Barcelona. ¿Por qué?-Soy inquieto. Cuando me ofrecieron el Valle de Hebrón no lo dudé, es un gran hospital. Barcelona es un entorno magnífico para trabajar en temas de biomedicina en todos los ámbitos.¿Y el proyecto de USP Instituto Dexeus, con Rafael Rosell?-Mi vida es el Valle de Hebrón, pero esto ha sido una oportunidad, en un centro también vinculado a la UAB y a la excelencia en patología molecular. El desarrollo de una spin off es básico para lograr patentes.¿Veremos otro Santiago Ramón y Cajal con Premio Nobel?-Me lo preguntan desde que tengo uso de razón. No me lo planteo, pero mantengo un gran entusiasmo e ilusión.