Vés al contingut

Notícies

Totes les notícies i la informació d’última hora sobre els principals avenços en investigació, fites institucionals, docència i gestió. Descobreix què passa al Vall d'Hebron Institut de Recerca!

On 18th and 19th May took place at Vall d'Hebron Research Institute (VHIR) the Workshop 'Presentations in English for scientists' organized by Esteve Foundation. 12 participants, VHIR's researchers, worked under the supervision of Brian McCarthy, trainer, writer and theatre director, with seven years of experience running workshops and coaching people from the field of science. The workshop was practical, fun and inspiring over two days, 16 hours. Day 1 was divided in four modules. The first one was focused on when to make a presentation, core objective, core message and core practice. The second module was for the preparation and brainstorming and breakdown of structure followed by a practical brainstorming. After lunch Module 3 presented designing visuals, strong aesthetics, limit the text, graphs, builds and transitions preparation and brainstorming followed by a practical structuring presentations. The last module of the day was related to making the abstract concrete, storytelling and analogies and making numbers meaningful.Day 2 began with a warm up preparing exercises on voice and gesture, movement and physical presence and eye contact. Finally, the workshop finished with the presentations of the participants after the previous learning. These presentations were of strictly 4 minutes each one plus 4 minutes of feedback respectively recorded on video.
Un equip de l’Institut de Recerca Biomèdica liderat per Eduardo Soriano descriu a la revista Nature Communications una nova família de sis gens que regulen el moviment i posició de les mitocòndries a les neurones. Moltes malalties neurològiques que inclouen el Parkinson o diverses variants de la malaltia de Charcot-Marie-Tooth es deuen a alteracions de gens que regulen el transport d’aquests orgànuls, que proporcionen l’energia necessària per al funcionament de les cèl·lules.Els investigadors del grup de patologia neuromuscular i mitocondrial del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), Dr. Antoni Andreu i la Dra. Elena García Arumí, han col·laborat amb aquest treball en l'estudi del paper d'aquestes proteïnes sobre la funció mitocondrial tant a nivell bioenergètic com en el manteniment de l'ADN mitocondrial. Aquest conjunt de nous gens s'expressa altament en el sistema nerviós amb una funció específica i crucial per a la seva activitat i viabilitat. A més de la seva possible participació en les patologies cerebrals, aquestes proteïnes podrien relacionar-se amb malalties metabòliques i el càncer.
La Dra. Maria Vicario, del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha estat guardonada com una de les tres millors candidatures dels Premis Rising Star SEPD 2012 que organitza la Societat Espanyola de Patologia Digestiva.En ser una de les tres millors d'Espanya la candidatura de la Dra. Vicario optarà als Premis Rising Star of European Gastroenterology 2013, que serà avaluada per un Comitè central en la Setmana Europea de la Gastroenterología (UEGW) que se celebrarà a Amsterdam a l'octubre.Gràcies a aquest reconeixement, basat en el seu currículum i especialment en els seus treballs sobre intestí irritable, la Dra. Vicario serà també ponent en el programa científic del 72è Congrés SEPD (SED 2013), i les seves àrees preparatòries.
153 nous residents es van incorporar l'11 de maig a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Futurs especialistes de gairebé totes les especialitats mèdiques, de farmàcia, biologia, radiofísica, psicologia, infermeria pediàtrica i llevadores. Per iniciar la seva estada de formació especialitzada es va fer el ja tradicional acte d’acollida al Pavelló Docent de l’Hospital amb la participació de la Direcció del centre, que va fer una completa immersió en el funcionament de l’Hospital i en la seva activitat assistencial, formativa i de recerca.Pel que fa a l’accés dels nous professionals a la recerca, el director del VHIR, el Dr. Joan Comella, va dibuixar el panorama de les àrees i grups de recerca, i els va explicar quines possibilitats tenien de col·laborar i de beneficiar-se si entraven en contacte amb l'institut.També es va facilitar informació detallada sobre l’acompanyament en l’aprenentatge, tutories i avaluació. Finalment, van rebre els consells de dos dels residents veterans de l’Hospital.
Alumnes del Màster en Direcció i Gestió de la R+D+D en Ciències de Salut de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) van visitar l'11 de maig les instal·lacions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) per conèixer el funcionament intern de cadascuna de les seves àrees claus.Durant la trobada, els responsables de les diferents àrees i unitats, introduïts pel gerent de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, el Dr. José J. Navas i el director del VHIR, el Dr. Joan Comella, van anar presentant les línies mestres de la seva actuació.Al llarg de més de tres hores, els alumnes, d'alt nivell professional, van interrogar als representants del VHIR per saber més de les àrees en les que estaven més interessats i les que més es poden aplicar als seus estudis i a la seva millora professional posterior.L’exposició del VHIR es va dividir en quatre gran blocs. En primer lloc, la presentació institucional, en segon lloc l'àrea de suport tècnicocientífic, seguidament l'àrea econòmica i al final l'àrea de promoció científica.
La Sala d’Actes del Pavelló Docent de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron ha acollit durant el 9 de maig la 10a edició de la Jornada de la Síndrome de Fatiga Crònica, una convocatòria científica i de divulgació considerada de referència estatal a la que han assistit uns 300 pacients i familiars. Durant tot el dia diversos especialistes han exposat ponències rellevants en relació amb aquesta complexa síndrome que condiciona i limita funcionalment les activitats de predomini físic i també les intel·lectuals de les persones afectades.A la sessió matinal s’ha tractat sobre fatiga crònica en els homes, sobre l’impacte de la fibromiàlgia en la síndrome de fatiga crònica, sobre la intolerància al gluten i sobre els mecanismes implicats en la recuperació després de l'exercici físic del pacient. La conferència més innovadora de la Jornada d’aquesta edició ha estat la referent a la hipersensibilitat electromagnètica, a càrrec la Dra. Magda Havas, de la Universitat de Trent (Canadà). La Dra. Havas és considerada una de les màximes autoritats en aquest camp i ha explicat com es diagnostica, com es valora l'estratificació de la hipersensibilitat, quins són els mecanismes de la seva patogènia, i com es pot avançar en la seva prevenció. El Grup de Fatiga Crònica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), dirigit pel Dr. José Alegre, coordinador de la Jornada, està a punt d’iniciar una col·laboració amb el grup de la Dra. Havas, per realitzar estudis de recerca bàsica i clínica en la hipersensibilitat electromagnètica de la síndrome de fatiga crònica.A la tarda s'han detallat els resultats i l’evolució de diverses investigacions sobre la personalitat del pacient, els marcadors biològics, l'impacte de la futura immunomodulació terapèutica en el tractament de la síndrome de fatiga crònica i sobre l'impacte de la fatiga crònica com una de les causes del fracàs escolarLa Jornada ha tingut lloc tres dies abans de la celebració, el 12 de maig, del Dia Internacional de la Fibromiàlgia i la Fatiga Crònica.
La malaltia d'ELA (Esclerosi lateral amiotròfica) afecta a 600 persones entre 40 i 70 anys a Catalunya. És una malaltia que no té un tractament definitiu i els que la pateixen tenen una esperança de vida de 5 anys. El Dr. Josep Gámez, responsable del grup de recerca en el sistema nervios perifèric del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) explica a TVE les característiques i l'estat de la recerca d'aquesta malaltia, sobre la que es desconeixen encara les causes concretes però en la que es treballa amb un assaig fase II a nivell mundial amb nou fàrmac.
El Dr. José Antonio Ramos Quiroga, responsable de la línea de recerca del Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat en l’Adult (TDAH) del grup de psiquiatria i salut mental del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha estat entrevistat en els darrers dies pel 'Diario Vasco' i la revista "Mente y cerebro". En amdues entrevistes el Dr. Ramos Quiroga parla de l'estat de la investigació sobre el TDAH, el tractament i els seus resultats, insistint en l'afectació d'aquesta malaltia en adults.
El Dr. Xavier Montalban, cap del Grup de Recerca en Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i director del CEM-Cat, ha estat designat president del Congrés del Comitè Europeu per al Tractament i la Recerca en Esclerosi Múltiple 2015 (ECTRIMS, en les seves sigles en anglès) i del Congrés de la Societat Europea de Neurologia 2013 (ENS, en les seves sigles en anglès), els quals tindràn lloc a Barcelona.El Congrés d’ECTRIMS 2015 reunirà els millors experts en esclerosi múltiple d’arreu d’Europa. Per la seva banda, la Societat Europea de Neurologia es reunirà el mes de juny de 2013 per avançar en les últimes novetats en aquest camp. Els dos congressos els presidirà el Dr. Montalban.
L'espai l’Entrevista del programa de TV3 'Els Matins' va comptar el 20 d'abril amb la presència de la Dra. Mercè Boada, responsable del grup d'Alzheimer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).La també directora mèdica de la Fundació ACE va revisar en una àmplia entrevista aspectes de la malaltia d’Alzheimer, des de la importància de la detecció i predicció de la malaltia a la recerca passant pels tipus de recursos socials adreçats als malalts i a les famílies i cuidadors.
Dr. Simó Schwartz, coordinator of the Molecular Biology and Biochemistry Research Center for Nanomedicine (Cibbim-Nanomedicine) - Vall d'Hebron Research Institute (VHIR) has been selected as new member of the International Advisory Board of NanoCAN, the nanomedicine oncology center of the University Southern Denmark. NanoCAN has been inaugurated in 2010 as one of three Danish Centers of Excellence in Nanomedicine. The current staff of NanoCAN comprises 32 members, which perform interdisciplinary research to assemble nucleic acid (siRNA)-based nanodrugs, which would selectively eliminate cancer stem cells. Major focus is on breast cancer and the 5-years goal is to push this approach forward up to a preclinical proof-of-concept in vivo. NanoCAN has an International Advisory Board, providing general strategic advice based on annual reporting of the center with meetings in Denmark once a year. The IAB consists of internationally highly renowned experts from the field of nanomedicine and other disciplines that are at the core of the cente's activities. Dr. Schwartz has been selected by his "internationally recognized expertise in the area of cancer and nanomedicine".
Des de 2007, els professionals d'Infermeria dedicats a la Malaltia Inflamatòria Intestinal a Europa (N-ECCO), organitzen una reunió anual dirigida al personal d'infermeria europeu que treballa en el camp de la Malaltia Intestinal Inflamatòria (EII). La Reunió N-ECCO proporciona oportunitats educatives, la creació de xarxes professionals i cobreix totes les àrees que abasta l'EII.Antonio Torrejón Herrera, membre del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del VHIR, investigador CIBERehd, membre fundador de GETEII i representant Nacional de la N-ECCO, ha coordinat un projecte en el qual mitjançant diverses videoconferències es resumeixen els aspectes més significatius del Congrés N-ECCO que va tenir lloc a Barcelona el passat 15 i 16 de Febrer de 2012.Per a accedir a les videoconferències cal registrar-se en el portal Web sanitari Univadis: http://www.univadis.es/
El Dr. Jaume Ferrer, membre del grup de pneumologia del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) publica, coincidint amb Sant Jordi, el seu segon llibre de relats, 'Falenes'. No es tracta de cap tractat o estudi mèdic o de recerca sinó de literatura en forma de relats curts. 'Falenes', editat per Arola Editors, recull nou històries emotives i intimistes creades entre 2005 i 2010 que es compilen en el que esdevé el seu segon treball editat. El primer, titulat 'La llum dels orfes', va guanyar el premi 7 Lletres-2007.
Un equip del grup de recerca en Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha descrit, per primera vegada, alteracions moleculars en la síndrome de l'intestí irritable. Aquesta troballa canvia radicalment la visió que es tenia fins ara d'una malaltia considerada funcional i sense traducció biològica, per la visió d'una entitat amb alteracions biològiques subjacents a nivell de l'intestí.Aquesta descripció inicial d’una alteració orgànica de la síndrome de l'intestí irritable pot suposar, per començar, un pilar sobre el qual identificar dianes diagnòstiques i terapèutiques específiques de la malaltia i, d'aquesta manera, poder desenvolupar marcadors útils per al diagnòstic positiu i noves eines de tractament dirigides al nucli del problema. A mig termini aquesta troballa suposarà un gran avanç respecte als tractaments simptomàtics que s'usen en l'actualitat.Els resultats d'aquest estudi, publicats a l'American Journal of Gastroenterology i, ara, destacats per Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology, causa de les implicacions i el canvi de paradigma que suposa per aquesta malaltia, se centren en els següents aspectes: alteracions distintives de la normalitat en el perfil dels gens expressats en l'intestí, major activació de cèl·lules immunològiques com ara el mastòcit i senyalització anòmala entre cèl·lules en l'intestí prim (concretament en el jejú) d'aquests pacients, alteracions que s'associen a la gravetat de la simptomatologia
El 12 i 13 d'abril ha tingut lloc a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron la primera reunió del grup d'investigadors que conformen el consorci per tal d’implementar el projecte EUROCONDOR, coordinat pel Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), que lidera el Dr. Rafael Simó, responsable del grup de recerca en diabetis i metabolisme del VHIR, que va coordinar la trobada i la va inaugurar juntament amb el director del VHIR, el Dr. Joan Comella.Aquest projecte, en el que participen 18 centres hospitalaris i universitats de 8 països europeus, vol demostrar que la retinopatia diabètica abans que una microangiopatia és una malaltia neurodegenerativa. Per aquest fi s’ha dissenyat un estudi prospectiu i randomitzat en el que s’estudiarà si dos agents terapèutics neuroprotectors (la somatostatina i la brimonidina) administrats en forma de col·liri son capaços de prevenir o retardar l’evolució de la retinopatia diabètica.  Durant aquesta primera reunió, que ha aplegat a 40 investigadors, s’ha revisat la recerca bàsica que dóna suport a aquest assaig clínic i s’ha debatut en profunditat tot el protocol clínic i la manera d’implementar-ho en tots el països participants. S’ha fet molt d’èmfasi en els temes de seguretat, possibles efectes adversos, compliment terapèutic, anàlisi d’efectivitat i disseminació dels resultats. El primer malalt diabètic es reclutarà el setembre de 2012 i la durada prevista es de 2 anys. Aquest projecte dóna una nova visió de la fisiopatologia de la retinopatia diabètica i obre un nou ventall de possibilitats terapèutiques basades en la neuroprotecció.
El dijous 12 d'abril, l'editorial Elsevier, en col.laboració amb la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i la Institució CERCA, va presentar la base de dades de referències bibliogràfiques i cites SCOPUS a representants de tots els centres CERCA, amb el VHIR actuant com a amfitrió. L'acte va comptar amb la presència del director de la Institució CERCA, Lluís Rovira, la directora de gestió de la informació científica del FECYT, Cristina González Copeiro del Villar i el Dr. Joan Comella, director del VHIR, i van estar presents investigadors, caps de grups i responsables de la informació i documentació dels centres CERCA. Edward Wedel Larsen, gerent per institucions d'Elsevier, va ser l'encarregat d'explicar SCOPUS. A més, Tomas Clark, editor de Ciències Físiques de la mateixa editorial va explicar com publicar per les revistes indexades, fent especial èmfasi en la signatura dels articles. "http://www.flickr.com/photos/fecyt/sets/72157629441170852/show/" Arxiu fotogràfic
El Govern de la Generalitat ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a la Societat Catalana de Biologia (SCB) "per una reconeguda aportació a la recerca, la divulgació i la projecció internacional de les ciències de la vida des dels territoris on es parla la nostra llengua". La SCB és una de les quinze entitats que, juntament amb vint-i-cinc personalitats, rep enguany aquest reconeixement. L’acte de lliurament dels guardons va tenir lloc el 20 d’abril, al Palau de la Generalitat. El Dr. Jordi Barquinero, responsable del grup de teràpia cel·lular i gènica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) és el vicepresident segon de la SCB, i en el seu consell directiu figuren com a vocals les doctores Eva Colàs, Marina Rigau i Marta Llauradó, membres de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica del VHIR. El responsable d'aquesta unitat, el Dr. Jaume Reventós, va ser el president de la SCB des de 2003 a 2009. La Societat Catalana de Biologia rep el guardó en celebrar-se, enguany, el centenari del seu naixement. Fundada el 1912 amb el nom de Societat de Biologia de Barcelona, va ser la primera filial de l’Institut d'Estudis Catalans (IEC). Va ser presidida, als inicis, pel doctor August Pi i Sunyer. En un principi es va centrar sobretot en la medicina i, al cap de pocs anys, va assolir un paper destacat com a institució científica. Per la filial, van passar alguns dels científics espanyols més destacats, com Severo Ochoa o Gregorio Marañón, i científics estrangers com J. J. McLeod, Otto Meyerhof o Jean Perrin. Acabada la Guerra Civil espanyola, la majoria dels membres de la SCB van marxar cap a l’exili i els que es van quedar a Catalunya van ser destituïts dels càrrecs que ocupaven. Des d’aleshores fins al 1962, any en què es va reprendre l’activitat sota el nom actual de Societat Catalana de Biologia només es va arribar a celebrar, l’any 1954, una conferència clandestina, a la casa de Josep Puig i Cadafalch, a càrrec de Josep Trueta.Actualment, la SCB està afiliada a la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC, i és composta per més de mil cinc-cents socis, set seccions territorials pels territoris de llengua i cultura i catalanes, cinc seccions transversals i quinze seccions temàtiques. En els últims anys, han estat relacionades amb la SCB personalitats com Lynn Margulis, Mariano Barbacid, Eudald Carbonell, John Ingraham, Stanley Miller, Federico Mayor Zaragoza o Valentí Fuster.

El pessari és un simpl e anell de silicona, econòmic (38 euros), no invasiu i de fàcil col·locació i extracció. S’introdueix per via vaginal al voltant del coll uterí sense intervenció quirúrgica. Un 95% de les dones que l’han portat el recomanarien a altres embarassades de risc.

Un honor haver comptat amb la presència del Prof. Robert J. Waldinger, el passat 4 d'abril de 2012. Aquí teniu el vídeo de la seva conferència: "http://www.youtube.com/watch?v=fz-JlPb3fhM&feature=youtu.be" - "Why We Get Happier As We Age: Positive Emotion Regulation and Late Life Wellbeing"
La inserció d’un senzill pessari cervical no invasiu durant el segon trimestre de l’embaràs en dones amb un alt risc de part prematur (les que tenen el coll uterí curt) redueix significativament la probabilitat d’un avançament del naixement, causa principal de mortalitat o de malaltia greu posterior del nounat. Així ho demostra l’assaig científic aleatoritzat que ha dirigit Vall d’Hebron i que es publica avui, a l’edició digital de la revista mèdica The Lancet.El pessari és un simple anell de silicona, de baix cost (38 euros), no invasiu i de fàcil col·locació i extracció que s’introdueix per via vaginal al voltant del coll uterí sense intervenció quirúrgica. Un 95% de les dones que l’han portat el recomanarien a altres embarassades de risc perquè no té efectes secundaris greus.L’estudi liderat per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha comptat amb la col·laboració d’altres cinc hospitals espanyols que han aportat una mostra significativa de 380 embarassades a les quals se’ls va detectar (en una ecografia feta a les 22 setmanes de gestació), que tenien el coll uterí curt, és a dir, una longitud cervical de 25 mm). Aquest és un dels principals factors de risc de prematuritat. La meitat d’aquestes dones, triades a l’atzar, van usar el pessari cervical, i l’altra meitat van fer el tractament i seguiment mèdic habitual sense pessari.
Els esforços de prevenció de NAVM (Neumonia Associada a Ventilació Mecànica) i la millora dels resultats han de centrar-se en aconseguir un major compliment de paquets de mesures de prevenció basats en l’evidència. Ho ha comprovat el projecte FADO, una col·laboració multicèntrica duta a terme en cinc unitats de vigilància intensiva d’adults espanyols. Aquest projecte suposa un assoliment important en la prevenció de NAVM a Espanya. L’estudi col·laboratiu ha sigut promogut pel Departament de Salut de la Generalitat i la Societat Catalana de Medicina Intensiva, dins del seu Programa de Seguritat per al pacient. Es tracta d’una validació de les "care bundles" (paquets de mesures) europees. Els resultats s’han publicat a finals de març en la revista Clinical Microbiology and Infection.L’article resultant es fruït d’un treball col·laboratiu entre investigadors del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Respiratorias (CIBERES). En ell han treballat  conjuntament, entre altres, l’equip del Dr. Jordi Rello –cap del grup de Recerca clínica i  Innovació en la Neumonia i la sepsis (CRIPS) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i cap de grup del node 18 en el Hospital Vall d’Hebron de Barcelona- i el Dr. Jordi Vallès,  membre del node 33 del Hospital Parc Taulí a Sabadell, liderat pel cap de grup Dr. Lluís Blanch Torra, ambdós pertaneixents al Programa Corporativo de Investigación en Neumonía del CIBER de Malalties Respiratòries.
El 27 de març el VHIR va acollir una sessió informativa sobre la importància de la Transferència de Coneixement en Biotecnologia. Es va tractar de la primera d'una sèrie de sessions adreçades a la comunitat científica de la Vall d’Hebron. El director del VHIR, el Dr. Joan Comella, va obrir la sessió indicant que aquest vol ser un espai tant informatiu, com formatiu, així com un espai d’intercanvi d’experiències que ens ajudi a conèixer millor el que està passant a casa nostre en termes d’Innovació i transferència."L’objectiu de les sessions és contribuir a aflorar aspectes claus a l’hora d’investigar, desenvolupar o transferir. Ser capaços d’adonar-nos dels aspectes crítics als quals podem assessorar o acompanyar des de la unitat d’Innovació", va assegurar el Dr. Comella.Cada sessió estarà conduïda pel personal de la unitat i comptarà amb la intervenció d’un expert extern que podrà aportar la visió de com s’està aplicant el que estem abordant. El convidat de la primera sessió va ser "http://www.vhir.org/DDGRecerca/DOCENCIAACTIVITATS/2012/2012_0060/2012_0060_005.pdf" Domingo Jaumandreu, assessor sènior en estratègia competitiva, que va parlar de la cadena de valor de la transferència i la importància d'incorporar als agents que estaran implicats en la transferència dels resultats en etapes inicials de la investigación i el desenvolupament.Per part del VHIR va intervenir "http://www.vhir.org/DDGRecerca/DOCENCIAACTIVITATS/2012/2012_0060/2012_0060_006.pdf" Cecilia López, responsable de desenvolupament de negoci, que va parlar de la importància de protegir els resultats per a poder comercialitzar-los i de com la patent pot contribuir a fer divulgació dels resultats a la vegada que es protegeix i garanteix la possibilitat que altres no puguis fer-los servir lliurament. "http://www.vhir.org/activitats/relacioactivitats_detall.asp?Idioma=ca&any=2012&num=60&mv1=4&mv2=1&titol=La+importància+de+la+Transferè"
La Junta de Barcelona de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (aecc), ha resolt becar 6 projectes d'investigació amb una dotació de 18.000 euros cadascuna, en total 108.000 euros. L'aecc convoca anualment un concurs públic per a beques d'investigació oncològica de caràcter bianual. La finalitat de les beques és fomentar que els joves investigadors s'interessin per l'oncologia com especialitat i puguin desenvolupar les seves tasques d'investigació en la curació del càncer.Els investigadors becats treballen en institucions i centres de referència i amb capacitat per a la investigació científica a Barcelona. La qualitat dels projectes científics becats és bàsica perquè es tradueixin en un impacte real en matèria de prevenció i tractament de la malaltia oncològica en tots els seus aspectes. Per a l'aecc, la investigació és el camí més eficaç per a la millora de la diagnosi i el tractament del càncer.La Comissió d'experts en Oncologia s'encarregarà de realitzar una avaluació i seguiment dels investigadors i dels seus projectes, al llarg dels dos anys de compromís de les beques.L'acte públic del lliurament de beques va tenir lloc el 28 de Març de 2012, en el marc de la “42a Reunió Estatuària de Socis i Convenció Anual” de l'aecc Junta de Barcelona.Un dels becats és el Dr. Andreas Doll, membre de la Unitat d'investigació biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) pel projecte "MicroRNA (miRNA) profiles as predictors of clinical outcome and therapy decision making in prostate cancer”. Prostate cancer (PCa) is one of the leading causes of morbidity and mortality among men from developed countries. Using current risk stratification strategies, it is still difficult to separate patients with rapidly progressing tumours, which require aggressive treatment, from those with indolent tumours. For this reason, it is a priority to search for markers that are specifically linked to PCa, predicting its behaviour with better reliability than the current criteria presently defining risk. The result would enable more effective treatment decisions for individuals (personalized medicine) and would be of great utility in aiding clinical management of a large patient population.The aim of the current project is to identify miRNA signatures that closely correlate with PCa risk and clinical outcome. Our overall goal by the end of the grant period is to better predict aggressive prostate cancer by identifying clinical biomarkers that ultimately enhance treatment decisions. The use of FFPE tissues and urine as a starting material is attractive because this approach should make biomarkers identified in this way much easier to translate into widespread clinical practice. Finally, the detection of aggressive PCa at an earlier stage will improve PCa prognosis, which will, in turn, help to reduce health care costs.
Carmen Vela, Secretària d'Estat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació, ha clausurat avui el cicle 'Dona i Ciència' del VHIR amb una conferència en la que ha repassat les principals intencions del seu departament respecte a la ciència a Espanya, així com la situació de la dona en el món de la investigació en el nostre país. L'acte ha comptat amb la presència del director general de Recerca, Josep M. Martorell, la responsable de recerca i Innovació en Salut del govern català, Marta Aymerich, i diversos directors i investigadors destacats de centres de recerca catalans. El director del VHIR, el Dr. Joan Comella, ha introduït la conferència de la Secretaria d'Estat, titulada 'Situación y actuaciones en España y Europa'. El cicle 'Dona i Ciència' es va inaugurar amb una conferència de la Dra. Margarita Salas i va continuar amb una taula rodona sobre reptes i oportunitats i un taller de coaching a càrrec de consultors acreditats per la Comissió Europea.