El cap de Neuroimmunologia clínica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Xavier Montalban, opina sobre la llum verda de les autoritats sanitàries a la comercialització a Espanya de Sativex, un medicament derivat del cannabis, per al tractament de l'espasticitat en pacients d'esclerosi múltiple.

Un estudi dirigit per la Dra. Rosanna Paciucci, membre de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia traslacionional del VHIR, i publicat a Journal of Biological Chemistry, ha descrit per primera vegada com la Flotilina 1 és clau per a la separació correcta dels cromosomes durant la mitosis cel•lular. Aquesta proteïna, present en les membranes de les cèl•lules, pot penetrar fins al nucli de la cèl•lula, on interactua amb l’activitat de la proteïna Aurora Kinasa B, que permet la correcta separació dels cromosomes en la divisió cel•lular. L’absència de Flotilina 1 no permet la correcta separació dels cromosomes.

El passat 16 d'abril va tenir lloc la trobada entre investigadors de l'Hospital Vall d'Hebron i investigadors de l'atenció primària de salut de Catalunya, dins del marc de les VII Jornades d'Excel·lència en la Recerca d'Atenció Primària organitzades per l'Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAP Jordi Gol). En la citada reunió, 14 grups de recerca de l'IR-HUVH van presentar un total de 26 projectes des de camps tan diversos com l'atenció del pacient amb VIH, la patologia ocupacional de l'asbest, els infarts silents, el maneig de la diabetis i les cures d'infermeria en el malalt amb fatiga crònica. Aquesta trobada ha suposat un punt d'inflexió en les relacions IR-HUVH/IDIAP per a augmentar les col·laboracions entre la recerca hospitalària i la recerca a l'atenció primària de salut a Catalunya. Es pretén que aquesta primera reunió sigui el punt de partida per endegar una nova línia de cooperació entre ambdues institucions, i que tanmateix, constitueixi el naixement de futures sinèrgies que permetin generar nous projectes conjunts en investigació translacional.

Tres estudis clínics en fase III amb una àmplia mostra de pacients (cadascun inclou més de mil) han demostrat la clara eficàcia de dues molècules orals, fingolimod i cladribina, davant placebo en el tractament de l'esclerosi múltiple. En el cas de fingolimod, un dels assaigs també indica que és superior al interferó beta-1a.

Tres dels Instituts de Recerca adscrits a l’Institut Català de la Salut (ICS) – els dels hospitals Germans Trias i Pujol, Vall d’Hebron i Bellvitge - han subscrit un programa de recerca i innovació amb l’empresa B. Braun per donar un impuls a la investigació dedicada a la millora de tècniques quirúrgiques. Cada Institut tindrà un responsable del programa, que serà l’encarregat de conduir les aportacions que arribin sobre aquests i altres temes d’interès. Totes les línies de recerca estan obertes a la participació d’aquells professionals que tinguin interès en les primeres àrees d’investigació que es posaran en marxa en primer terme: tancament de ferides, reforç de teixits i hemostàtics locals. Per cadascuna d’aquestes línies d’actuació es duran a terme acords individuals amb el Grup B. Braun a Espanya. Aquest primer conveni marc posa les bases d’una col·laboració a llarg termini amb B. Braun, que compta a Catalunya amb un centre d’excel·lència R+D en tecnologia i recerca. En un futur, s’aniran obrint noves línies d’investigació i de col·laboració amb altres Instituts de Recerca per promocionar l’impuls de noves tècniques que millorin la pràctica quirúrgica.

El 2 de juliol va tenir lloc la presentació de l’Informe de les Activitats de Recerca 2009/10 de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a la Sala d’Actes de la Planta 10 de l’Àrea General. El primer en intervenir obrint l’acte va ser el Gerent de l’Hospital, el Dr. José Luis de Sancho, que va fer una valoració general positiva de la feina feta en aquest darrer any, i va exposar als assistents les claus de les situacions que afecten col·lateralment a l’Institut en temes científics, socials i laborals. El gerent de l'hospital va ser l’encarregat d’explicar com es troben les negociacions per esdevenir un centre CERCA. Tot seguit va arribar el torn del director de l’Institut de Recerca, el Dr. Joan X. Comella, que va aprofundir en els resultats d’un any d’activitats de recerca. En la seva intervenció va repassar la producció científica, que segueix en una bona línia, i va informar sobre nous projectes, com l’EATRIS, la situació del nou edifici Collserola o la nova estructuració de les unitats, amb incorporacions estratègiques com innovació, comunicació i fundraising.

La Societat Catalana de Nefrologia va atorgar recentment el Premi al millor treball clínic a un estudi sobre la glomeruloesclerosis segmentària i focal infantil (GESF) d’investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del Servei de Nefrologia Pediàtrica del mateix hospital, en el qual s’aporten noves dades que podrien ser clau per entendre la causa d'aquesta malaltia quan no és de tipus genètic.El treball, amb el títol ‘Very Low-Molecular-Mass Fragments of Albumin in the Plasma of Patients With Focal Segmental Glomerulosclerosis’, va ser publicat a finals de setembre de 2009 a la revista American Journal of Kidney Diseases (AJKD).

Diario Médico destaca en la seva edició del dilluns 12 de juliol que l'Institut de Recerca supera les 70 patents. És un dels punts més destacats d'un reportatge on es repassen les últimes novetats del VHIR i on el seu director, el Dr. Joan X. Comella explica l’estat en el que es troben alguns projectes. El diari destaca també el nomenament del nou Director d'Innovació, Francesc Iglesias, i la incorporació de tres nous investigadors de prestigi, el Dr. Jordi Rello, el Dr. Daniel Serón i el Dr. Francesc Bosch.

En una àmplia entrevista amb el suplement del Grup Vocento 'XL Semanal', el Dr. Alijotas, responsable de la Unitat d'Envelliment de l'Institut de Recerca, explica la seva experiència amb els implants.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) coordina un registre europeu que recollirà les dades corresponents a la síndrome antifosfolipídica (SAF), associada a mals antecedents obstètrics (avortaments espontanis, morts fetals, complicacions durant l’embaràs, etc.).