La Unitat d'Ictus de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (HUVH) i el grup de recerca en malalties neurovasculars del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) s'han unit per a córrer la Mitja Marató de Barcelona el 26 de febrer amb l'objectiu de recollir fons destinats a la investigació en ictus silents.La idea va partir de la Unitat d'Ictus de l'HUVH, dirigida pel Dr. Carlos Molina, un habitual de les maratons, les mitges maratons i els triatlons en els quals participa recolzant causes benèfiques. “Corrent per l'ictus volem transmetre a la tota la societat, així com a l'entorn dels pacients, que és fonamental treballar per a minorar la càrrega social, emocional i econòmica que suposa el problema de l'ictus”, assegura el Dr. Molina. I la millor manera és seguir investigant, per això l'equip va pensar en el projecte d'investigació en ictus silents que coordina el Dr. Joan Montaner, responsable del grup de malalties neurovasculars del VHIR, com destinatari de l'acció solidària de la mitja marató de Barcelona."Ens agrada córrer, investigar a bon ritme, córrer per a tenir resultats de manera ràpida”, assegura el Dr. Montaner, que al costat del Dr. Molina i tres membres més de la Unitat d'Ictus de l'HUVH traslladaran la seva manera de fer habitual al laboratori i les sales i consultes de l'hospital a l'asfalt. Els cinc s'han marcat el repte de córrer per l'ictus. “Córrer és una forma de dur una vida més sana, córrer amb precaució és salut”, asseguren el Dr. Molina i el Dr. Montanter, que conviden a córrer a tots els que vulguin i puguin afrontar els 20 quilòmetres dels quals consta la prova pels carrers de Barcelona. Però a més, volen contagiar el seu repte a tot el qui vulgui ajudar a la investigació en ictus silents. Per això, juntament amb la plataforma migranodearena.org, han creat la iniciativa ‘Córrer per l'ictus’, a la qual tothom pot recolzar en la següent adreça: "http://www.migranodearena.org/unitatde-ictus1" http://www.migranodearena.org/unitatde-ictus1. L'esforç dels cinc professionals contribuirà al finançament d'un projecte per a ajudar a identificar les persones amb alt risc de patir un ictus i poder aplicar mesures preventives.‘Una de cada 6 persones patirà un ictus al llarg de la seva vida, i podria ser qualsevol de nosaltres’, és un dels lemes de la iniciativa, en la qual a més del Dr. Carlos Molina i el Dr. Montaner participen el Dr. Jorge Pagola i Dr. Marc Ribó, neuròlegs de la Unitat de l'Ictus, així com la infermera Pilar Meler, coordinadora dels assajos clínics. El Dr. Pagola ha corregut la Marató de Madrid, el Dr. Ribó recorda com sortia a córrer amb el seu pare, i la infermera Pilar Meler, encara que mai ha corregut llargues distàncies, és una corredora habitual. El cas del Dr. Carlos Molina és un exemple en el suport de les causes importants. Córrer és una de les seves grans aficions, ja que participa en una mitjana de quatre carreres de gran distancia cada any i també prendrà part en la distància olímpica del Triatló de Nova York 2012 de forma solidària per a ajudar als nens del Perú, així com en el Mig Ironman Half Challenge Barcelona-Maresme al maig de 2012.Prometen entrenar junts abans de la cita, quelcom que mai han fet conjuntament, ja que algun d'ells fins i tot farà la seva primera mitja marató. El Dr. Montaner, malgrat practicar esport de forma habitual, no ha passat mai dels 400 metres en proves de pista. “Serà la meva primera cursa llarga, però és un repte personal que sempre havia tingut i que em fa molta il·lusió poder complir i més amb un objectiu tan positiu i tan lligat al meu treball”. Els cinc presencien cada dia les conseqüències devastadores de l'ictus. “Buscàvem la manera de cridar l'atenció sobre la importància dels ictus silents i relacionar-lo amb la pràctica de l'esport. Finalment hem trobat el projecte que millor s'adapta al que volíem transmetre”, asseguren el Dr. Molina i el Dr. Montaner. Els cinc, companys de treball, amics, neuròlegs i infermera, lluitadors contra l'ictus, s'esforçaran per convèncer i adherir a totes les persones del seu entorn a la iniciativa de migranodearena.org a través de les seves respectives xarxes socials. I és que aconseguir més fons és clau per seguir fent investigació, la millor eina per a la prevenció i tractament de l'ictus i per a mantenir el cervell sa durant molts anys.“No serà la nostra última acció”, assegura el Dr. Molina, qui avança que correran en més ocasions per a altres projectes relacionats amb l'ictus per a seguir conscienciant a la població i als familiars dels pacients, així com als potencials pacients.Per tot això, demanen que tothom corri o aporti el seu granet de sorra per l'ictus, contribuint amb una donació al projecte de migranodearena.org. "http://youtu.be/xqhn4Iylf4k" Video córrer per l'ictus

El projecte Genoma Humà va seqüenciar la informació genètica continguda en el 10% de les cèl·lules que formen el cos humà. El 90% restant no són cèl·lules humanes sinó un autèntic ecosistema d'uns cent bilions de bacteris que habiten en el nostre cos. Reben el nom de microbioma, i la ciència està descobrint cada dia noves proves que demostren que són fonamentals per a la nostra supervivència. Com explica el doctor Francisco Guarner, del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), "el microbioma es considera ja un òrgan en si mateix".Les alteracions que es produïxen en aquesta població de microorganismes tenen serioses conseqüències per a la salut, de fet influïxen fins a tal punt en el cos que poden arribar a modificar la conducta i el desenvolupament cerebral. Hi ha estudis que demostren que animals de laboratori que creixen en total absència de bacteris tenen un desenvolupament corporal deficient, un cervell distint i inmadur i el seu sistema immunitari és incomplet. El sorprenent "i una de les raons que justifica el considerar el microbioma com a òrgan", explica Guarner, "és que si a aquests animals se'ls trasplanta la flora d'individus normals, recuperen la normalitat".

Un estudi internacional en el qual ha participat el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) determina que la teràpia amb firategrast, un fàrmac oral anti a4B-integrina, és eficaç en el tractament de l’esclerosi múltiple. L’estudi ha avaluat la seguretat i l’eficàcia d’aquest fàrmac oral per a pacients amb esclerosi múltiple i ha estat publicat recentment a la prestigiosa revista Lancet Neurology.El Doctor Xavier Montalban, director del CEM-Cat i cap del Grup de Recerca en Neuroimmunologia Clínica del VHIR, ha participat en l’estudi internacional en fase II al voltant de l’eficàcia del fàrmac oral anti a4B-integrina firategrast, que s’ha dut a terme a centres d’Austràlia, Àustria, Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Holanda, Nova Zelanda, Noruega, Polònia, Rússia, Gran Bretanya i Espanya. L’estudi ha comptat amb la participació de 343 persones amb esclerosi múltiple, 244 de les quals van tractar-se amb firategrast i 99 van rebre placebo. Durant un període continuat de 6 mesos, els participants van rebre tractament i, posteriorment, es va fer un seguiment de 12 mesos. Els participants van ser assignats de forma aleatòria a un dels quatre braços de l’estudi: firategrast 150 mg, firategrast 600 mg o firategrast 900 mg (per a dones) o 1.200 mg (per a homes), o placebo.

El Centre de Regulació Genòmica (CRG) i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han signat un acord per desenvolupar projectes de col·laboració entre la recerca bàsica i la recerca clínica. Un dels enfocaments contemplats serà la recerca sobre malalties rares d’origen genètic.L’acord, signat per part dels directors d’ambdues institucions, Luis Serrano (CRG) i Joan X. Comella (VHIR), i que tindrà una durada d’un any prorrogable, pretén fomentar l’aliança entre investigadors clínics i bàsics amb l’objectiu d’apropar les troballes de la recerca bàsica a les necessitats clíniques que detecten els investigadors mèdics i, al contrari, permetre que els investigadors clínics comprenguin i coneguin de primera mà els reptes, els avenços i les possibilitats de la recerca fonamental. Tot això amb la finalitat de poder traslladar tots aquests coneixements a la pràctica assistencial. La identificació de necessitats clíniques actuals als centres hospitalaris és de vital importància per a la col·laboració entre els dos àmbits: la recerca bàsica i la clínica "http://www.vhir.org/global/pdf/fotos/Presentacions/index.html" Presentacions dels investigadors del VHIR

El Grup del CIBBIM-Nanomedicina-Oncologia Molecular del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha identificat el rol d'un gen -la Myosina 1a o MYO1A- en l’aparició del càncer colorectal. El que fins fa poc es coneixia com un gen sense massa importància i responsable de part de la bastida interna de les cèl·lules epitelials del còlon (estructura i recobriment de les vellositats intestinals) ha resultat ser clau en el desenvolupament del tumor. Aquesta troballa situa el MYO1A en una posició protagonista en relació als tumors colorectals, fins al punt de tractar-se d'un un gen supressor del tumor capaç de modificar la supervivència dels pacients i actuar com a factor pronòstic. Els pacients amb nivells baixos de la proteïna MYO1A estan lliures de malaltia menys temps i tenen una menor supervivència (inferior a un any), si es compara amb pacients amb alts nivells de MYO1A en el seu tumor que tenen supervivències superiors a 9 anys. Els resultats d’aquest estudi del VHIR es publiquen avui a la revista Proceedings of National Academy of Science (PNAS).Malgrat que es coneixia la importància de la pèrdua de diferenciació i sobretot la pèrdua de l'arquitectura de les cèl·lules epitelials (cèl·lules de la capa de recobriment de l'intestí) en els processos tumorals, no es coneixia la rellevància d'aquesta proteïna-MYO1A-en aquest procés. "El que semblava un gen amb un paper merament estructural amb poca importància ha resultat ser clau en la diferenciació de les cèl·lules de tumors colorectals", explica el Dr. Diego Arango, responsable d'aquest estudi i cap del grup de Oncologia Molecular del CIBBIM-VHIR. És freqüent trobar mutacions de MYO1A (en el 32% dels tumors) i, en conseqüència, quan aquest gen s'altera i s'inactiva es perd la capacitat de diferenciació de les cèl·lules epitelials, traduint-se en baixos nivells de MYO1A, un major creixement tumoral i pitjor pronòstic dels pacients doncs tenen una menor supervivència. "Fins ara es pensava que la pèrdua de MYO1A era una conseqüència de la progressió tumoral, tot i així, un dels resultats més sorprenents de l'estudi és la demostració de què la inactivació de MYO1A és causant directa de la pèrdua de diferenciació cel·lular i per tant contribueix directament a la formació del tumor”, comenta el Dr Arango. "MYO1A és el conductor del procés i no un simple passatger", aclareix el Dr Arango.

El grup de Diabetis i Metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha determinat per primera vegada un lligam entre la inflamació de baix grau, típica de les persones amb obesitat i/o diabetes tipus II, i els nivells baixos de l’SHBG (sex hormone-binding globulin) o proteïna transportadora d’hormones sexuals. Sempre s’ha relacionat la diabetis i l’obesitat amb nivells baixos d’hormones sexuals, sobretot la testosterona en els homes, i això s’havia atribuït a la hiperinsulinemia o concentracions elevades d’insulina a la sang. A banda de disfunció erèctil, el nivells baixos de SHBG i de testosterona s’associa a un major risc de malaltia cardiovascular.L’estudi dirigit per l’equip del VHIR determina que no són els propis nivells d’insulina els que produeixen aquest descens de la SHBG sinó que la reducció de la producció hepàtica de SHBG dependrà del grau d’inflamació i és el TNFa el responsable de la davallada d’aquesta proteïna i, per tant, de les hormones sexuals en les persones que presenten obesitat o diabetis mellitus tipus II. Aquesta descoberta permetrà dissenyar estratègies terapèutiques més dirigides i obre un nou camp que connecta la inflamació amb els nivells d’hormones sexuals i pot explicar el per què en moltes malalties cròniques es troben nivells disminuïts d’hormones sexuals.

La investigació sobre el microbioma humà, liderada a Espanya pel Dr. Francisco Guarner, membre del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha estat seleccionada com un dels 10 avenços més importants de l'any 2011 segons la revista Science. El consorci europeu MetaHit, que compta amb la participació del VHIR, ha analitzat l'ecosistema de bacteris que viuen a l'intestí humà. El VHIR ha intervingut en el desenvolupament de la tecnologia per buscar bacteris i ha aportat pacients. En la investigació també va intervenir el Barcelona Supercomputing Center, que ha fet l'anàlisi de les dades. El resultats de la recerca, de la que es dedueix que els éssers humans es classifiquen en tres grans grups segons el seu tipus de flora intestinal, van ser publicats el 20 d'abril a la revista Nature.Aquesta investigació del VHIR és una de les tres espanyoles que formen part del top 10 escollit per Science. Les altres dues són la troballa d'una nova molècula per a la química verda, liderada per Avelino Corma de l'ITQ de València, i l'estudi de la malària en què ha participat el Cresib, dirigit per Pedro Alonso. L'ús d'antiretrovirals per tallar els contagis del VIH ocupa el primer lloc. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&mv1=5&mv2=1&mh1=0&mh2=0&mh3=0&mh4=0&ms=0&any=2011&num=80" Més informació sobre la investigació del microbioma humà

El Dr. Miquel Vila, cap del grup de malalties neurodegeneratives del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), està situat entre els 100 investigadors amb més producció i impacte del món en el camp de la malaltia de Parkinson, segons un estudi publicat recentment pel Journal of Parkinson's Disease.L'estudi bibliomètric fet per autors d'Estats Units i Gran Bretanya, analitza la producció i impacte dels 100 investigadors més citats a nivell mundial en aquesta malaltia des de 1985. El Dr. Vila apareix en la posició 92, tot i que el seu primer article data de 1995, en la llista d'autors més citats des de l'1 de gener de 1985 fins al 17 de febrer de 2011 (veure taula 1 del document adjunt). Pel que fa a llista d'autors que han tingut un impacte de citacions més general (veure la taula 2), ocupa al posició 49a, i en la llista d'autors més citats entre 2001 i 2010 (veure taula 4) ocupa la posició 50a.D'aquests resultats es dedueix que el Dr. Vila és un referent del Parkinson en la comunitat científica mundial, i un dels pocs espanyols i catalans que apareixen en el llistat. "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/Top_100_Parkinson's_Disease_Investigators.pdf" Més informació

La Dra. Mercè Boada, cap del grup d'Alzheimer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i directora mèdica de la Fundació ACE, va ser convidada per la Universitat de Pittsburgh Alzheimer Disease Research Center i el Western Psychiatric Institute and Clinic per impartir el 8 de desembre la conferència "Metodologies del diagnòstic i tractament per a pacients amb demència a Barcelona - Descripció d'una cohort extensa".La conferència va tenir lloc en l'Alzheimer Disease Research Center (ADRC) de la Universitat de Pittsburgh davant d'un públic especialitzat format per metges, psiquiatres, psicòlegs, infermers, treballadors socials, residents i becaris, així com també d'altres professionals de la salut.La Dra. Boada va explicar que la malaltia d'Alzheimer afecta les persones a tot el món, i la prevalença augmenta a mesura que envelleix la població. Una gran part de la investigació que s'està duent a terme es fa amb pacients diagnosticats en Unitats específiques i que han estat derivats de Centres d'Atenció Primària i de clíniques de referència.L'objectiu d'aquesta presentació va ser la de descriure les característiques dels pacients avaluats en la Unitat de Diagnòstic de Fundació ACE des de 1996 fins a l'actualitat. Aquesta mostra és important ja que els pacients inclosos en estudis d'investigació no van ser exclosos sobre la base de comorbiditat mèdica o psiquiàtrica i van ser derivats pel seu metge d'atenció primària o pel neuròleg de referència.A més, la Dra. Boada va explicar els efectes del tractament de la demència en la transició del Deteriorament Cognitiu Lleu (DCL) a malaltia d'Alzheimer (EA) amb un seguiment de dos a tres anys, i va anunciar l'ús de tècniques innovadores per al tractament de pacients amb demència en el context d'una Unitat de Diagnòstic.