Un 2-3% de les parelles en edat reproductiva pateixen AR. Quasi un 18% de les parelles que volen tenir fills tenen problemes d'infertilitat. De la mateixa manera, un 2-3% de totes les dones embarassades són diagnosticades de PE. L'expressió de molècules HLA, especialment de classe G, el grau d'apoptosi trofoblàstica, l'externalització de nous neoantigens, com fosfolipids, el balanç entre citocines Th1/Th2/Th3, el tipus i la quantitat de limfòcits CD4+CD25+Foxp3+, el tipus i activitat de les cèl·lules uterines NK (uNK), la presència o absència d'anticossos bloquejants i altres mecanismes juguen diferents papers en la consecució del denominat "microentorn tolerant", imprescindible per  aconseguir una gestació normal. Per tant, tant els mecanismes autoimmunitaris com aloimmunitaris són rellevants. La nostra intenció és estudiar quines alteracions, aïllades, i especialment associades, poden ser identificades com a marcadors de risc així com avaluar possibles tractaments.

Les cèl·lules que estan crònicament exposades a senyals inflamatòries són més propenses a arribar a la senescència que les cèl·lules no exposades. Probablement, cultius primaris de cèl·lules HUVEC activats amb TNF-alpha augmenten l'expressió de ICAM i VCAM, produeixen ROS i expressen marcadors de senescència. No es coneix quina és la principal via intracel·lular (tot i que es pensa que probablement la via STAT té un paper important), així com també es desconeix si una o més citoquines proinflamatòries són necessàries per tal d'activar el NF-KB.  Nosaltres tractem d'esbrinar el paper que juguen l' IFN-alpha i/o la IL-6  i l'IL-1B en el procès inflamatòri i d'envelliment i quines són les vies de senyalització intracel·lular (STAT). També estem treballant en la caracterització dels gens implicats en aquestes respostes anòmales.

La prevalença de FIV fallides és alta o molt alta. Més enllà dels problemes relacionats amb la tècnica en si mateixa, no se sap gairebé res sobre les possibles causes subjacents.  Els anticossos antifosfolípid/anticofactor (aFL/aCF) s'han relacionat amb diverses complicacions obstètriques. El paper d'aquests aFL/aCF no està ben definit en els casos de FIV recurrents fallides. Amb aquest estudi randomitzat pretenem saber quelcom més de la utilitat d'aquesta família d'anticossos en la clínica diària. Juntament amb l'anàlisi de les micropartícules, podriem tenir uns elements que actuessin com a marcadors de risc i fins i tot, que permetessin modificar la nostra conducta terapèutica.

Les micropartícules cel·lulars (MPC) són alliberades en relació amb l'activació i/o l'apoptosi cel·lular. Són capaces d'activar vies d'inflamació i també de la coagulació. Sembla que els nivells de MPC són més alts en dones sanes embarassades. Hi ha una hipòtesis de treball que parla d'un increment dels seus nivells en casos d'avortaments recurrents i també de preeclampsia. S'ha parlat que la seva capacitat trombofílica seria major en casos de pacients amb anticossos antifosfolípid, en especial, amb presència d'anticoagulant lúpic. Nosaltres volem estudiar els nivells d'aquestes MPC en dones sanes no gestants, gestants sense antecedents obstètrics desfavorables, avortadores recurrents i en preeclampsia greu. També volem veure si hi ha diferències en relació a l'existència o no d'anticossos antifosfolípid. Per últim, també pretenem caracteritzar el tipus exacte de MPC (endotelial, plaquetar, leuco-monocitàries i trofoblàstiques).