Sobre el VHIR
Al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) promovem la recerca biomèdica, la innovació i la docència. Més de 1.800 persones busquen comprendre les malalties avui per millorar-ne el tractament demà.
Recerca
Treballem per entendre les malalties, saber com funcionen i crear millors tractaments per als pacients. Coneix els nostres grups i les seves línies de recerca.
Persones
Les persones són el centre del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Per això ens vinculem amb els principis de llibertat de recerca, igualtat de gènere i actitud professional que promou l’HRS4R.
Assaigs clínics
La nostra tasca no és només bàsica o translacional; som líders en recerca clínica. Entra per saber quins assaigs clínics estem duent a terme i perquè som referent mundial en aquest camp.
Progrés
Volem que la recerca que es fa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) sigui un motor de transformació. Com? Identificant noves vies i solucions per fomentar la salut i el benestar de les persones.
Core facilities
Oferim un suport especialitzat als investigadors tant interns com externs, des d’un servei concret fins a l’elaboració d’un projecte complet. Tot, amb una perspectiva de qualitat i agilitat de resposta.
Actualitat
Et donem una porta d’entrada per estar al dia de tot el que passa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), des de les últimes notícies fins a les activitats i iniciatives solidàries futures que estem organitzant.
El nostre principal interès científic és entendre, des d’una aproximació multidisciplinària i translacional, els processos moleculars i cel·lulars que duen a una disfunció renal en diferents patologies del ronyó. Concretament, les nostres principals línies de recerca són les següents:
Som experts en el següent:
En conjunt, la nostra investigació té com a objectiu combinar dades «òmiques» de models cel·lulars i animals amb dades de pacients per a desenvolupar nous biomarcadors i possibles tractaments de diverses patologies renals.
PMID: 35131032 Revista: eLife Any: 2022 Referència: Elife. 2022 Feb 8;11. pii: 73926. doi: 10.7554/eLife.73926. Factor d'impacte: 8.146 Tipus de publicació: Article en revista internacional Autors: Lobo-Jarne, Teresa; Garrido, Marta; Iglesias, Mar; Espinosa, Lluis; Malhotra, Vivek; Alonso-Maranon, Josune; Cantero-Recasens, Gerard et al. DOI: 10.7554/eLife.73926
PMID: 35137195 Revista: NEPHROLOGY DIALYSIS TRANSPLANTATION Any: 2022 Referència: Nephrol Dial Transplant. 2022 Feb 7. pii: 6523371. doi: 10.1093/ndt/gfac029. Factor d'impacte: 5.992 Tipus de publicació: Article en revista internacional Autors: Decramer, Stephane; Devuyst, Olivier; van Dyck, Maria; Ferraro, Pietro Manuel; Fila, Marc; Francisco, Telma; Ghiggeri, Gian Marco; Gondra, Leire; Guarino, Stefano; Hooman, Nakysa et al. DOI: 10.1093/ndt/gfac029
PMID: 33779754 Revista: NEPHROLOGY DIALYSIS TRANSPLANTATION Any: 2022 Referència: Nephrol Dial Transplant. 2022 Jun 23;37(7):1270-1280. doi: 10.1093/ndt/gfab075. Factor d'impacte: 5.992 Tipus de publicació: Article en revista internacional Autors: Marco, Helena; Caravaca-Fontan, Fernando; Diaz-Encarnacion, Montserrat; Cabello, Virginia; Ariceta, Gema; Quintana, Luis F; Barros, Xoana; Rodriguez-Mendiola, Nuria; Mon, Carmen; Fraga, Gloria et al. DOI: 10.1093/ndt/gfab075
PMID: 34971403 Revista: PEDIATRIC NEPHROLOGY Any: 2022 Referència: Pediatr Nephrol. 2022 Aug;37(8):1867-1875. doi: 10.1007/s00467-021-05226-1. Epub 2021 Dec 31. Factor d'impacte: 3.714 Tipus de publicació: Article en revista internacional Autors: Jobs, K; Yazicioglu, Burcu; Bakkaloglu, Sevcan A; Abranches, M; Akman, S; Alpay, H; Ariceta, G; Atmis, B; Bael, A; Bakkaloglu, S A et al. DOI: 10.1007/s00467-021-05226-1
PMID: 33841866 Revista: Clinical Kidney Journal Any: 2021 Referència: Clin Kidney J. 2021 Mar 30;14(4):1207-1215. doi: 10.1093/ckj/sfaa247. eCollection 2021 Apr. Factor d'impacte: 4.452 Tipus de publicació: Article en revista internacional Autors: Jatem, Elias, Madrid, Alvaro, Lopez, Mercedes, Segarra, Alfons, Martinez, Cristina, Roca, Neus et al. DOI: 10.1093/ckj/sfaa247
El treball identifica variants en gens com NFU1 que, combinades amb la mutació que causa la malaltia, poden accelerar el deteriorament del ronyó.
La comunicació és part d’un estudi per identificar els mecanismes de progressió de l’Hipomagnesèmia Familiar amb Hipercalciúria i Nefrocalcinosi, una malaltia minoritària que afecta els ronyons.
“Pacients amb hipomagnesèmia familiar amb hipercalciuria i nefrocalcinosi presenten perfils de miARNs en vesícules extracel·lulars urinàries associats a la progressió de la malaltia” ha estat el treball premiat.
