Sobre el VHIR
Al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) promovem la recerca biomèdica, la innovació i la docència. Més de 1.800 persones busquen comprendre les malalties avui per millorar-ne el tractament demà.
Recerca
Treballem per entendre les malalties, saber com funcionen i crear millors tractaments per als pacients. Coneix els nostres grups i les seves línies de recerca.
Persones
Les persones són el centre del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Per això ens vinculem amb els principis de llibertat de recerca, igualtat de gènere i actitud professional que promou l’HRS4R.
Assaigs clínics
La nostra tasca no és només bàsica o translacional; som líders en recerca clínica. Entra per saber quins assaigs clínics estem duent a terme i perquè som referent mundial en aquest camp.
Progrés
Volem que la recerca que es fa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) sigui un motor de transformació. Com? Identificant noves vies i solucions per fomentar la salut i el benestar de les persones.
Core facilities
Oferim un suport especialitzat als investigadors tant interns com externs, des d’un servei concret fins a l’elaboració d’un projecte complet. Tot, amb una perspectiva de qualitat i agilitat de resposta.
Actualitat
Et donem una porta d’entrada per estar al dia de tot el que passa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), des de les últimes notícies fins a les activitats i iniciatives solidàries futures que estem organitzant.
El nostre objectiu principal és la millora en el diagnòstic de les immunodeficiències i de les malalties autoimmunes, tot abordant la seva heterogeneïtat i els seus mecanismes. Estem estretament lligats als equips de pediatria i de patologies tiroïdals i sistèmiques, sent referents internacionals en ambdues. El grup participa en nombrosos projectes de recerca del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus que usen proves immunològiques posades a punt preparades per a projectes concrets liderats pels equips de trasplantament renal, medicina intensiva, medicina interna, al·lèrgia i reumatologia. Durant la pandèmia de la COVID-19 el grup s'ha mobilitzat, en col·laboració amb xarxes nacionals i internacionals, per tal d’assolir els següents objectius: definir el perfil immunogenètic i immunològic de les persones amb risc de desenvolupar COVID-19 greu iavaluar la resposta immunològica a la vacunació i a la infecció natural. A més, hem generat un biobanc de més de 8.000 de mostres procedents de pacients amb COVID-19, que s’han incorporat al biobanc del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).
El grup és coordinador del Centre d'Excel·lència de la Federation of Clinical Immunology Societies (FOCIS) de Barcelona.
IP: Mónica Martínez Gallo Col·laboradors: Gemma Vila Pijoan, Sandra Salgado Perandres, Adolfo Ruiz Sanmartin, Montserrat Pujol Jover, Estefania Moreno Ruzafa, Jacques Gabriel Rivière Entitat finançadora: Instituto de Salud Carlos III Finançament: 117370 Referència: PI18/00346 Durada: 01/01/2019 - 30/06/2023
IP: Mar Guilarte Clavero Col·laboradors: Manuel Hernández González, Moisés Labrador Horrillo, Anna Sala Cunill, Olga Luengo Sanchez, Paula Galvan Blasco, Ingrid Johana Gil Serrano Entitat finançadora: Instituto de Salud Carlos III Finançament: 84700 Referència: PI20/01061 Durada: 01/01/2021 - 30/06/2025
IP: Roger Colobran Oriol Col·laboradors: Aina Aguiló Cucurull, Andrea Martín Nalda, Laura Batlle Masó Entitat finançadora: Instituto de Salud Carlos III Finançament: 159720 Referència: PI20/00761 Durada: 01/01/2021 - 30/06/2025
IP: Eva Baldrich Rubio Col·laboradors: Romina Dieli Crimi, Mónica Martínez Gallo, Andres Antón Pagarolas, Tomàs Pumarola Suñé, Cristina Andrés Vergés Entitat finançadora: Instituto de Salud Carlos III Finançament: 104500 Referència: DTS20/00093 Durada: 01/01/2021 - 30/06/2023
Un equip de Vall d’Hebron demostra, per primera vegada, el potencial del mapeig òptic del genoma per detectar alteracions genètiques associades a aquesta malaltia minoritària que no s’identifiquen amb els mètodes convencionals.
La recerca descriu el primer cas documentat al món de transmissió d’angioedema hereditari mitjançant reproducció assistida.
El treball descriu el cas d’una pacient en què, anys després d’un trasplantament de medul·la òssia, dues línies de cèl·lules immunitàries van corregir el defecte genètic original.
