Una de cada quatre persones a la població adulta té fetge gras no alcohòlic, que consisteix en l’acumulació de greix al fetge, que es pot complicar amb inflamació i processos de cicatrització que porten cap a la cirrosi hepàtica. Tradicionalment, l’esteatosi hepàtica es produïa per un consum excessiu d’alcohol, però cada cop més està relacionada amb l’estil de vida sedentari, l’excés de pes, el colesterol elevat i la diabetis, per això a la malaltia de fetge gras no alcohòlic també se la coneix com a malaltia hepàtica metabòlica per dipòsit de greix. Aquesta malaltia inclou un espectre molt ample d’afectació hepàtica: des del fetge gras simple, que pot ser una condició no patològica i afecta un 25% de la població, a fases intermèdies amb inflamació transitòria d’aquest greix però amb poc o cap dany en les cèl·lules hepàtiques, que representen aproximadament la meitat dels casos. En fases més avançades, es produeix l’esteatohepatitis no alcohòlica (NASH, en les seves sigles en anglès, un 20% de tots els casos de fetge gras), la cirrosi (aproximadament un 5%) i el càncer de fetge. Vall d’Hebron se suma a la celebració el 9 de juny del Dia Internacional del NASH, que va posar-se en marxa el 2018 per conscienciar sobre una patologia desconeguda que afecta a més de 115 milions de persones arreu del món i es calcula que el 2030 patiran 357 milions.

“El NASH creix en paral·lel a l’obesitat i la diabetis, és l’epidèmia del nostre temps”, destaca el Dr. Juan M. Pericàs, metge adjunt del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de recerca de Malalties Hepàtiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR): “és la malaltia hepàtica que creix més ràpidament en el món i als EUA ja representa la principal causa de trasplantament hepàtic en dones i en majors de 65 anys”. La malaltia de fetge gras no alcohòlic acostuma a avançar de forma asimptomàtica i, malauradament, sovint es diagnostica tard, quan ja existeix un dany hepàtic important. 

“Actualment, no hi ha fàrmacs aprovats per tractar el NASH, tot i que s’està investigant molt activament”, adverteix el Dr. Pericàs: “un estil de vida saludable, que implica portar una dieta adequada i realitzar exercici físic de forma regular, és la millor pràctica preventiva enfront del NASH, però cal molta més conscienciació, també per part de les autoritats sanitàries i els professionals de la salut, per tal d’establir polítiques públiques i intervencions sanitàries que permetin prevenir i detectar precoçment la malaltia”. Aquestes mesures, que també afecten l’obesitat i diabetis, s’han d’instaurar des d’edats precoces. Per exemple, lluitar contra l’obesitat des de la infància, ja que el diagnòstic de malaltia de fetge gras no alcohòlic presenta una prevalença del 3% al 10% en la població pediàtrica general, que augmenta al 80% en nens obesos o amb sobrepès. 

“El NASH està envoltat d’un gran estigma, com d’altres malalties del fetge, i als pacients els hi costa assumir el diagnòstic, tradicionalment la societat els ha fet sentir culpables, ja sigui per haver begut alcohol, tenir obesitat o haver contret una hepatitis viral. S’ha de fer una tasca colossal d’informació i desestigmatització”. Amb aquest objectiu, el 7 de juny el Dr. Pericàs va participar en el Congrés dels Diputats en la Jornada Parlamentària sobre NASH juntament amb altres experts, en un acte promocionat per l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH) en el context del Dia Internacional del NASH.

Vall d’Hebron, referent en l’abordatge del NASH

A més dels baixos nivells de detecció precoç a la comunitat, un problema afegit és que el diagnòstic definitiu de NASH requereix una biòpsia hepàtica. Donat que la malaltia no té tractament farmacològic, en l’actualitat es procura fer biòpsies només als pacients als quals se’ls pot oferir un tractament en el context d’un assaig clínic i als que generen dubtes que puguin patir una altra malaltia del fetge. Així doncs, és cabdal saber distingir aquests pacients en fases precoces de la malaltia, que poden ser tractats a l’atenció primària, d’aquells que potencialment poden tenir un dany hepàtic significatiu i necessiten derivació a l’atenció especialitzada. En ambdós casos és fonamental un abordatge multidisciplinari en què intervinguin professionals d’atenció primària, nutricionistes, infermeria de pràctica avançada, endocrinòlegs i hepatòlegs entre d’altres.

El Servei d’Hepatologia de Vall d’Hebron participa activament en la implementació de circuits de detecció i derivació de pacients amb NASH tant a l’atenció primària com a altres especialitats en què la prevalença de NASH és alta, principalment endocrinologia, però també reumatologia, malalties infeccioses o oncologia. També realitza jornades de formació amb metges d’atenció primària per tal de donar a conèixer una patologia que, encara avui, no és prou coneguda i millorar el seu cribatge a tots els nivells d’atenció mèdica. El Servei d’Hepatologia participa en grups d’experts en NASH en l’àmbit local, nacional i internacional i en diversos projectes de recerca amb l’objectiu d’identificar les millors estratègies per al cribratge i derivació dels pacients des de l’atenció primària i altres àmbits, com per exemple els centres penitenciaris. Vall d’Hebron és el centre de l’Estat on es realitzen més assajos clínics de NASH i està entre els cinc primers d’Europa. 

Una plataforma d’assaig clínic per a NASH dins EU-PEARL

El Dr. Joan Genescà, director clínic de l’Àrea de Malalties Digestives i cap del grup de recerca en Malalties Hepàtiques i del grup de malaltia hepàtica crònica avançada del CIBERehd, és el coordinador del projecte EU-PEARL, programa de la Unió Europea per a les Plataformes d’Assaigs Clínics centrades en el pacient, que agrupa més d’una trentena d’entitats participants dels àmbits públic i privat amb la finalitat de desenvolupar un tipus d’assaig clínic que permet avaluar diferents fàrmacs alhora enfront d’una malaltia. Una de les malalties per les quals s’està desenvolupant una plataforma d’assajos clínics és el NASH, un projecte liderat pel Dr. Pericàs entre altres experts. Els dies 11 i 12 de maig va tenir lloc a Vall d’Hebron una reunió amb líders internacionals en NASH, tant de la indústria com acadèmics. A més d’investigadors van participar en la trobada especialistes en metodologia de la recerca, aspectes regulatoris, de desenvolupament de negoci o legals. 

La recerca relacionada amb el NASH que es porta a terme a Vall d’Hebron no es limita als estudis de detecció precoç de la malaltia i als assajos clínics, sinó que es participa i lideren nombrosos projectes que abasten des de models experimentals a aspectes de salut pública i polítiques públiques de salut. A més del grup de recerca en Malalties Hepàtiques, hi estan implicats altres grups, especialment el de Diabetis i Metabolisme que té al Dr. Rafael Simó com a cap de grup, o el d’Imatge Mèdica Molecular, liderat pel Dr. Raúl Herance. La intensa activitat de recerca de Vall d’Hebron en l’àmbit del NASH implica la participació de múltiples serveis i àrees d’expertesa.