Avui s'ha celebrat l'acte del 24è retorn social de La Marató per fer públics els resultats de la investigació de 55 equips d’investigació en malalties infeccioses impulsada per La Marató 2017

Els fons recaptats en La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio del 2017 van permetre que més de 250 investigadores i investigadors impulsessin 36 projectes de recerca en malalties infeccioses, que van implicar 55 equips en el disseny de noves eines de prevenció i de diagnòstic i tractaments més eficients per guanyar anys i qualitat de vida.

Ara, la Fundació n’ha presentat els resultats en el 24è Retorn Social de La Marató, celebrat a les instal·lacions de TV3. L’acte, conduït per la periodista Helena Garcia Melero, ha comptat amb l’assistència dels 55 equips que van rebre finançament d’aquella Marató i de nombrosos membres de la comunitat científica i de la ciutadania.

S’hi han presentat resultats innovadors que inclouen, entre molts d’altres, eines per optimitzar la ingesta d’antibiòtics i per reduir les possibilitats de desenvolupar resistència; mecanismes per prevenir les infeccions vinculades als catèters urinaris, així com avenços en el tractament i pronòstic de la pneumònia, la sèpsia, l’hepatitis A, el VIH o la malaltia de Chagas. En el transcurs de l’acte, s’han fet dues tertúlies en què hi han participat dos dels professionals premiats i dues persones que van tenir infeccions i van donar el seu testimoni a La Marató del 2017.

Projectes de recerca de Vall d'Hebron 

Desenvolupament de noves nanopartícules funcionals dirigides al nòdul limfàtic per a l’eliminació del reservori latent de VIH, liderat per la Dra. Maria José Buzón, responsable del Laboratori d'Investigació Translacional de VIH i co-cap del grup de recerca en Malalties Infeccioses del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).

En aquest projecte es plantejava la hipòtesi que el lliurament específic d'agents reversors de la latència (LRAs) a un dels reservoris virals anatòmics i cel·lulars del VIH més importants, el fol·licle de cèl·lules B als ganglis limfàtics, podria millorar significativament l'eliminació del VIH. Per tant, el nostre objectiu principal era desenvolupar i caracteritzar una nova eina nanotecnològica que ajudés a acumular LRAs als ganglis limfàtics.

Els investigadors han caracteritzat, in vitro i in vivo, nanoconjugats funcionalitzats amb un pèptid CXCR5, carregats amb un agent reversor de la latència, i dissenyats per ser retinguts preferentment dins dels fol·licles de les cèl·lules B. Aquestes nanopartícules recobertes amb CXCR5 són capaces d’augmentar l'estat d'activació de cèl·lules immunes en un model d’explant tissular de teixit limfoide secundari, d’acumular-se preferentment en el ganglis limfàtics de ratolins i de provocar una major activació de les cèl·lules immunitàries als ganglis limfàtics d’interès de ratolins. A més, s'ha establert un nou model de latència del VIH en teixit limfoide que serveix per avaluar nous compostos reversors de la latència del VIH.

Aquestes investigacions podrien conduir al desenvolupament en humans d'un nou sistema d'administració de fàrmacs multidirigit per a la eliminació dels reservoris del VIH als ganglis limfàtics. Encara, però, s'ha de demostrar en models animals d’infecció per VIH que el sistema funciona i és eficaç.

Noves estratègies de prevenció davant l'adquisició d'its/vih a través de l'eliminació de les cèl·lules supressores derivades de mieloides, liderat per la Dra. Meritxell Genescà, investigadora principal del grup de recerca en Malalties Infeccioses del VHIR.

Aquest projecte tenia l'objectiu de determinar si hi ha un increment de cèl·lules supressores derivades de mieloides (MDSC) funcionals en resposta als patògens responsables de les infeccions de transmissió sexual (ITS), i si la seva activitat facilita l'adquisició d'altres ITS i del VIH, limitant la resposta immune local del teixit.

S'ha descobert que, en efecte, es generen aquestes cèl·lules MDSC tant durant un episodi de vaginitis bacteriana com durant una infecció aguda per Chlamydia trachomatis. Sembla que les molècules i el tipus cel·lular implicats en aquestes dues condicions són diferents i, per tant, podrien necessitar un tractament diferent. Per altra banda, l’exposició a la clamídia realment facilita la infecció per VIH. Ara queda determinar si realment hi ha un efecte supressor d’aquestes cèl·lules, que sembla que sí, i si podem revertir-lo amb tractaments específics.

Els resultats obtinguts podrien millorar les intervencions terapèutiques de les ITS i, potencialment, millorar-ne el diagnòstic. En qualsevol cas, hi ha un clar augment del coneixement de les condicions que afecten la salut del tracte genital femení, però encara estem en fase experimental.

THERMOSHOT. una nova tecnologia no-existent per prevenir i tractar la resistència d'antimicrobians (ram) i infeccions associades a bio pel·lícules de dispositius mèdics, liderat pel Dr. Joan Gavaldà Santapau, investigador principal del grup de recerca en Malalties Infeccioses del VHIR.

L'ojectiu era avançar en el desenvolupament de la tecnologia ThermoShot basada en l’aplicació de nanopartícules de plata conjugades amb amikacina i activades per hipertèrmia pel tractament d’infeccions per bacteris multiresistents i associats a biopel·lícules formades en dispositius mèdics. 

S’ha vist que l’aplicació de les nanopartícules de plata amb amikacina és 10 vegades més efectiva que l’amikacina sola enfront de soques clíniques multiresistentsi aquest fenomen també s’ha observat en soques resistents a l’amikacina que han passat a ser sensibles. A més, s’ha vist que les nanopartícules de plata amb amikacina tenen un efecte bactericida a les 4, 8 o 24 h després d’aplicar el tractament enfront d’aquestes mateixes soques. També s’ha observat un efecte sinèrgic al combinar les nanopartícules de plata i l’amikacina a les 4, 8 o 24 h posttractament en comparació amb l’amikacina i les nanopartícules de plata per separat. La combinació d’hipertèrmia amb nanopartícules de plata amb amikacina ha posat de manifest lapotenciació de la hipertèrmia en l’efecte de les nanopartícules de plata amb amikacina. Per altra banda, s’ha observat que la combinació de les nanopartícules de plata amb amikacina juntament amb 3 xocs de 40-41ºC durant 15 minuts permet una reducció significativa de labiopel·lícula formada sobre cupons de silicona en comparació amb el grup control i amb l’amikacinasola. Finalment, s’ha estandarditzat la infecció per Escherichia coli (EC6) en un model de prostatitis crònica bacteriana en model animal (rata) i s’ha provat l’eficàcia de les nanopartícules de plata conjugades amb amikacina. Els resultats obtinguts han demostrat que el tractament amb nanopartícules de plata amb amikacina causa una reducció de la infecció (4.51 CFU/g pròstata) respecte al grup control (7.01 CFU/g pròstata). La idea seria que aquest tractament podria ser un coadjuvant local al tractament estàndard sistèmic amb antibiòtic per les prostatitis cròniques bacterianes. Mentre s’acabaven d’optimitzar les nanopartícules de plata, es va seguir avançant amb dues altres tecnologies, el FlashShot i el HeatShot. Amb la tecnologia FlashShot s’ha vist que l’aplicació d’àcid hipoclorós té un gran efecte in vitro enfront de soques multiresistents i creixent en biopel·lícules sobre cupons de silicona. A més, els resultats in vivo han demostrat que l’ús del segellat de catèter mitjançant la combinació de daptomicina i àcid hipoclorós ha permès l’esterilització per complet dels catèters en un model animal (conill) amb només 5 h. Per altra banda, la tecnologia HeatShot neix de la simplificació del ThermoShot, ja que es basa en només l’aplicació d’hipertèrmia per la prevenció d’infeccions per bacteris creixent en biopel·lícules en tubs endotraqueals. En aquest cas, s’ha vist que l’aplicació de 3 xocs de 42º durant 15 minuts permetla prevenció tant in vitro com in vivo de la formació de la biopel·lícula en un model d’intubació en conill.

La tecnologia ThermoShot va destinada al tractament de la prostatitis crònica bacteriana i consistiria en l’aplicació de les nanopartícules de plata amb amikacina i activades per calor per tald’erradicar aquest tipus d’infecció. Això implicaria una reducció en el temps del tractament (de 4-6 setmanes a dies) i una reducció de l’ús d’antibiòtics i, per tant, de l’aparició de resistències. La tecnologia FlashShot s’orienta al tractament d’infeccions relacionades amb el catèter de llarga durada i implicaria una reducció molt significativa del temps de tractament d’aquesttipus d’infeccions, afavorint així la disponibilitat del catèter per administrar fàrmacs o fluids que el pacient necessiti i reduint, també, el tractament amb antibiòtics durant més temps i la conseqüentaparició de resistències. La tecnologia HeatShot va destinada a la prevenció de la formació de biopel·lícules a l’interior dels tubs endotraqueals i implicaria una reducció de les pneumònies associades a la ventilació, la morbiditat i mortalitat, així com la quantitat d’antibiòtics utilitzats, l’aparicióde resistències a les unitats de cures intensives i els elevats costos extra associats al desenvolupament de VAP.

Projecte pilot pel cribratge de la malaltia de Chagas en farmàcies comunitàries, liderat per la Dra. Inés Oliveira Souto, investigadora principal del grup de recerca en Malalties Infeccioses del VHIR. 

El projecte pretenia facilitar l'accés de les persones amb malaltia de Chagas a un cribratge amb proves ràpides (point-of-care) a través de les farmàcies comunitàries.

La col·laboració entre centres hospitalaris i farmàcies comunitàries és una eina potent quepermet implementar activitats de promoció i prevenció de la salut amb resultats d'alta qualitat. La prevalença d'un cribratge de la població a través de les farmàcies comunitàries és al voltant del 2,5%. Els circuits simplificats centrats en el benestar del pacient augmenten la satisfacció dels pacients, alhora que redueixen les pèrdues durant la cascada de maneig de les personesamb malaltia de Chagas. Les proves ràpides point-of-care són una eina útil per al cribratge de malalties en poblacions vulnerables, i suposen una finestra d'oportunitat per introduir al sistema sanitari persones vulnerables.

Els resultats obtinguts mostren que un cribratge en farmàcies comunitàries de malalties negligenciades és possible, i és valorat satisfactòriament pels usuaris. Els propers passos inclouen la disseminació dels resultats al Departament de Salut i la Conselleria de Sanitat per valorar-ne la implementació dins la cartera de serveis del CatSalut. La nostra experiència ha inspirat altres companys que han iniciat projectes similars enaltres ciutats.

Ús de molècules de senyalització del quorum sensing com a eines per al diagnòstic d'infeccions bacterianes, co-liderat per la Dra. Maria Teresa Martín Gómez, investigadora principal del grup de recerca en Malalties Infeccioses del VHIR i la Dra. M. Pilar Marco Colás, de l'Institut de Química Avançada de Catalunya CSIC.

L'objectiu del projecte era desenvolupar una tecnologia amb base immunoquímica per aconseguir millorar en rapidesa en el diagnòstic d’infeccions causades principalment per P. aeruginosa, però també per S. aureus mitjançant la detecció de perfils d’expressió de molècules del quorum sensing.

Les principals fites del projecte són la generació d’anticossos específics per a la detecció de diverses molècules del quòrum sensing produïdes per P. aeruginosa, la generació d’un assaig immunoquímic capaç de detectar la producció in vitro d’aquestes molècules amb potencial aplicació a mostres humanes, i la demostració de l’existència de diferents perfils de producció d’aquestes molècules, que correlacionen amb diferents perfils d’interrelació hoste-paràsit, per permetre definir l’estatus de P. aeruginosa en diferents fases de la malaltia, i amb potencial implicació en el maneig clínic de les infeccions per aquest microorganisme.

La identificació de perfils específics de producció de molècules QS en el decurs de la infecció per P. aeruginosa permetrà, no només identificar la presència d’aquest microorganisme en mostres clíniques, sinó fer una predicció del seu rol en la malaltia. Es preveu que la identificació d’aquests perfils permeti identificar el fracàs d’erradicació d’una infecció aguda i la transició a infecció crònica (amb implicacions terapèutiques), així com la distinció entre exacerbacions d’infeccions cròniques degudes a reactivació de la infecció per P. aeruginosa i exacerbacions degudes a d’altres causes en pacients colonitzats, per ajustar el tractament i evitar sobreexposicions innecessàries que puguin condicionar resistències a antimicrobians. Tot i que la seva aplicació directa a mostres clíniques encara no serà immediata, sí que es podria començar a validar sobre aïllats clínics amb la finalitat de fer-lo servir com a complement diagnòstic, ja que aporta una informació molt valuosa que no és possible obtenir amb cap de les eines diagnòstiques actualment a l’abast dels laboratoris de rutina assistencial. Aquest treball, a més a més, obre la porta a l’aplicació d’aquesta estratègia diagnòstica a infeccions causades per altres microorganismes.

*Declaració Institucional sobre l’ús d’animals d’experimentació