El Dr. Gerard Cantero-Recasens, investigador principal junior del grup de Fisiopatologia Renal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha rebut una de les deu beques anuals que concedeix la Fundació Mizutani en Glicociència de Japó. L’ajut finançarà una línia de recerca en malaltia de Dent, un trastorn genètic rar que afecta els ronyons i que progressa amb malaltia renal crònica i fallada renal. El grup de Fisiopatologia Renal, dirigit per la Dra. Anna Meseguer en col·laboració amb la Dra. Gema Ariceta, cap del Servei de Nefrologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, porten treballant durant anys en aquesta patologia amb el suport de l’Associació de pacients de la malaltia de Dent (ASDENT).

El projecte liderat pel Dr. Cantero rebrà 45.000 dòlars (equivalent a 41.790€) per avançar en el coneixement de les bases biològiques de la malaltia de Dent, concretament sobre el paper de la proteïna ClC-5. Aquesta proteïna es troba mutada en els pacients amb aquesta patologia i això provoca alteracions en els túbuls renals que poden portar a fallida del ronyó. L’interès dels investigadors és esbrinar la relació entre les mutacions en ClC-5 i els problemes en la funció renal.

El rol de ClC-5 i l’impacte en la funció tubular del ronyó

Els ronyons són òrgans essencials per filtrar la sang i regular l’excreció de residus i toxines. La sang és filtrada a estructures anomenades glomèruls, els quals estan units a túbuls que s’encarreguen de recuperar les proteïnes que han escapat del filtratge del glomèrul. Per aconseguir-ho, les cèl·lules del túbul proximal posseeixen receptors externs capaços d’unir-se a les proteïnes que circulen pel filtrat i introduir-les cap a l’interior (endocitosi).

Quan ClC-5 no funciona, es redueix el nombre de receptors d’endocitosi i altres marcadors i les cèl·lules no poden dur a terme correctament la seva funció. “Volem conèixer com la pèrdua de ClC-5 es tradueix en una pèrdua de marcadors epitelials i en la desdiferenciació de les cèl·lules i, per tant, en una disfunció dels túbuls proximals del ronyó”, afirma el Dr. Cantero. 

Els investigadors pensen que ClC-5 crea un ambient àcid a l’aparell de Golgi, un dels orgànuls de la cèl·lula, que és necessari per a la correcta glicosilació dels marcadors epitelials i els receptors. La glicosilació és el procés pel qual s’afegeix un carbohidrat a la molècula, el qual serveix com a marcatge perquè els receptors arribin a la membrana de la cèl·lula. Per tant, el mal funcionament de ClC-5 afectaria la glicosilació i, finalment, a la funció de les cèl·lules dels túbuls.

“Esperem que els nostres resultats estableixin les bases per a noves teràpies i ajudin a desenvolupar biomarcadors pronòstics de la malaltia de Dent i, fins i tot, per a altres malalties renals complexes”, remarca el Dr. Cantero.

En els últims mesos, el Dr. Cantero ha estat fent una estada de recerca a l’Osaka International Cancer Institute al Japó gràcies a una beca de l’Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO) per aprendre noves tècniques relacionades amb la glicosilació, claus per a la recerca en malaltia de Dent.