El grup Diagnostic Nanotools del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderat per la doctora Eva Baldrich, treballa des del 2018 en el desenvolupament d’una nova tecnologia pel diagnòstic precoç de la malària. L’equip ha fet ara un pas clau amb la seva primera validació de camp a l’Àfrica. A mitjans d’octubre, tres investigadores del grup es van desplaçar a Angola per provar, per primera vegada fora del laboratori, un primer prototip.

El viatge ha permès avaluar el comportament real del dispositiu, entendre les limitacions del context i obtenir un aprenentatge essencial de cara a les properes fases del projecte. “Aquest primer viatge era sobretot una presa de contacte, volíem veure com era utilitzar la tecnologia sobre el terreny”, explica la Dra. Baldrich.

Provar la tecnologia allà on ha de funcionar

La validació s’ha dut a terme durant tres setmanes en un hospital local, l’Hospital Nossa Senhora da Paz de Cubal, en el marc de dos projectes que avancen en paral·lel: d’una banda, un projecte europeu EuroNanoMed (QUPID), enfocat a la producció de dispositius de paper molt senzills; de l’altra, el projecte CATMAL, recolzat per la convocatòria d’Investigació en Salut de la Fundació “la Caixa”, que busca avançar cap a una tecnologia més sofisticada i eficient amb la col·laboració del Centre Nacional de Microelectrònica (IMB-CNM, CSIC) i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).

Un dels grans reptes ha estat treballar en condicions reals de camp, molt diferents de les del laboratori. L’equip ha hagut d’adaptar-se a la logística local, a la disponibilitat limitada de recursos i a les dificultats pròpies del context tropical. En els mesos previs al viatge, el grup va dedicar un esforç important a optimitzar la producció, l’estabilitat i el transport dels reactius, que es van liofilitzar per poder portar-los en pols i evitar la dependència de la cadena de fred.

Una altra consideració clau ha sigut la implicació del personal local. Gràcies al finançament dels projectes, s’han pogut contractar i formar dos tècnics angolesos que donaran suport al projecte durant dos anys, un pas clau per garantir la sostenibilitat futura de la tecnologia. “La idea no és només portar una tecnologia des d’Europa, sinó assentar les bases perquè es pugui fabricar i utilitzar directament allà”, subratlla la Dra. Baldrich.

Comparar, aprendre i ajustar

Durant l’estada, l’equip ha comparat el funcionament del dispositiu amb diversos mètodes de referència, com la microscòpia, els tests ràpids comercials, l’ELISA i la PCR. Aquesta comparació ha estat especialment complexa, ja que totes les tècniques s’han hagut de fer a partir d’una sola gota de sang obtinguda del dit del pacient.

Els primers resultats indiquen que el dispositiu ofereix una sensibilitat comparable als tests ràpids comercials, amb l’avantatge afegit de proporcionar resultats quantitatius, és a dir, permet estimar la càrrega parasitària i la severitat de la malaltia.

Tot i això, també s’han detectat falsos positius i falsos negatius, una limitació que ja es dona amb les tecnologies actuals i que ara s’està analitzant amb més detall, a l’espera de completar les dades de PCR un cop processades les mostres a Barcelona. “Per ser la primera vegada que traiem la tecnologia al camp, el comportament ha estat molt digne. Ara sabem què hem de millorar”, resumeix la investigadora.

Més enllà dels resultats tècnics, l’equip destaca com un dels grans èxits del viatge el feedback del personal sanitari local. Els tècnics angolesos han pogut utilitzar els dispositius, i han aportat una visió molt valuosa sobre quins passos del protocol cal simplificar. “Algunes coses que nosaltres veiem com a crítiques no ho són tant per a ells, i a l’inrevés. Aquest diàleg és imprescindible si vols que la tecnologia sigui realment útil”, explica la Dra. Baldrich.

Un pas més cap a l’erradicació de la malària

La malària continua sent una de les malalties infeccioses més mortals del món, amb més de 200 milions de casos i mig milió de morts cada any. L’Organització Mundial de la Salut alerta que, després de la pandèmia de la COVID-19, els casos han tornat a augmentar a causa de la reducció de recursos destinats al seu control.

En aquest context, el projecte CATMAL vol contribuir al desenvolupament de noves eines diagnòstiques més sensibles, objectives i accessibles, especialment pensades per a campanyes de detecció massiva i per identificar pacients asimptomàtics o amb baixa càrrega parasitària.

L’experiència a Angola ha estat també un repte personal i humà per a l’equip, que ha treballat en condicions exigents, compartint espais, recursos i jornades intenses en un entorn molt diferent de l'europeu. “És una experiència dura però molt enriquidora, que et fa entendre millor la realitat per a la qual estàs desenvolupant la tecnologia”, conclou la Dra. Baldrich.

Amb els aprenentatges d’aquesta primera validació, el projecte ja es prepara per a una validació a més gran escala prevista per a finals de 2026, un pas fonamental per acostar aquesta tecnologia a l’ús real i avançar en la lluita global contra la malària.