El biaix de gènere que tradicionalment ha existit en la medicina ha donat lloc a malalties invisibilitzades per ser més prevalents en les dones, com la migranya; o infradiagnosticades per presentar símptomes diferents en elles; com les patologies cardiovasculars o l’ictus. L’androcentrisme en salut també s’ha traduït històricament en assajos clínics per aprovar nous fàrmacs que es provaven exclusivament en homes, malgrat que està demostrat que alguns fàrmacs provoquen més efectes adversos en dones: els analgèsics derivats de l’opi, com la morfina, causen més nàusees i vòmits en la població femenina, i les estatines, utilitzades per al control del colesterol, els hi provoquen a elles dolors musculars, per posar alguns exemples. També els tractaments contra el càncer provoquen més efectes adversos greus en dones que en homes: elles presenten un 34% més de risc de patir-los, especialment en immunoteràpia.

En el Dia Internacional de les Dones, Vall d’Hebron ha realitzat una acció comunicativa per conscienciar que l’androcentrisme perjudica la salut de les dones. Coincidint amb el 8-M, s’han col·locat cinc tòtems a la plaça Messi per informar la ciutadania de forma divulgativa sobre cinc patologies molt prevalents en dones –ictus, malalties cardiovasculars, migranya, càncer i farmàcia– amb perspectiva de gènere. Cada tòtem inclou un text que analitza la patologia en qüestió, els seus símptomes i si existeixen especificats per a la població femenina.

Acabar amb els biaixos de gènere, objectiu de la Comissió de Perspectiva de Gènere en la Salut

Ja el 2021, Vall d’Hebron va posar en marxa la Comissió de Perspectiva de Gènere en Salut, amb l’objectiu de millorar la igualtat de l’atenció sanitària a la dona. En representació de la Comissió, la Dra. Enriqueta Felip, vocal de la Comissió i cap del Grup de Tumors Toràcics i Càncer de Cap i Coll del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha estat l’encarregada de donar la benvinguda als assistents en l’acte que s’ha celebrat a la plaça Messi, davant l’Hospital de la Dona, en el qual també han intervingut Mercè Orihuela, presidenta de l’Oficina d’Igualtat i cap d’Unitat de Relacions Laborals, Anna Navarro, treballadora Social, Ana Rosa Torras, zeladora de l’Hospital Infantil i l’Hospital de la Dona, la Dra. Maria Jesús Arévalo, responsable de Neuropsicologia del CEMCAT i investigadora del grup de Neuroimmunologia clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), la Dra. Sara Guila, psicòloga i secretària de la Comissió Transversal de Violència Masclista i investigadora del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR, la Dra. Lara Nonell, cap de la Unitat de Bioinformàtica del VHIO, i la Dra. Ariadna Laguna Tuset, Investigadora principal de Malalties Neurodegeneratives del VHIR.

En el seu discurs, la Dra. Laguna ha animat a totes les dones a formar part activa per fer front als obstacles en l'entorn acadèmic i científic: "les persones som el motor del canvi necessari per generar actituds positives". A més, ha reflexionat sobre la tisora de gènere que dificulta que les dones avancin en la seva carrera: "el talent és universal i no entèn de sexes ni gèneres, però les oportunitats encara no són universals i els estigmes socials tampoc. Necessitem potenciar i consolidar el talent i el lideratge femení al VHIR i a la societat en general, perquè junts sumem més. Només incorporant les dones al sistema de recerca català i a les posicions de lideratge en igualtat de condicions aconseguirem assolir tot el seu potencial i ser referents a escala nacional i internacional". Finalment, ha fet referència al biaix de gènere en recerca: "és una responsabilitat compartida d'investigadors i investigadores incorporar la perspectiva de gènere en totes les fases de la recerca. Homes i dones som diferents i la salut no és una excepció, per tant, fer recerca inclusiva és un tema de drets i justícia sanitària".

Perspectiva de gènere en salut

Especialistes en cada malaltia, acompanyades de pacients en molts casos, han fet pedagogia aquest 8-M a peu de tòtem a Vall d’Hebron durant el matí com el fet de ser dona pot influir en l’experiència com a pacient de cadascuna de les qüestions mèdiques que s’aborden. Així doncs, la Dra. Marta Rubiera, de la Unitat d’Ictus i del grup de Recerca en Ictus del VHIR, ha explicat com s’estan investigant les característiques diferencials entre sexes per corregir que el fet que les dones reportin pitjors resultats en salut en la recuperació després d’un ictus. La Dra. Maria Larrosa, del Servei de Farmàcia i del grup de Farmàcia bàsica, translacional i clínica del VHIR, ha posat l’èmfasi en assignatures pendents com augmentar el coneixement respecte a l’impacte del cicle menstrual, embaràs o lactància sobre l’efecte farmacològic. El Dr. Edoardo Caronna, neuròleg de la Unitat de Cefalea i del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR, ha analitzat que les dones pateixen tres vegades més migranya que els homes, una malaltia tradicionalment invisibilitzada. La Dra. Sara Soroña ha reflexionat sobre els motius que, malgrat que la malaltia cardiovascular és la principal causa de mort a la dona arreu del món, amb un 35%, sovint ha estat infraestudiada, infradiagnosticada i infratractada, segons un informe publicat en The Lancet. Women and cardiovascular disease Commission: reducing the global burden by 2030. La Dra. Núria Pardo, del Servei d’Oncologia Mèdica de Vall d’Hebron, ha posat l’accent en què cada any es podrien salvar 800.000 vides arreu del món si totes les dones tinguessin una millor atenció oncològica, segons l’estudi Dones, poder i càncer publicat a The Lancet.

El VHIR continua apostant per l’equitat de gènere i per una cultura igualitària

La igualtat de gènere en la seva definició i abast més àmplia és una prioritat pel VHIR des de fa diversos anys. Tant és així que es contempla dins una de les línies estratègiques de l'actual Pla estratègic de la institució. D'aquesta manera, totes les qüestions relacionades amb la igualtat i la inclusió de la perspectiva de gènere en recerca són qüestions prioritàries i rellevants pel VHIR.

Coincidint amb el 8-M, Vall d’Hebron reconeix la vàlua i la capacitat de lideratge de les seves professionals, que ocupen tots els seus àmbits d’acció. Com a institució, Vall d’Hebron està compromès amb la igualtat de gènere, impulsa el lideratge femení i la paritat en els òrgans responsables de la presa de decisió. Un exemple és el VHIR, que és dirigit per la Dra. Begoña Benito, una de les poques dones al capdavant de centres de recerca a l’Estat, i té com a gerent a Montserrat Giménez.

L'any 2010 el VHIR va establir formalment el compromís institucional amb la igualtat i la no discriminació per motius de gènere i, des de llavors, ha desenvolupat tres Plans d'igualtat que són l'eina de treball per garantir les mateixes condicions i oportunitats a dones i homes, afavorir la política de conciliació entre vida laboral i familiar, a més de contribuir a la integració de les dones en els comitès de decisió i en els llocs de direcció.

Al llarg del primer trimestre de l’any 2023, el nostre Pla d’Igualtat va ser enriquit, incorporant aspectes provinents de noves recomanacions legislatives nacionals, així com recomanacions provinents de Horizon Europe guidance on gender equality plans. Gràcies a la incorporació de les recomanacions d’Horizon Europe al nostre Pla d’Igualtat actual, es garanteix el criteri d’admissibilitat (relatiu a gènere) establert per la Comissió Europea per a les convocatòries de propostes d’Horizon Europe a què el nostre centre apliqui.

Entre tots els canvis introduïts sobresurten també l’avaluació de la presència de dones a òrgans de decisió, la dimensió de sexe i gènere en recerca i les mesures de conciliació.

D'altra banda, el VHIR també participa en diferents accions relacionades amb la Igualtat, com són alguns Grups de Treball fruit d'iniciatives tant locals (AQuAS) com a estatals (REGIC).

Pel que fa a la composició actual de la plantilla, el 65% són dones. Dels 7 eCORE que tenim, només dos estan coordinats per dones. Si mirem quantes dones són caps o co-caps de grup trobem que el percentatge se situa en el 29%. Pel que respecta a investigadors/es principals hi ha paritat (50% homes, 50% dones). I també és rellevant la xifra de publicacions liderades per dones, que durant 2022 va arribar al 43,3%.