Vés al contingut
20/05/2026

Els assaigs clínics del VHIR permeten l’aprovació de noves teràpies per als pacients

Infermeres d'assaigs clínics

Infermeres d'assaigs clínics

Infant que participa en un assaig clínic

Infant que participa en un assaig clínic

20/05/2026

El 2025, l’institut tenia actius 688 assaigs, amb un especial èmfasi en els àmbits de les malalties minoritàries i la pediatria.

Els assaigs clínics són una eina essencial per desenvolupar nous tractaments, validar-ne la seguretat i eficàcia i avançar cap a una medicina més personalitzada. El Campus Vall d’Hebron, del qual forma part el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), consolida un any més la seva posició com a centre de referència internacional en recerca clínica, amb una activitat sostinguda que contribueix directament a l’arribada de noves teràpies als pacients.

Al llarg del 2025, el VHIR ha mantingut una intensa activitat en recerca clínica, amb la posada en marxa de 244 assaigs clínics nous. En total, ha participat en 1.088 estudis clínics actius, 688 dels quals són assaigs clínics. Aquesta activitat inclou estudis en totes les fases de desenvolupament clínic, amb 71 assaigs de fase I, 211 de fase II, 368 de fase III i 38 de fase IV. Els estudis en fases primerenques representen més del 40% del total, un fet especialment rellevant perquè són determinants per validar la seguretat i l’eficàcia de noves estratègies terapèutiques abans de la seva aplicació clínica.

El VHIR manté també una aposta decidida per la recerca en àrees amb una elevada necessitat de noves opcions terapèutiques, com les malalties minoritàries i la pediatria. En aquest sentit, actualment hi ha 241 assaigs clínics vinculats a patologies minoritàries i 224 estudis dirigits a població pediàtrica. Paral·lelament, es continua reforçant la recerca en teràpies avançades, amb 32 assaigs clínics actius basats en aquest tipus de tractaments.

Aquest avenç científic no seria possible sense la participació de les persones voluntàries i dels pacients. Durant l’any passat, 825 nous pacients es van incorporar als assaigs clínics del VHIR, la qual cosa contribueix al desenvolupament de nous tractaments i, alhora, a facilitar l’accés a tractaments innovadors.

L’impacte de la recerca clínica del VHIR es reflecteix també en l’arribada de nous medicaments a la pràctica clínica. Aquest 2025, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha recomanat l’aprovació de 20 nous principis actius, 8 dels quals s’han desenvolupat a partir d’assaigs clínics en què el VHIR ha participat. També ha participat en una de cada tres teràpies CAR-T aprovades per l’EMA i la Food and Drug Administration (FDA) en camps diferents de l’oncologia i l’hematologia.

Nous tractaments en pediatria, malalties minoritàries i altres patologies

El VHIR participa activament en estudis que contribueixen a millorar el tractament de malalties tant en població pediàtrica com adulta.

En pediatria, Vall d’Hebron ha participat en l’estudi REACH5, que ha demostrat els beneficis a llarg termini del ruxolitinib en infants amb malaltia de l’empelt contra l’hoste. També destaca un assaig clínic internacional que ha mostrat que la combinació de quimioteràpia i immunoteràpia amb dinutuximab beta millora la resposta al tractament del neuroblastoma. A més, el VHIR ha participat en l’estudi que ha demostrat per primera vegada l’eficàcia d’un tractament preventiu contra la migranya en infants i adolescents amb fremanezumab.

En l’àmbit de les malalties minoritàries, Vall d’Hebron ha estat clau en el desenvolupament d’un tractament per a la deficiència de timidina quinasa 2 (TK2d), una malaltia muscular minoritària greu. L’assaig clínic va demostrar una millora significativa de la supervivència dels pacients i ha contribuït a l’aprovació del tractament per part de la FDA.

La recerca clínica del VHIR també impulsa noves estratègies terapèutiques per a adults. Recentment, un estudi internacional amb participació de Vall d’Hebron ha mostrat els beneficis d’un nou fàrmac oral per a l’obesitat, l’orforglipron, que ha demostrat reduir el pes corporal i millorar factors de risc cardiovascular. Aquesta teràpia ha estat també recentment aprovada per l’FDA.

En ginecologia, un assaig clínic amb una nova teràpia cel·lular ha obtingut resultats prometedors en dones amb síndrome d’Asherman que no havien respost a tractaments previs. Paral·lelament, el projecte europeu TRUSTroke, coordinat per Vall d’Hebron, ha iniciat un estudi clínic per desenvolupar una solució basada en intel·ligència artificial per al seguiment de pacients amb ictus.

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial on assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà.

CAPTCHA