El càncer de pròstata és el càncer més prevalent en homes arreu del món i, de fet, va representar la cinquena causa de mort per càncer en homes l’any 2020. En prop d’un 70% dels pacients, les cèl·lules canceroses de la pròstata es desplacen fins al torrent sanguini i arriben a instal·lar-se als ossos. Aquest fenomen es coneix com a metàstasi òssia i dona lloc a complicacions que perjudiquen greument la qualitat de vida del pacient, a més de reduir dràsticament les probabilitats de supervivència.

Un grup d’investigadors del Vall d’Hebron Recerca, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de la Universitat de Barcelona (UB) ha fet un estudi per identificar quines molècules podrien afavorir la metàstasi òssia en el càncer de pròstata. Tal com expliquen al seu treball, publicat a la revista Cancers, han observat que les cèl·lules tumorals amb una baixa expressió d’una molècula concreta, el microRNA miR-135b, tenen més capacitat per a establir metàstasi òssia. És a dir, una de les funcions de miR-135b seria evitar aquesta complicació en els estadis més avançats de la malaltia. Els resultats han estat possibles gràcies a l’estudi de mostres de pacients del Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

Els microRNAs són petites molècules que regulen l’expressió de gens concrets i, per tant, el funcionament de la cèl·lula. “Alguns microRNAs poden promoure el creixement del tumor i d’altres el poden restringir, per tant, si arribem a conèixer bé com funcionen, podrien representar eines molt valuoses per controlar i tractar aquesta malaltia”, expliquen la Dra. Anna Santamaria, cap del grup de Recerca Biomèdica en Urologia del Vall d’Hebron Recerca, i la Dra. Ruth Rodríguez-Barrueco, investigadora de l’IDIBELL, i ambdues coordinadores d’aquest treball.

La Dra. Mireia Olivan, ara investigadora de l’IDIBELL i la UB i primera autora de l’estudi, afegeix que “analitzar els nivells del miR-135b en els casos de càncer de pròstata podria ser, doncs, un indicador del pronòstic d’aquesta malaltia, a més de ser útil a l’hora de dissenyar nous tractaments”.