El trastorn límit de la personalitat (TLP) és un trastorn mental greu caracteritzat per una marcada inestabilitat emocional, impulsivitat, dificultats en les relacions interpersonals i alteracions en la identitat. Tot i que durant molts anys s’ha estudiat principalment en adults, cada vegada hi ha més evidència que els símptomes poden aparèixer ja durant l’adolescència.

Un estudi liderat pel Grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) amb la col·laboració de FIDMAG Germanes Hospitalàries Research Foundation aporta noves dades sobre les bases neurobiològiques del trastorn en etapes primerenques mitjançant estudis de neuroimatge. Ambdós grups col·laboren habitualment i formen part de l’àrea de Salut Mental del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBERSAM) de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII).

Els treballs, publicats a les revistes Neuropsychobiology, Journal of Psychiatric Research, Psychological Medicine i Translational Psychiatry, analitzen mitjançant tècniques avançades de neuroimatge estructural i funcional el cervell d’adolescents diagnosticats de TLP.

“L’objectiu és entendre què passa al cervell en les fases inicials del trastorn”, explica Marc Ferrer, psiquiatre de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador principal del projecte i del Grup de Recerca en Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR. “Estudiar adolescents ens permet analitzar el trastorn en un moment en què encara hi ha menys factors que poden modificar el cervell, com els anys d’evolució de la malaltia o els tractaments farmacològics”.

Estudiar el cervell en les primeres etapes del trastorn

Els estudis inclouen mostres d’adolescents amb diagnòstic de TLP i grups de control de joves sans de la mateixa edat. En alguns dels treballs, la major part dels participants amb TLP no havien rebut tractament farmacològic i no presentaven altres trastorns psiquiàtrics associats, cosa que permet analitzar amb més precisió els canvis al cervell potencialment vinculats al trastorn.

El disseny i aplicació de tècniques avançades de neuroimatge de FIDMAG ha integrat diferents modalitats de la ressonància magnètica estructural i funcional (fMRI), que han permès caracteritzar de forma global les alteracions cerebrals del trastorn. Els investigadors van analitzar tant el volum de diferents regions cerebrals com la seva activitat durant la realització de tasques cognitives per estudiar la funció executiva, la memòria autobiogràfica i la representació dels altres.

Un dels estudis, basat en anàlisi de morfometria cerebral, va identificar reduccions de volum de substància grisa a la regió temporoparietal esquerra, una àrea implicada en processos com la comprensió dels estats mentals dels altres i la presa de perspectiva. Aquestes diferències es mantenien fins i tot quan s’analitzaven només els participants sense medicació o sense comorbiditats, cosa que suggereix que podrien estar associades directament al trastorn.

Altres treballs del mateix projecte han analitzat l’activitat funcional del cervell durant la realització de tasques neurocognitives, que es considera que poden activar regions cerebrals implicades en el sentit de la identitat i la cognició social, aspectes nuclears en els nous models diagnòstics pels trastorns de la personalitat.

Els resultats van mostrar alteracions en l’activació i desactivació de la xarxa neuronal per defecte (Default Mode Network) o xarxa de repòs cerebral, però també al còrtex prefrontal dorsolateral, una zona clau per al control inhibitori i la regulació de les emocions.

Segons els investigadors, aquestes regions formen part de xarxes cerebrals implicades en processos fonamentals per al funcionament social, com la interpretació de les intencions dels altres o la construcció de la identitat personal. La seva alteració, juntament amb la desregulació emocional, podria estar relacionat amb la limitació funcional que pateixen els pacients amb trastorn límit de la personalitat.

La Dra. Pilar Salgado-Pineda, investigadora de FIDMAG Germanes Hospitalàries, destaca que “la ressonància magnètica és una eina clau que permet aprofundir, de manera segura i no invasiva, en el coneixement del cervell en els trastorns de salut mental. Identificar els patrons de funcionament cerebral associats al trastorn límit de la personalitat ajuda a localitzar les regions més implicades i obre la porta a desenvolupar tractaments dins d’un enfocament de medicina personalitzada”.

“Molts dels símptomes centrals del trastorn límit de la personalitat tenen a veure amb dificultats en la regulació emocional i en la manera com la persona construeix la seva identitat i interpreta les relacions amb els altres”, explica Marc Ferrer. “Les alteracions que observem en aquestes xarxes cerebrals podrien contribuir a explicar aquests fenòmens des d’un punt de vista neurobiològic”.

Una línia de recerca longitudinal

Aquests estudis formen part d’una línia de recerca més àmplia que segueix els mateixos participants al llarg del temps per analitzar com evolucionen els canvis cerebrals i com es relacionen amb el curs clínic del trastorn.

Segons José Antonio Ramos-Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR, aquest tipus d’investigació és essencial per avançar cap a una millor comprensió dels trastorns mentals. “La neuroimatge ens permet començar a identificar els circuits cerebrals implicats en diferents trastorns psiquiàtrics”, explica. “A llarg termini, això pot ajudar-nos a desenvolupar estratègies de diagnòstic i tractament més precises i adaptades a cada pacient”.

Els investigadors destaquen que cal continuar ampliant els estudis amb mostres més grans i amb seguiments a llarg termini, però assenyalen que aquests resultats reforcen la idea que el trastorn límit de la personalitat presenta bases neurobiològiques identificables ja durant l’adolescència.

En conjunt, aquesta línia de recerca contribueix a millorar la comprensió dels mecanismes cerebrals implicats en el desenvolupament del TLP i pot obrir noves vies per identificar marcadors primerencs del trastorn, amb l’objectiu de facilitar una detecció i intervenció més precoç.

El projecte s’ha pogut portar a terme gràcies a la beca ‘Proyectos de Investigación de Salud’ de l'Institut de Salut Carlos III. Títol del Projecte: ‘Trastorno Límite de la Personalidad de debut en el adolescente: estudio de las alteraciones neurobiológicas estructurales y funcionales’ (PI15/02025). Investigador Principal: Dr. Marc Ferrer Vinardell.