Les hepatitis virals són una de les causes principals de morbimortalitat de les malalties hepàtiques a escala mundial. De fet, l'OMS proposa erradicar l'hepatitis C l'any 2030, tot i que a Espanya es creu que es podria aconseguir abans. Pel que fa a la investigació de nous tractaments, assaigs clínics i diagnòstic de les hepatitis virals, la Dra. María Buti, consultora sènior del Servei d'Hepatologia de l'Hospital Universitari Vall dʼHebron, investigadora principal del grup de Malalties Hepàtiques del Vall dʼHebron Institut de Recerca (VHIR) i del grup CIBER-EHD de l'Institut de Salut Carlos III, a més de catedràtica de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha tingut una implicació directa. Concretament, ha centrat la seva carrera professional en el desenvolupament de nous tractaments per a l'hepatitis C, permetent la curació d'aquesta malaltia, especialment a les poblacions d'alt risc. A més, aquesta especialista, qui ha rebut el Premi Fundació Lilly d’Investigació Biomèdica Clínica, adverteix que un altre dels grans reptes socials gira al voltant de la importància de dur a terme mesures de prevenció, on reduir el consum d'alcohol i un estil de vida saludable tenen un paper essencial.

Maria Buti subratlla que “Espanya serà un dels primers països a eliminar l'hepatitis C. Hem estat innovadors desenvolupant plans de micro eliminació”. Per tal de combatre aquestes malalties, l'OMS ha desenvolupat un pla mundial estratègic per reduir al mínim la mortalitat i els nous casos. “Per reduir la mortalitat i la incidència, és imprescindible treballar en programes de micro eliminació. I ara és el moment perquè tenim eines per al diagnòstic i per al tractament, disminuint així la mortalitat per aquesta afecció”, afirma.

L'especialista confirma que s'ha investigat de forma molt activa a l'hepatitis B i això es percep pel desenvolupament de tractaments: hi ha alguns capaços de curar la malaltia. Tot i això, confessa que encara queda força recorregut en l'hepatitis B: a escala mundial constitueix la causa més freqüent de càncer de fetge i encara que hi ha opcions terapèutiques, no són curatives. “De fet, un dels meus estudis ha estat demostrar que el tractament antiviral aconsegueix que torni la fibrosi. Tot i això, no aconseguim abolir completament el risc de càncer hepàtic, només el disminuïm i, concretament, les persones amb virus B continuen tenint risc de desenvolupar càncer hepàtic”, explica la doctora.

L'hepatitis B afecta poblacions vulnerables, però també s'adquireix per transmissió matern filial -de la mare al nounat-. “Jo crec que per al nostre país és tot un repte incorporar l'hepatitis B al programa d'eliminació de l'hepatitis C. Hem de treballar de manera més integrada totes dues hepatitis virals, abordar-les de manera conjunta. És cert que a Espanya tenim una vacuna per prevenir aquesta malaltia i que està contemplada al calendari vacunal. Tot i això, no és una malaltia eradicada, ja que seguim veient casos d'hepatitis B en població espanyola de més de 40 o 50 anys, que no s'han vacunat perquè en aquell moment no estava establert al programa de vacunació, i en algunes persones immigrants que al seu país d'origen no s'immunitza davant d'aquesta infecció”, explica l'experta.

La relació de les malalties amb els hàbits no saludables de salut

La doctora Buti és actualment la responsable de Salut Pública de l'Associació Europea per a l'Estudi del Fetge. Aquesta entitat centra les investigacions en l'eliminació de les hepatitis virals. La doctora assenyala que Europa és la regió on hi ha més consum d'alcohol, i aquesta és la causa més freqüent de malaltia hepàtica. “Com a conseqüència, estem veient un augment de la incidència de fetge gras. També s'associa a l'obesitat i la diabetis. S'anomena fetge gras perquè el greix acumulat al fetge fa que es despertin fenòmens d'inflamació al fetge, i quan hi ha inflamació mantinguda a la llarga es produeix cirrosi, fibrosi… La presència de cirrosi incrementa el risc de desenvolupar càncer hepàtic. De fet, les dades assenyalen que actualment a Espanya les principals causes de càncer hepàtic són l'alcohol, les hepatitis virals i el fetge gras”, indica la doctora.

Una alimentació que inclogui el consum d'ultraprocessats i begudes ensucrades i consum d'alcohol també contribueix a desenvolupar aquestes malalties. “Tenim evidència que les generacions futures tindran més obesitat: començaran a consumir alcohol molt abans, tenen fàcil accés a productes poc saludables –a més de rebre estímuls publicitaris constants per consumir-los-. Tot això, juntament amb una disminució de l'exercici, promou l'obesitat i en conseqüència el fetge gras”, detalla Buti.

Finalment, Buti ressalta la importància de conscienciar sobre malalties hepàtiques en edats primerenques, advertint de les conseqüències de l'alcohol, a més del fetge gras. “Estan destinades a convertir-se en les patologies més importants, de les quals no tenim cap tractament específic ni cap fàrmac miraculós que les guareixi en el moment actual, encara que hi ha diversos fàrmacs en desenvolupament. Avui sabem que canviar l'estil de vida serà extremadament útil i no només per al fetge, sinó també per prevenir les malalties no comunicables com les malalties cardiovasculars”, conclou.