Vés al contingut
01/12/2022

La Dra. María José Buzón co-presideix el congrés GeSIDA on es presenten múltiples projectes de Vall d’Hebron

Investigadors al congrés GeSIDA

01/12/2022

Les sessions han reunit a experts que han presentat avenços i coneixements generats en l’àrea de la infecció per VIH.

Entre el 27 i 30 de novembre ha tingut lloc el Congrés Nacional de GeSIDA 2022, celebrat a Sitges i que ha reunit a experts que investiguen en el camp de la lluita contra la SIDA. En aquesta ocasió, la Dra. María José Buzón, co-cap del grup de Malalties Infeccioses del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha estat la copresidenta per a l’organització de les sessions que incorporen avenços i coneixements generats en l’àrea de la infecció per VIH.

Al llarg de la setmana s’han presentat nombrosos projectes de recerca bàsica i clínica, entre els quals es troben investigadors del grup de Malalties Infeccioses del VHIR.

En el camp de la recerca bàsica, Ana Gallego ha presentat un pòster oral centrat en el desenvolupament d’un model d’explant intestinal per estudiar estratègies dirigides a reservoris del VIH. La creació d’aquests models és important per la falta de mostres de persones amb VIH per això s’han usat explants de donants no infectats. Aquest sistema serà útil per avaluar l’impacte de la infecció al sistema immunitari, la identificació del reservori cel·lular del VIH i de l’acció d’agents per reactivar el VIH latent i afavorir l’eliminació del virus mitjançant fàrmacs o el mateix sistema immunitari. L’estudi ha estat finançat per la Fundació La Caixa i dirigit per la Dra. Buzón.

En un pòster oral, David Perea, estudiant predoctoral del grup de la Dra. Buzón, ha exposat els resultats del seu treball de caracterització de les cèl·lules Natural Killer (NK) residents a teixits habitualment implicats en la persistència del VIH, com el de les amígdales o l’intestí. La recerca, finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació, mostra que cada teixit presenta subtipus i distribucions diferents d’aquestes cèl·lules i que, a més, poden tenir un rol important en el control del VIH al teixit limfoide. Per tant, estratègies relacionades amb l’expansió de les NK podrien ser útils per al desenvolupament de teràpies dirigides als teixits principals de persistència de VIH.

Al pòster temàtic de Nerea Sánchez, estudiant predoctoral del grup de la Dra. Buzón, es resumeix el treball realitzat en relació amb la pèrdua de control dels controladors d’elit, és a dir, persones que controlen de forma espontània la infecció, però perden aquesta capacitat. En concret, els investigadors han identificat canvis en les cèl·lules NK que podrien relacionar-se amb aquesta pèrdua de control. Entendre els mecanismes pels quals això succeeix pot ser rellevant per al desenvolupament de noves teràpies.

El projecte de Cristina Mancebo, presentat en format pòster, ha estudiat biomarcadors immunològics associats amb la displàsia anal en persones que viuen amb VIH. La detecció primerenca de les lesions anals és essencial per evitar el desenvolupament del càncer anal. En el treball s’ha comprovat que existeix un ambient immunològic complex en aquestes lesions i que la infiltració de neutròfils podria ser un biomarcador associat al grau de displàsia. Aquest estudi ha estat dirigit pel Dr. Joaquín Burgos i la Dra. Meritxell Genescà.

El Dr. Daan Pieren ha presentat un pòster oral amb l’estudi dels mecanismes pels quals una infecció de transmissió sexual primària augmenta el risc d’infecció per VIH posterior. El treball mostra que un tipus de cèl·lules mieloides immadures pot tenir un efecte supressor sobre el sistema immunitari davant una infecció primària. Per aquest treball, dirigit per la Dra. Genescà gràcies a una subvenció de La Marató de TV3, la col·laboració amb personal mèdic de Drassanes-Vall d’Hebron ha estat essencial per obtenir mostres de pacients.

Per part de la recerca clínica, el treball exposat per la Dra. Patricia Álvarez va analitzar el nombre de nous diagnòstics de VIH, l’estadi de la infecció al diagnòstic i el temps fins a l’atenció especialitzada i l’inici del tractament. Es va observar que els centres especialitzats en atenció a infeccions de transmissió sexual com Drassanes-Vall d’Hebron són fonamentals per al diagnòstic de VIH, ja que permeten detectar un major nombre de pacients i de forma més precoç en comparació a altres centres.

Dra. Álvarez també va presentar els resultats d’un treball on es van analitzar les característiques dels pacients amb uretritis per Mycoplasma genitalium i els percentatges de curació amb azitromicina i moxifloxací. Mitjançant l’estudi de més de 500 pacients atesos a Drassanes-Vall d’Hebron, es va constatar una elevada taxa de fracàs en administrar azitromicina en homes que tenien sexe amb homes per tenir una infecció resistent a aquest tractament. Per això, recomanen plantejar moxifloxací com a primera línia de tractament.

Per altra banda, la Dra. Paula Suanzes va descriure a la seva presentació les característiques d’una cohort de pacients amb infecció aguda per VIH i l’avaluació de la recuperació immunològica i la supressió del virus després d’iniciar el tractament antiretroviral. El treball va confirmar que la recuperació immunològica és millor com abans es comença la teràpia.

En un segon treball, la Dra. Suanzes també va mostrar els resultats d’un assaig clínic sobre malaltia causada per citomegalovirus (CMV) en pacients amb infecció per VIH avançada. Es va comprovar que, tot i que la incidència de malaltia causada per CMV en pacients amb VIH és baixa, el nivell de CMV en sang s’associa a un major grau d’immunosupressió.

Finalment, en un projecte presentat pel Dr. Vicente Descalzo, es van descriure les característiques clíniques i epidemiològiques de pacients amb una primera infecció per VIH a Drassanes-Vall d’Hebron després de la implementació de la profilaxi preexposició (PrEP). Es va veure que un de cada tres nous diagnòstics va ser una primera infecció i gairebé la meitat d’aquests es van donar en una visita del programa PrEP i va permetre l’inici ràpid de la teràpia antiretroviral.

Al llarg de la setmana s’han presentat nombrosos projectes de recerca bàsica i clínica, entre els quals es troben investigadors del grup de Malalties Infeccioses del VHIR.

Notícies relacionades

La iniciativa realitzada al consolat de Bolívia ha permès dur a terme 307 proves diagnòstiques de la malaltia de Chagas.

El treball mostra que el bloqueig del receptor KLRG1 ajuda a la recuperació de l’activitat de les cèl·lules natural killer del sistema immunitari i a la reactivació del reservori del virus per tal de lluitar contra la infecció.

El XXVII Curs d’Actualització en Immunitzacions ha arrencat amb una taula rodona sobre brots de malalties infeccioses des d’una perspectiva de salut global.

Professionals relacionats

Suanzes Diez, Paula

Suanzes Diez, Paula

Investigador/a predoctoral
Malalties infeccioses
Llegir més
Sanchez Gaona, Nerea

Sanchez Gaona, Nerea

Investigador/a predoctoral
Malalties infeccioses
Llegir més
Genesca Ferrer, Meritxell

Genesca Ferrer, Meritxell

Investigador/a principal
Malalties infeccioses
Llegir més
Buzón Gómez, María José

Buzón Gómez, María José

Cap de grup
Malalties infeccioses
Llegir més

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial on assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà.