Els fons recaptats en l’última edició de La Marató de 3Cat finançaran 26 projectes d’investigació, liderats per 52 equips de recerca experts en salut sexual i reproductiva. Uns recursos que seran decisius en els pròxims anys per trobar més respostes a uns problemes que, només a Catalunya, afecten 3 milions de persones, amb 211.000 casos nous cada any, sobretot entre dones i joves. El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) coordina cinc d’aquests projectes, i participarà com a part d’un consorci en dos més.

Els 52 equips premiats han recollit els guardons en un acte que s’ha celebrat aquest matí a les instal·lacions de TV3. Els treballs seleccionats d’acord amb la decisió del Patronat de la Fundació, a proposta de la Comissió Assessora Científica, són els que han resultat més ben valorats dels 108 que es van presentar a l’última convocatòria d’ajudes a la recerca. L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS), del Departament de Salut, va coordinar un procés d’avaluació internacional en què 94 expertes i experts en salut sexual i reproductiva van valorar els projectes en funció de la seva qualitat i metodologia, rellevància científica, sanitària i social, i valor innovador i transformador, entre altres aspectes. 

Els treballs liderats pel VHIR són els següents:

Desxifrant la progressió del carcinoma ductal in situ per evitar el sobretractament de les pacients i millorar l'impacte en la salut sexual i reproductiva.

• Liderat pel Dr. Vicente Peg Cámara, investigador del grup de Patologia Molecular Translacional del VHIR, en col·laboració amb la Dra. Gemma Fuster Orellana, de la Fundació Universitària Balmes, i la Dra. Aintzane Urbizu Serrano, de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP)
• Finançament del projecte: 386.488,75 €

Tot i saber que no totes les lesions de mama pre-canceroses i no invasives (carcinoma ductal in situ, DCIS) evolucionen cap a càncer de mama invasiu (carcinoma ductal invasiu, IDC), actualment tots els pacients amb DCIS són tractats per evitar la seva eventual evolució, ja que és impossible predir quins progressaran. 

Per tal d'identificar quins pacients de DCIS no progressaran a IDC, i evitar així un tractament agressiu i innecessari, es volen conéixer els mecanismes moleculars que impulsen aquesta transició.

Aquest projecte multidisciplinar i cooperatiu ajudarà a redefinir la classificació DCIS segons el risc de progressió per millorar el maneig clínic de les lesions DCIS en un futur proper, així contribuint a preservar al màxim la salut sexual i reproductiva d'aquests pacients, entre d’altres aspectes de la seva qualitat de vida.

Recerca de precisió en endometriosi: Integració d’una classificació molecular, modelatge in vitro i estratègies terapèutiques personalitzades.

• Liderat per la Dra. Eva Colás Ortega, co-cap del grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia del VHIR
• Finançament del projecte: 200.000 €

En aquest projecte s’identifiquen dues necessitats clíniques principals que cal abordar amb l'objectiu final de millorar la qualitat de vida de les persones amb endometriosi. D'una banda, cal definir un nou sistema de classificació que sigui útil per gestionar les expectatives de les pacients i els seus ginecòlegs i/o proporcionar informació sobre el tractament més adequat per a cada cas. D'altra banda, aprofundir en la biologia de la malaltia i desenvolupar models preclínics que ressemblin la resposta a tractament de les pacients serà fonamental per descobrir noves teràpies curatives. 

Es propossa donar a conèixer el proteoma de diferents lesions d'endometriosi de diferents llocs d'implantació i que representen els tipus d'endometriosi més comuns, mitjançant la realització d'un estudi proteòmic. 

El projecte tindrà un impacte en la gestió clínica de les pacients, i permetrà avançar en la medicina de precisió de l’endometriosi. Alhora, contribuirà a la generació de coneixement sobre la complexitat de la malaltia.

Estudi trio en fetus amb malformacions del sistema nerviós central (estudi CNS-TRIO).

• Liderat per la Dra. Nerea Maiz Elizaran, investigadora del grup de Medicina Materna i Fetal del VHIR
• Finançament del projecte: 197.000 €

Durant l’etapa prenatal no tenim manera de saber si aquest cervell danyat podrà fer totes les funcions, cognitives i motores. D’algunes malformacions podem conèixer-ne el pronòstic pel seu comportament durant l’edat pediàtrica i adulta, però sovint ens trobem davant d’anomalies cerebrals de significat incert.

L'objectiu de l’estudi que es portarà a terme a la Unitat de Neurologia Fetal i Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron és poder millorar l’assessorament i l’acompanyament durant l’embaràs, incorporant la ressonància magnètica cerebral i proves genètiques (exoma) dels progenitors, a parelles a qui se’ls ha diagnosticat una anomalia del cervell de pronòstic incert.

Aquest estudi pot tenir un gran impacte en el maneig prenatal de les malformacions cerebrals dels fetus millorant els coneixements clínics de certes anomalies i oferint 
una informació amb menor grau d’incertesa a les famílies.

Mesures de resultats informats pel pacient (PROMs) guiades per telemedicina: Cribratge dels efectes secundaris i intervenció precoç per impactar en la qualitat de vida de les pacients amb càncer ginecològic.

• Liderat pel Dr. Vicente Bebia Conesa, del grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia del VHIR, en col·laboració amb la Dra. Blanca Gil Ibáñez, del Institut de Recerca Biomèdica Hospital 12 d’Octubre
• Finançament del projecte: 192.448,75 €

El tractament de les pacients amb càncer ginecològic és un procés complex que afecta tots els aspectes de la vida de la pacient. La majoria hauran de rebre cirurgia, radioteràpia o quimioteràpia, la qual cosa les predisposa a patir seqüeles, com la inflamació crònica de les cames, problemes psicològics com la depressió o l'ansietat, problemes sexuals o nutricionals.

Per diagnosticar les seqüeles, disposem de qüestionaris que han demostrat discriminar quines pacients estan en risc de patir-les, fins i tot quan es produeixen en la seva etapa més inicial. D'aquesta manera, si es detectés que una pacient pot patir una seqüela, o que aquesta és encara inicial, es podria derivar la pacient a un especialista en el tractament d'aquestes seqüeles per evitar que anessin més enllà i millorar la salut de la pacient de manera global.

Amb aquest estudi es vol comprobar que diagnosticar les seqüeles de manera precoç millora la qualitat de vida de les pacients i com evolucionen les seqüeles en sí.

Estudi aleatoritzat per avaluar l'eficàcia de les sinecatequines tòpiques utilitzades com a teràpia adjuvant a l'àcid tricloroacètic en el tractament de l’HSIL anal. Estudi SINECHSIL.

• Liderat pel Dr. Joaquín Burgos Cibrián, investigador del grup de Malalties Infeccioses del VHIR
• Finançament: 191.645 €

La incidència de càncer anal està augmentant en determinats grups de població, especialment en persones immunodeprimides. Aquest càncer és causat per la infecció persistent pel virus del papil·loma humà (VPH), capaç de causar displàsia anal (coneguda com a HSIL per les seves sigles en anglès), considerada el precursor directe del càncer anal. 

L’estudi SINECHSIL proposa afegir al tractament habitual de HSIL per les seves sigles en anglès) una pomada de sinecatequines, amb efecte anti virus del papil·loma humà (VPH), amb l’objectiu principal d’avaluar la proporció de pacients lliures de HSIL (que han respost i no han recidivat) a les 48 setmanes després de finalitzar el tractament.

A més, participem com a part d’un consorci en els següents projectes:

Tractament amb estatines per a la insuficiència placentària severa d'inici precoç: Assaig clínic randomitzat (STATIN-PRE).

• Liderat per la Dra. Elisa Llurba Olivé, de l’Institut de Recerca de Sant Pau, en col·laboració amb el Dr. Jaume Alijotas Reig, cap del grup de Malalties Sistèmiques del VHIR, la Dra. Diana Marre Cifola, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el Dr. Francesc Figueras Retuerta, de l’IDIBAPS.
• Finançament del projecte: 396.062,15 €

Les complicacions placentàries, com la preeclàmpsia (PE) i la restricció del creixement intrauterí (CIR), donen lloc, en casos greus, a complicacions que condueixen a haver de finalizar la gestació, amb el risc que comporta la prematuritat i les seves seqüeles, com ara dèficit en el neurodesenvolupament o bé problemes respiratoris.

Estudis recents suggereixen que les estatines, una medicació que es fa servir per evitar la malaltia cardiovascular, poden ajudar a tractar aquestes complicacions del embaràs i prolongar l'embaràs, i per tant, evitar la prematuritat extrema i millorar la salut de la mare i del nounat a llarg plaç. 

Per tal de demostrar aquest benefici, aquest estudi es planteja donar una dosi diària de 40 mg de un tipus de estatina. Es vol també examinar si aquesta intervenció durant l’embaràs protegeix el sistema cardiovascular i aprofundir en les necessitats i expectatives de les dones que s'enfronten a aquestes complicacions durant el embaràs i en el post part.

Creuant una barrera: Un model d'interfície maternofetal per investigar la preeclàmpsia (Barrier4PE).

• Liderat per la Dra. Kristina Haase, del Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL), en col·laboració amb la Dra. Carlota Rodó Rodríguez, investigadora del grup de Medicina Materna i Fetal del VHIR
• Finançament del projecte: 299.975 €

La preeclàmpsia (PE) pot ocórrer a principis o al final de l'embaràs, amb l'EP d'inici precoç que normalment provoca complicacions més greus. Comprendre les diferències entre l'EP d'inici precoç i tardà és vital per gestionar la malaltia de manera més eficaç. 

Actualment l'aspirina s'utilitza sovint en casos d'alt risc de desenvolupament d'EP, però es desconeixen les conseqüències del seu ús en el desenvolupament vascular fetal. S’ha desenvolupat un model de cultiu 3D innovador de la interfície maternofetal (MFI) per estudiar millor l'EP. 

El model MFI ofereix una finestra única als processos complexos de la placenta i té un potencial important per avançar en la nostra comprensió de l'EP, especialment per identificar com la malaltia afecta la funció i el desenvolupament de la placenta des de les etapes primerenques fins a les últimes. 

Aquests coneixements són crucials per desenvolupar tractaments efectius i millorar els resultats tant per a les mares com per als seus nadons.

Consulta tots els projectes finançats amb els donatius de La Marató 2023.