14/01/2022 L’ull com a finestra al cervell: els canvis a la retina dels pacients diabètics poden reflectir el risc de deteriorament cognitiu 14/01/2022 La identificació de patologies comuns i mecanismes moleculars involucrats en la neurodegeneració retiniana i cerebral pot oferir noves oportunitats terapèutiques per prevenir el deteriorament cognitiu relacionat amb la diabetis tipus 2. L’estudi de vies comuns en la demència i la retinopatia diabètica podria ser clau per aportar llum sobre els mecanismes del deteriorament cognitiu relacionat amb la diabetis. Aquesta és la via principal que explora un article que acaba de publicar la revista Trends in Endocrinology and Metabolism, firmat per autors que pertanyen a centres de recerca de 6 països (Espanya, Països Baixos, Bèlgica, Itàlia, Regne Unit i Suïssa) i en què participa el grup de Diabetis i Metabolisme del Vall d’Hebron Recerca, liderat pel Dr. Rafael Simó, i el CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM). La diabetis tipus 2 (DM2) s’associa amb múltiples comorbiditats, inclosa la retinopatia diabètica i el deteriorament cognitiu, i aquests pacients tenen també un risc significativament major de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. “Comprendre els aspectes coincidents en aquestes patologia i el grau en què tenen lloc simultàniament al cervell i la retina durant la diabetis proporcionarà noves claus per identificar els pacients amb DM2 en risc de deteriorament cognitiu”, assenyalen els autors d’aquesta revisió. “L’ull com a finestra al cervell és un concepte atractiu en aquest camp i els canvis retinians mesurables als pacients amb DM2 poden reflectir una patologia relacionada al cervell”, apunten. Els avenços recents han identificat una sèrie de mecanismes comuns entre la diabetis tipus 2 i la malaltia d’Alzheimer, que es centren en la unitat neurovascular. “Tant la retinopatia diabètica com la malaltia d’Alzheimer es caracteritzen per una sèrie de mecanismes patològics que es fusionen al voltant de la unitat neurovascular, que inclouen neuroinflamació i degeneració, degeneració vascular i activació glial”, expliquen els investigadors. “L’hiperglucèmia crònica i la resistència a la insulina també tenen porten a terme un paper important, la qual cosa porta a l’activació de mecanismes patològics com l’augment de l’estrès oxidatiu i l’acumulació de productes finals de glicació avançada”. “La identificació de patologies comuns i mecanismes moleculars involucrats en la neurodegeneració retiniana i cerebral pot oferir noves oportunitats terapèutiques per prevenir el deteriorament cognitiu relacionat amb la diabetis tipus 2 i aspectes clau de la retinopatia diabètica en etapa primerenca”, conclouen. Twitter LinkedIn Facebook Whatsapp