En el congrés de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia del 2023 s’han premiat diversos membres del Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitari de Vall d’Hebron i del grup de Recerca Biomèdica en Melanoma del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). El Dr. Vicente García -Patos, cocap del grup de Recerca i Cap de Servei, va rebre la distinció d’honor a la millor trajectòria professional amb projecció nacional i internacional. Els altres premis van ser, la millor comunicació oral presentada al congrés per un treball sobre els signes de la síndrome hamartomatosa-tumoral associada al gen PTEN presentat per Dr. Álvaro Guerra; i un segon premi al millor pòster d’oncologia, per un estudi sobre el tractament sistèmic del melanoma en pacients que han rebut un trasplantament d’òrgan sòlid, liderat pels Drs. Carlos González-Cruz, Carla Ferrándiz-Pulido i Vicente García-Patos.

Un reconeixement a 30 anys de carrera

“El mirall on volem reflectir-nos” així van anunciar l’Acadèmia la distinció d’honor a la millor trajectòria professional amb projecció  internacional al Dr. Vicente Garcia-Patos. El premi reconeix els seus 30 anys de carrera dedicats a la dermatologia complexa, treballant tant a l’àmbit assistencial com en la recerca i la docència. A part de la seva feina, el Dr. Garcia-Patos també s’ha involucrat en altres aspectes de la disciplina, per exemple impulsant la creació de la plataforma de formació continuada durant la seva època com a vicepresident de la junta de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia.

El Dr. Garcia-Patos s’ha mostrat molt agraït pel premi rebut que considera que “més que un premi individual, és un reconeixement al treball de tot el meu equip”.

Avançar el diagnòstic de la síndrome hamartomatosa-tumoral associada al gen PTEN

El premi a la millor comunicació oral presentada al congrés ha anat per un treball multidisciplinari liderat pel Servei de Dermatologia de Vall d’Hebron en el qual s’han especificat les manifestacions cutànies típiques de la síndrome hamartomatosa-tumoral associada a PTEN.

Aquest grup de trastorns hereditaris causat per mutacions en el gen PTEN provoca que els pacients desenvolupin una gran quantitat de tumors benignes, en més freqüència a la pell, la boca i el tub gastrointestinal, però poden aparèixer per tot el cos. La síndrome augmenta el risc oncològic en una varietat de càncers com el melanoma, el càncer de tiroides o de mama. Tot i ser genètica i per tant present al naixement, no es veuen signes que causen alarma fins a la maduresa i, un cop apareixen, hi ha una mitjana de retard en el diagnòstic de 13 anys, el que alenteix el tractament.

El nou estudi ha caracteritzat les manifestacions cutànies que produeix la síndrome tant a la infantesa com a l’adolescència per agilitzar el diagnòstic.  Aquestes són, durant la primera infància, les queratosis puntejades a palmells i plantes i les taques (lentígens) al penis, si bé són inespecífiques, ja que poden indicar un variat nombre de patologies. A l’adolescència, sí que apareixen unes manifestacions més singulars de la síndrome, les pàpules a la cara i els canvis a les genives amb aspecte d'empedrat.

El Dr. Álvaro Guerra, resident de tercer any del Servei de Dermatologia, remarca que “la identificació precoç de manifestacions cutànies específiques, molts cops subtils, podria contribuir a reduir aquest retard diagnòstic, el que faria que aquests pacients es beneficiessin de cribratges abans de desenvolupar neoplàsies”.

Tractament del melanoma en pacient que han rebut un trasplantament d’òrgan sòlid 

Un pòster amb els resultats de l’estudi liderat pels doctors Carlos González-Cruz, Carla Ferrándiz-Pulido i Vicente García-Patos, tots de Vall d’Hebron, ha estat seleccionat com al segon millor pòster d’oncologia del congrés

Es tracta d’un treball que ha analitzat quina és la millor pauta terapèutica pels pacients receptors d’òrgan sòlid que desenvolupen un melanoma avançat. Actualment, el millor tractament per aquest tipus de càncer és la immunoteràpia, que ha donat grans resultats, però que suposa un alt risc de rebuig de l’òrgan trasplantat.

Les conclusions de l’estudi són que sí l’òrgan trasplantat és un ronyó es recomanarà tractament amb immunoteràpia, ja que en cas de rebuig, hi ha l’opció d’hemodiàlisi. En el cas de pacients trasplantats d’altres òrgans, si tenen una mutació del BRAF es poden tractar amb teràpies dirigides. L’estudi va demostrar que aquests dos tractaments donaven una resposta completa en el 25 % dels casos.  En el cas que no es tingui la mutació del BRAF s’ha de buscar altres vies oncogèniques específiques implicades en el desenvolupament dels melanomes en aquests pacients, per tal de poder desenvolupar o emprar altres fàrmacs diana.
L’equip investigador espera que aquest estudi ajudi a focalitzar recerques futures en l’àrea del melanoma, sobretot per poder trobar i senyalitzar altres vies oncogèniques a més del BRAF.