Un dels riscos que comporta la COVID-19 és la persistència de seqüeles un cop superada la fase aguda de la infecció. Una d’elles és la inflamació que pot romandre al teixit que envolta els alvèols del pulmó i que dificulta la captació d’oxigen. Un estudi liderat pel Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el grup de Pneumologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha permès confirmar histològicament, mitjançant unes biòpsies, les persones que han patit la COVID-19 i que presenten aquest dany als pulmons i diferenciar-les de les que tenen pulmons sans. Els resultats permeten administrar la teràpia amb corticoesteroides només en els casos en què es necessita i evitar així efectes secundaris derivats. El treball, publicat a la revista CHEST, s’ha dut a terme en col·laboració amb els Serveis d’Anatomia Patològica i Radiodiagnòstic del mateix hospital i el CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES).

La pneumònia organitzada és un tipus de malaltia pulmonar intersticial difusa que es caracteritza per una inflamació molt important que pot ser derivada de la infecció per SARS-CoV-2 i que afecta el teixit que es troba al voltant dels alvèols, impedeix que s’expandeixin correctament durant la inhalació i, per tant, dificulta la funció pulmonar i la captació d’oxigen. El tractament recomanat és l’administració de corticoesteroides, que poden evitar que es desenvolupi fibrosi pulmonar. És important, però, identificar quins pacients necessiten realment la teràpia, ja que requereix altes dosis de fàrmac durant mesos i comporta un risc elevat d’efectes secundaris.

Al treball dels investigadors de Vall d’Hebron es presenten els resultats de l’anàlisi d’un grup de pacients, com a mínim 3 mesos després de la seva hospitalització per COVID-19. Es va fer una TAC toràcica així com proves funcionals per avaluar la funció pulmonar a 757 pacients. En cas que els resultats mostressin que podria haver-hi afectació intersticial als pulmons, se’ls feia unes biòpsies mitjançant broncoscòpia per arribar, amb un tub a través de la tràquea, a l’interior dels pulmons. Les biòpsies es van realitzar en 50 pacients i les mostres obtingudes van permetre identificar diferents nivells de dany intersticial als pulmons.

Gràcies a les biòpsies es va observar que 30 persones (un 60% del total) tenien un dany greu al pulmó i, així doncs, necessitaven tractament amb corticoesteroides, però hi havia 17 persones (un 34%) que no el necessitaven. “Gràcies a haver fet les biòpsies mitjançant broncoscòpia vam evitar l’administració de corticoesteroides a 17 persones que, inicialment, segons el resultat a la TAC i a les proves funcionals respiratòries, estava recomanada. És important la confirmació del dany pulmonar per saber si el tractament està recomanat i evitar, així, efectes secundaris innecessaris”, afirma el Dr. Mario Culebras, metge especialista del Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Pneumologia del VHIR. En els 3 casos restants, tot i que les biòpsies indicaven dany intersticial, es va decidir no administrar la teràpia per una millora en la clínica dels pacients. En tots els casos s’ha fet seguiment dels pacients per comprovar la seva bona evolució.

Biòpsies amb gran qualitat per entendre les seqüeles de la COVID-19

Les biòpsies es van prendre, com es fa habitualment, mitjançant una criosonda, la qual té una punta metàl·lica que es congela ràpidament a -89ºC, la qual cosa permet obtenir un petit fragment del pulmó que s’analitza al laboratori. El Gabinet de Broncoscòpies de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que utilitza aquesta tècnica des de fa més d’una dècada, compta amb el major nombre de procediments realitzats a Catalunya. Aquest mètode, que ha de ser realitzat per professionals especialitzats, permet obtenir mostres de gran qualitat i, per tant, fer diagnòstics molt més fiables, sense incrementar el risc de complicacions.

Durant tot el procediment, realitzat sempre amb material d’un sol ús (incloent broncoscopi i criosonda), hi participen diferents professionals, com ara pneumòlegs, anestesiòlegs i infermeres. Nuria Neira i Laura Estepa, infermeres del Gabinet de Broncoscòpies del Servei de Pneumologia de Vall d’Hebron, expliquen que “els pacients amb COVID-19 són especialment fràgils i necessiten molt de suport, ja que alguns han passat molt de temps a l’UCI. Són conscients que la realització de proves com aquestes, tot i ser tècniques que poden ser molestes per a ells, són claus per conèixer què els passa i rebre un tractament adequat que els millori la seva situació clínica”.

Aquesta ha estat la primera vegada que s’han analitzat mostres de biòpsies en pacients vius després de patir la COVID-19 i, en conseqüència, ha permès avaluar les seqüeles que han quedat al teixit pulmonar. Fins ara, això només s’havia fet en autòpsies de pacients, la majoria dels quals havien mort durant la fase aguda de la malaltia. “Conèixer aquesta afectació als pulmons després de pneumònia greu per SARS-CoV-2 és important per iniciar una teràpia específica i disminuir les seqüeles”, conclou el Dr. Culebras.