Vés al contingut
09/05/2023

Un estudi genètic indica que el TDAH es relaciona amb una menor esperança de vida

María Soler, Josep Antoni Ramos Quiroga, Marta Ribasés

09/05/2023

És el resultat d’un treball liderat pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), l’IISPV, l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i el CIBER.

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) apareix durant la infància i sovint es manté durant l’edat adulta, amb un gran impacte en la vida de les persones afectades. Estudis epidemiològics previs han mostrat que aquest trastorn es relaciona amb una menor esperança de vida i una mortalitat fins a cinc vegades més elevada que la de persones sense TDAH. Un estudi liderat pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha permès identificar per primera vegada 19 regions genètiques associades al mateix temps a aquest trastorn i a una menor esperança de vida.

Aquest treball de recerca ha estat publicat a la revista Neuropsychopharmacology. Hi han col·laborat les institucions esmentades prèviament juntament amb la Universitat de Califòrnia.

Un índex de mortalitat fins a 5 vegades més elevat

Estudis epidemiològics previs han mostrat que aquest trastorn es relaciona amb una menor esperança de vida i una mortalitat fins a cinc vegades més elevada que la de persones sense TDAH.

Ara, els investigadors han combinat resultats de dos estudis d’associació de genoma complet (GWAS, per les sigles en anglès: genome-wide association study) per trobar variants genètiques, és a dir, canvis al genoma, relacionades amb el TDAH i amb l’esperança de vida. Es van analitzar dades genètiques de 19.099 pacients amb TDAH i 34.194 de persones sanes. Per analitzar l’esperança de vida van utilitzar dades del voltant d’un milió de persones.

La recerca va identificar 19 regions genètiques associades al TDAH i a l’esperança de vida. “Per primera vegada, aquest estudi identifica gens associats a la vegada amb el TDAH i una menor esperança de vida, la qual cosa pot contribuir a explicar les observacions epidemiològiques prèvies d’una major mortalitat en pacients amb aquest trastorn”, afirma la Dra. María Soler Artigas, investigadora del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i del CIBERSAM.

Entre els gens identificats destaca TNKS, el qual té un paper essencial en el manteniment dels telòmers, les regions dels cromosomes implicades en la longevitat, i que està implicat en altres trets psiquiàtrics i trastorns metabòlics que apareixen sovint en pacients amb TDAH. Els autors també han identificat els gens AKAP6 i SEMA6D, prèviament relacionats amb altres trastorns psiquiàtrics com l’esquizofrènia, o els gens SYPL2 i HMG20A, els quals tenen un paper rellevant en el control de diferents funcions cerebrals. “Un descobriment interessant és que totes les variants genètiques que incrementen el risc de TDAH redueixen, al mateix temps, la llargada de la vida", explica Gerard Muntané, investigador de l’IISPV, de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i del CIBERSAM.

A l’hora d’explicar els motius d’aquest increment en la mortalitat, els autors destaquen que cal tenir en compte els comportaments de risc que sovint presenten les persones amb TDAH. En aquest sentit, el Dr. Josep Antoni Ramos Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i investigador del CIBERSAM, afirma que “el TDAH pot fer que els pacients siguin més propensos a tenir conductes desafiants o de risc que els portin a tenir més accidents”. D’altra banda, també cal tenir en compte que aquestes persones tenen més tendència a tenir hàbits perjudicials, com ara fumar o tenir una dieta poc saludable. Aquests costums es relacionen amb l’aparició d’altres malalties, com ara la diabetis o patologies cardiovasculars, les quals també poden contribuir a disminuir l’esperança de vida.

Els autors d’aquest estudi destaquen que el risc de mort prematura també depèn de l’edat de diagnòstic del TDAH. Així, els individus diagnosticats en l’edat adulta tenen un major risc de mortalitat en comparació amb les persones diagnosticades durant la infància o l’adolescència. “És clau un diagnòstic primerenc que ens ajudi a fer un seguiment i acompanyament dels pacients des de ben aviat per tal d’evitar la seva entrada a una trajectòria negativa que podria acabar amb una major mortalitat”, explica la Dra. Marta Ribasés, investigadora del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i del CIBERSAM.

"La nostra recerca proporciona noves evidències que els gens implicats en el TDAH també poden estar relacionats amb altres processos biològics que influeixen en la salut i la durada de vida", conclou el Dr. Gerard Muntané.

L’equip investigador destaca que un diagnòstic primerenc és clau per disminuir els riscos associats a aquest trastorn psiquiàtric.

Notícies relacionades

Una vintena d’investigadors i investigadores participen en xerrades i tallers per apropar la ciència a tothom.

El nou medicament millora els símptomes nuclears de la depressió en només tres dies

Aquest nou mètode millora i agilitza els processos de desenvolupament de medicaments.

Professionals relacionats

Ramos Quiroga, José Antonio

Ramos Quiroga, José Antonio

Cap de grup
Psiquiatria, salut mental i addiccions
Llegir més
Garcia Gea, Estela

Garcia Gea, Estela

Tècnic de recerca
Psiquiatria, salut mental i addiccions
Llegir més
Nieto Fernández, Zaira

Nieto Fernández, Zaira

Investigador/a predoctoral
Psiquiatria, salut mental i addiccions
Llegir més
Rue Jimenez, Alexandre

Rue Jimenez, Alexandre

Tècnic de recerca
Psiquiatria, salut mental i addiccions
Llegir més

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial on assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà.