A l'inici de la pandèmia de COVID-19 a Europa, es va identificar que els pacients amb trastorns dels glòbuls vermells, com l'anèmia falciforme i la talassèmia, podrien tenir més risc de complicacions greus a causa de les seves comorbiditats. Davant la manca d'informació, l'abril del 2020 es va iniciar un estudi, en el marc de la plataforma europea ERN-EuroBloodNet, per recopilar dades i donar suport al maneig clínic d'aquests pacients. Aquest treball ha estat coliderat per dos investigadors del grup de Càncer i Malalties Hematològiques Infantils de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).

L'estudi d'ERN-EuroBloodNet, publicat a Orphanet Journal of Rare Diseases, va ser una eina innovadora a l'inici de la pandèmia, dissenyada per compartir coneixements a temps real. Les seves dades es van presentar en congressos internacionals i, encara que la seva utilitat va disminuir després de la fi de la pandèmia i la relaxació de les polítiques de detecció, va permetre reunir el registre europeu més gran d'aquests pacients, 681 infeccions en 663 persones. L'objectiu principal de la plataforma va ser crear un repositori amb dades actualitzades de l'impacte de la COVID en aquesta població perquè els especialistes de tot Europa poguessin utilitzar aquesta informació per prendre decisions polítiques i estratègiques, mancant bibliografia sobre això.

Diversos estudis han mostrat que la incidència de COVID-19 en pacients amb trastorns dels glòbuls vermells va ser baixa (entre 0 i 2,4%), amb casos majoritàriament lleus, encara que alguns de greus. Les taxes de mortalitat van variar entre el 0 i el 10% per a anèmia falciforme i del 0 fins al 20% per a talassèmia. L'estudi liderat per Vall d'Hebron va buscar analitzar la incidència i l'evolució de la COVID-19 en pacients amb trastorns dels glòbuls vermells a Europa, i identificar factors de risc per a casos severs. Ha estat el treball amb el nombre més gran de pacients amb aquest tipus de patologies.

Els resultats van mostrar que la incidència de COVID-19 va ser baixa en comparació amb la població general europea, possiblement per una major adherència a mesures preventives. La majoria dels casos van ser lleus (92%) i l'evolució del virus en pacients amb trastorns dels glòbuls vermells va seguir el patró general de variants. La vacunació va mostrar efectes positius, amb una taxa d'immunització semblant a la de la població general (32%).

El 22% va ser hospitalitzat, el 3,7% va ingressar a UCI i la mortalitat va ser baixa (0,7%), inferior al que es va reportar en altres registres, cosa que podria atribuir-se al seguiment mèdic intensiu. Els símptomes van ser similars als de la població general, encara que complicacions com la síndrome toràcica aguda, fallada renal i coinfeccions es van associar a més gravetat.

"Entre els factors de risc per a malaltia greu es van destacar la hipertensió, el sobrepès i la presència de comorbiditats. També es van observar més casos en adults amb talassèmia, mentre que els nens d'entre 1 i 10 anys van tendir a desenvolupar quadres més lleus", explica la Dra. Mar Mañú, investigadora principal del grup de Càncer i Malalties Hematològiques Infantils del VHIR.

"L'estudi aporta dades valuoses sobre l'impacte de la COVID-19 en pacients amb trastorns dels glòbuls vermells i confirma que una atenció especialitzada pot reduir els riscos. A més, l'estructura del registre podria servir com a model per a futures emergències sanitàries a Europa", conclou el Dr. Pablo Velasco, metge adjunt del Servei d'Oncologia i Hematologia Pediàtriques de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigador principal del grup de Càncer i Malalties Hematològiques Infantils del VHIR.

Aquest estudi se suma al treball sobre el registre de COVID-19 en pacients amb càncer pediàtric, també liderat des de Vall d’Hebron. Ambdós projectes posicionen l'hospital com a referent en la resposta a la pandèmia en l'àmbit de l'oncologia i l'hematologia pediàtrica.