07/02/2024 Un treball de Vall d’Hebron descriu un mecanisme genètic relacionat amb un tipus d’immunodeficiència en dones Equip d'investigació que ha liderat l'estudi. Dra. Marina Garcia-Prat al laboratori. Dr. Roger Colobran i Dra. Laura Batlle-Masó. < > 07/02/2024 Els resultats mostren que, en algunes pacients que tenen mutacions al cromosoma X, s’inactiva el gen sa i es manifesta el gen mutat, la qual cosa afavoreix l’aparició de la malaltia. La immunodeficiència comuna variable (IDCV) és el tipus d’immunodeficiència primària simptomàtica més freqüent. Es tracta d’una malaltia complexa, en què la genètica juga un paper rellevant, però existeixen múltiples factors que la poden causar. Un estudi liderat pels grups d’Infecció i Immunitat al Pacient Pediàtric i d’Immunologia Translacional del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha identificat, en un grup de dones amb la malaltia, un mecanisme genètic que estaria implicat en la manifestació de la patologia. L’estudi, dut a terme en col·laboració amb el grup de Medicina Genètica del VHIR, ha estat publicat a Journal of Clinical Immunology. La IDCV es caracteritza principalment per una deficiència en la producció d’anticossos. “La falta d’anticossos fa que els i les pacients que la pateixen siguin més propensos a patir infeccions greus i recurrents, la qual cosa té un impacte en la seva qualitat de vida i també en la seva supervivència. Conèixer les bases genètiques i moleculars de la IDCV ens ajudarà a oferir una millor atenció clínica”, assenyala el Dr. Pere Soler, cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de l’Hospital Universitari Vall d'Hebron i del grup d’Infecció i Immunitat en el Pacient Pediàtric del VHIR. El treball s’ha centrat en l’estudi de tres dones amb IDCV que tenien mutacions en gens relacionats amb la resposta immunitària que es troben en el cromosoma X, un dels cromosomes sexuals que determinen el sexe. “En aquest cas ens hem centrat en estudiar un mecanisme que causa la malaltia específicament en el sexe femení. En una malaltia tan complexa com la IDCV és necessari tenir en compte la perspectiva de gènere per arribar a entendre tots els casos”, assegura el Dr. Roger Colobran, cap del grup d’Immunologia Translacional del VHIR i responsable de l’Àrea d’Immunogenètica de l’Hospital Universitari Vall d'Hebron. Habitualment, en persones amb dos cromosomes X, com en el sexe femení, un cromosoma s’inactiva de forma aleatòria durant el desenvolupament, de forma que aproximadament el 50% de les cèl·lules tenen activat el cromosoma patern i el 50% tenen activat el matern. D’aquesta forma, en cas d’haver-hi una mutació, és més difícil que produeixi símptomes perquè el gen mutat s’expressarà només en la meitat de les cèl·lules. “En aquest estudi, però, hem identificat algunes dones amb IDCV que tenen mutacions genètiques al cromosoma X i en les quals hi ha una inactivació esbiaixada d’aquest cromosoma. En aquestes pacients, les cèl·lules tenen més tendència a mantenir actiu el gen mutat, la qual cosa promou que la malaltia es manifesti”, indica la Dra. Marina Garcia-Prat, investigadora del grup d’Infecció i Immunitat al Pacient Pediàtric del VHIR i coautora principal de l’estudi. Els resultats destaquen la necessitat d’analitzar la inactivació del cromosoma X en les pacients amb sospita de tenir aquestes variants genètiques. Com destaca la Dra. Laura Batlle-Masó, investigadora del grup d’Infecció i Immunitat al Pacient Pediàtric del VHIR i coautora principal de l’estudi, “confirmem que la inactivació esbiaixada del cromosoma X en dones és una peça més que ens ajuda a entendre la IDCV, la qual cosa és clau per fer un diagnòstic genètic acurat a cada pacient”. Aquest estudi està en la línia d’aconseguir que la medicina personalitzada sigui una realitat cada cop més present. El diagnòstic permet definir millor el pronòstic de la malaltia, pot ajudar a prescriure tractaments més específics i permet realitzar consell genètic a la pacient i a la seva família. Aquest estudi ha estat finançant per l’Instituto de Salut Carlos III (projecte PI20/00761, amb co-finançament del European Regional Development Fund), la Jeffrey Modell Foundation, l’empresa Grifols (a través del programa Investigator-Sponsored Research) i el Ministeri d’Universitats (Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, a través d’una beca de la Universitat Pompeu Fabra). Aquest estudi també ha tingut el suport de la European Reference Network for Rare Immunodeficiency, Autoinflammatory and Autoimmune Diseases (ERN-RITA). Un diagnòstic precís permet definir millor el pronòstic de la malaltia, pot ajudar a prescriure tractaments més específics i permet realitzar consell genètic a la pacient i a la seva família. Twitter LinkedIn Facebook Whatsapp