13/06/2023 Vall d’Hebron assisteix a la Reunió Mundial d’Associats sobre Malalties Tropicals Desateses de l’OMS per avançar cap a la seva eliminació El Dr. Fernando Salvador amb al Dr. Antonio Roman, el Dr. Pere Albajar, director del programa de la Malaltia de Chagas de la OMS, i el Dr. Jordi Gómez Prat 13/06/2023 La Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Vall d’Hebron-Drassanes col·labora amb l’OMS en projectes de recerca i prevenció comunitària per reduir la prevalença i morbiditat associada a les malalties tropicals desateses que afecten, sobretot, a poblacions vulnerables i empobrides Un equip de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron encapçalat pel Dr. Antoni Roman, director assistencial del centre, ha volat a Ginebra (Suïssa), on l’Organització Mundial de la Salut (OMS) celebra la trobada anual per posar fil a l’agulla al control de les anomenades malalties tropicals desateses, també conegudes com a malalties oblidades. Entre el grup oficial de les 20 malalties desateses, hi ha patologies diverses com la leishmaniosi, autòctona de la conca mediterrània, l’estrongiloidiasi, o la malaltia de Chagas, en la qual, Vall d’Hebron col·labora des de fa una dècada amb l’OMS activament per millorar la prevenció, el diagnòstic i el tractament, amb programes que són un referent de salut pública i comunitària. A la trobada de Ginebra es discuteix el full de ruta 2021-2030 que estableix aliances estratègiques entre els governs, les oenegès i la comunitat científica per millorar la prevenció, el diagnòstic, el tractament i el control d’aquestes malalties. “L’OMS treballa amb l’objectiu per a 2030 que 100 països eliminin completament les malalties tropicals desateses i reduir en un 90% la població que necessita atenció per una o més d’aquestes dolències”, explica el Dr. Roman. Per aconseguir-ho cal ciència, inversió, voluntat i coordinació. Junt amb el Dr. Antoni Roman, a Ginebra han viatjat els doctors Jordi Gómez Prat i Fernando Salvador, de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Vall d’Hebron-Drassanes i investigadors del Grup de Recerca en Malalties Infeccioses de Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Enguany, la Reunió Mundial d’Associats sobre Malalties Tropicals Desateses porta una bona notícia. Dues de les 20 patologies de la llista de malalties oblidades podrien ser erradicades el 2030. Són el pian, una malaltia causada per un bacteri que afecta fonamentalment els infants, produint lesions cutànies i afectació òssia, i la malaltia de la son, causada per un paràsit que transmet la mosca tse-tsé. Gràcies a la investigació i la perseverança d’un grup de científics, s’han trobat tractaments efectius per ambdues. Les malalties oblidades Les malalties tropicals desateses són un grup divers de 20 patologies que afecten sobretot a poblacions vulnerables i empobrides. Tot i denominar-se oblidades, es calcula que més de 1.000 milions de persones es veuen afectades per alguna d’aquestes malalties. I tot i no rebre prou finançament per tractar-les, no són invencibles. “Poden ser controlades i, en alguns casos, eliminades amb intervencions adequades”, avança el Dr. Fernando Salvador. Hi ha molts motius que porten a professionals com els de Vall d’Hebron a combatre aquestes malalties. Un és la justícia social. Aquestes malalties tenen un impacte sobre la salut i el benestar de les persones que les pateixen i afecten els més vulnerables. Causen discapacitat crònica, deformacions físiques, retard en el creixement, i, en alguns casos, fins i tot la mort. “Quan es tracta de salut, ningú hauria de ser oblidat”, reflexiona el Dr. Fernando Salvador. En segon lloc, aquest grup de malalties té efectes econòmics negatius perquè limita la productivitat de les comunitats afectades i perpetua el cicle de la pobresa. Per tant, el seu control contribueix a reduir la pobresa, un dels objectius per al desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030. Finalment, hi ha una qüestió de seguretat perquè algunes tenen el potencial de ser una amenaça. Més, en un món global colpejat pel canvi climàtic. El Dr. Fernando Salvador posa com a exemple el dengue o el chikungunya. “A Catalunya tenim el mosquit tigre que actua de vector d’aquestes malalties i ja s’han diagnosticat dos casos autòctons de dengue”, recorda. Vall d’Hebron, un referent en malaltia de Chagas La majoria dels casos que tracta la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Vall d’Hebron-Drassanes són importats via migracions o viatges, com la malaltia de Chagas, la esquistosomiasi o la estrongiloidiasi. En la malaltia de Chagas, Vall d’Hebron és un referent. Va ser uns dels actors que van fer possible que el 14 d’abril fos declarat Dia Mundial de la malaltia de Chagas, per prendre consciència sobre aquesta malaltia “silenciosa”. I el Dr. Jordi Gómez Prat coordina un dels sis grups tècnics del programa de control de la malaltia de Chagas de l’OMS, el d’Informació, Educació i Comunicació. Aquest grup està format per dotze persones, entre les quals també hi ha una infermera de Vall d’Hebron, Isabel Claveria, recentment jubilada. La malaltia de Chagas és una malaltia causada per un paràsit que es diu “Trypanosoma cruzi” i és endèmica d’algunes regions de l’Amèrica Llatina. És una malaltia infradiagnosticada i silenciosa, no hi ha símptomes fins que afecta el sistema cardiovascular i pot ser massa tard. Vall d’Hebron ha desenvolupat estratègies pioneres en la millora del diagnòstic i el tractament. El seu model de sortir a la comunitat per reduir l’infradiagnòstic és un referent. “Des de 2008, fem cribrats a la Festa de la Patria Boliviana i tenim un acord amb el consolat a Barcelona per fer cribratge de malaltia de Chagas i d’estrongiloidiasi que funciona molt bé. La prevalença entre aquesta comunitat és d’un 18,5% d’ estrongiloidiasi i un 13% de malaltia de Chagas”, explica el Dr. Jordi Gómez. Vall d’Hebron és un dels actors que participa a la plataforma BeatChagas, una eina del Programa de control de la malaltia de Chagas de l’OMS per fer prevenció i controlar la malaltia a la comunitat. També ha desplegat el programa Pacient Expert Catalunya i des de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Vall d’Hebron-Drassanes compta amb un equip de salut pública i comunitària per sensibilitzar la població i treballar per una atenció sanitària equitativa. Una de les accions més destacades va ser un anunci amb Leo Messi per conscienciar sobre la importància de diagnosticar la malaltia de Chagas a temps. El protagonista era el senyor Miguel, un pacient de Vall d’Hebron de 90 anys, que gràcies a un diagnòstic precoç, portava un dispositiu al cor que li havia permès conèixer al seu ídol: Leo Messi Malalties del Mediterrani A més de col·laborar amb països on aquestes patologies són endèmiques fent recerca per tenir nous tractaments, biomarcadors i tècniques diagnòstiques, entre les 20 malalties del llistat hi ha algunes autòctones, com la leishmaniosi. “Es transmet per la picada de flebòtoms femella, un insecte que viu a la conca mediterrània”, apunta el Dr. Fernando Salvador. La forma més comuna és la malaltia cutània, que causa úlceres. La mucocutània afecta boca, nas i gola i és menys comú. I la més greu és la visceral, que afecta més sovint a persones amb algun tipus d’immunosupressió. Causa febre, pèrdua de pes, hepatoesplenomegalia i anèmia. La majoria dels casos es donen al Brasil, l'est d'Àfrica i l'Índia. Segons les dades de l'OMS, es calcula que anualment es produeixen a tot el món entre 50.000 i 90.000 nous casos de leishmaniosi visceral. Per fer front a aquesta i altres malalties de les anomenades desateses, Vall d’Hebron apel·la a la recerca i a treballar en xarxa per desenvolupar estratègies de prevenció i tractaments que incloguin la distribució de medicaments preventius, la millora de la higiene, el control dels vectors que transmeten malalties i l’educació de les comunitats sobre les mesures de prevenció. El Dr. Jordi Gómez coordina un dels grups tècnics de l’OMS sobre control de la malatia de Chagas, malaltia en la qual Vall d'Hebron és referent en prevenció, diagnòstic, tractament i seguiment a la comunitat Twitter LinkedIn Facebook Whatsapp