La teràpia antiretroviral que s’utilitza per al tractament de la infecció per VIH no és capaç d’eliminar completament el virus del cos. Això és degut a que el virus queda amagat de forma latent en algunes cèl·lules. Són els reservoris cel·lulars, els quals es poden trobar en diferents zones, com ara els nòduls limfàtics o el tracte gastrointestinal. Aquests reservoris poden reactivar-se si se suspèn temporalment el tractament antiretroviral o en algunes regions del cos on la teràpia no pot arribar completament. Un estudi del grup de Malalties Infeccioses del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha identificat que, entre aquestes cèl·lules que es reactiven després d’un període de latència, es troben els limfòcits T CD4+ que expressen una molècula a la seva superfície coneguda com a CD32. Els resultats del projecte, publicats a la revista eLife, aporten noves dades per entendre el manteniment a llarg termini del reservori del VIH.

Els investigadors han demostrat que els limfòcits que expressen CD32 són especialment resistents a l’acció de les cèl·lules natural killer (NK), un tipus de cèl·lules del sistema immunitari clau per eliminar les cèl·lules infectades. Les NK poden actuar produint directament de la mort de les cèl·lules amb la infecció, però també poden anar guiades per anticossos, és a dir, tenen la capacitat de reconèixer els anticossos units a les cèl·lules i produir la seva mort. “Hem trobat que els limfòcits infectats que expressen CD32 són resistents a aquest segon mecanisme mediat per anticossos i, per tant, tenen major capacitat de supervivència i de perpetuar el reservori cel·lular del virus”, afirma el Dr. Antonio Astorga, primer autor de l’article com a part de la seva tesi doctoral al grup de Malalties Infeccioses del VHIR.

CD32 dificulta la unió d’anticossos específics contra el VIH

La molècula CD32 és un receptor inespecífic d’immunoglobulina G (IgG), un conjunt d’anticossos que es troba de forma abundant a la sang i que ofereix protecció contra un gran nombre d’infeccions. Així, molts anticossos inespecífics i altres molècules del sistema immunitari poden unir-se a CD32 a la superfície dels limfòcits T CD4+ infectats per VIH i, per tant, impedeix la correcta unió específica dels anticossos específics contra el VIH. “Si els anticossos contra el VIH no poden unir-se a les cèl·lules infectades de manera adequada, les cèl·lules NK no poden reconèixer-les i, per tant, no es duu a terme la resposta citotòxica, no poden eliminar-les. CD32 els serveix com a mecanisme de protecció”, assegura la Dra. María José Buzón, co-cap del grup de Malalties Infeccioses del VHIR. S’ha observat, també, que les cèl·lules que expressen CD32 tenen una major capacitat de proliferació.

Aquest estudi aporta coneixement per entendre el manteniment dels reservoris cel·lulars del VIH durant períodes llargs de temps i, en especial, de les cèl·lules que expressen CD32. “És important ara buscar noves estratègies dirigides cap a l’eliminació dels limfòcits T CD4+ que expressen CD32 per aconseguir eliminar la infecció per VIH”, conclou la Dra. Buzón.