Un estudi liderat pel grup de recerca en Malalties Infeccioses del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha analitzat les diferències en la resposta immunitària cel·lular durant la infecció per SARS-CoV-2 en funció de la gravetat dels pacients. Els investigadors han trobat, per primer cop per a aquest virus, que als pulmons de les persones que han passat la infecció queden cèl·lules T de memòria residents de llarga durada que permetrien lluitar contra una possible reinfecció. Els resultats han estat publicats a la revista Nature Communications.

En la fase aguda de la infecció, els investigadors van identificar patrons en la resposta dels limfòcits T en sang que s’associen amb l’evolució clínica dels pacients. En concret, els pacients hospitalitzats tenien nivells més alts de les citocines IFNg i IL-4, mentre que aquells amb símptomes més lleus tenien més IL-10. “La IL-10 és una citocina que podria tenir un paper important per controlar la inflamació. Si va acompanyada d’una resposta antiviral, la IL-10 crea un ambient que afavoreix que es resolgui la infecció sense promoure una inflamació exagerada, que s’associa a la gravetat de la COVID-19”, raona la Dra. Meritxell Genescà, investigadora principal del grup de recerca en Malalties Infeccioses del VHIR. Els pacients més greus, a més, tenen menys limfòcits T, ja que moltes d’aquestes cèl·lules moren per la sobreestimulació que provoca la gran inflamació que es genera. Aquesta mort es produeix sobretot a les cèl·lules que produeixen la IL-10, la qual cosa empitjora la situació de la persona.

L’estudi es va portar a terme amb mostres de 46 pacients durant la primera onada de la pandèmia: 14 persones amb símptomes que no van requerir hospitalització, 20 pacients lleus però que van requerir hospitalització i 12 pacients greus hospitalitzats. El treball, liderat pel grup de Malalties Infeccioses del VHIR amb Judith Grau i Nerea Sánchez com a primeres autores, ha comptat amb la participació dels Serveis de Malalties Infeccioses, de Cirurgia Toràcica, d’Anatomia Patològica i de Microbiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, de la Unitat de Prevenció de Riscos Laborals i del grup de recerca en Immunologia Diagnòstica del VHIR.

Cèl·lules de memòria al pulmó: una barrera per evitar reinfeccions

Per altra banda, es va observar que els limfòcits activats per lluitar contra la infecció pel virus tenen marcadors que indiquen que es desplaçaran des de la sang cap al pulmó. Per aquest motiu, es va analitzar la persistència de cèl·lules T residents al pulmó que servirien com a cèl·lules de memòria per lluitar contra possibles reinfeccions futures.

Aquest tipus de limfòcits es van estudiar en set pacients convalescents de COVID-19, que havien tingut evolucions clíniques diferents, aprofitant la necessitat de fer biòpsies per altres causes en aquestes persones. Es van trobar limfòcits T de memòria al pulmó fins a 10 mesos després de la seva infecció, i això indicaria que seria una memòria de llarga durada. Així, en cas que hi hagués una nova infecció pel SARS-CoV-2, la resposta contra el virus seria localitzada al pulmó. “El tracte respiratori és la via d’entrada del virus, per tant, aquestes cèl·lules donarien una resposta molt més ràpida i eficient, essencial per limitar la seva propagació i la malaltia”, afegeix la Dra. Genescà.

Els limfòcits T de memòria residents s’havien descrit prèviament per a altres infeccions per virus i bacteris a òrgans i teixits diferents. En pulmó, per exemple, n’hi ha que es dirigeixen als virus del refredat o de la grip, però és la primera vegada que s’identifiquen per a SARS-CoV-2.

En funció dels resultats, la Dra. María José Buzón, responsable de la línia de Recerca Translacional del VIH al grup de recerca en Malalties Infeccioses del VHIR, comenta que “per saber si una persona té memòria immunitària o no davant una infecció, analitzar anticossos o cèl·lules de la sang no ens dóna tota la informació, ja que també és important la presència de limfòcits T residents de memòria al pulmó”. Tot i que, en la pràctica clínica, no es podrien identificar fàcilment ja que requereix d’una biòpsia que és invasiva, és rellevant que aquestes cèl·lules s’han trobat fins i tot en persones que van passar la infecció de forma molt lleu, no només en els casos més greus.

Més coneixement per a la generació de futures vacunes

Entre els resultats de l’estudi, també destaca que el tipus de resposta immunitària que es desenvolupa en els pacients es relaciona amb la proteïna o proteïnes que el sistema immunitari reconeix del SARS-CoV-2 quan entra al cos. Aquest fet podria relacionar-se amb el desenvolupament de vacunes per a la COVID-19. En l’actualitat, totes les vacunes disponibles van dirigides a la proteïna S del SARS-CoV-2, una proteïna clau perquè el virus entri a les cèl·lules. En aquest sentit, noves vacunes podrien incloure altres parts del virus, no només la proteïna S. Els autors del treball destaquen que estudiar els tipus de resposta immunitària i a quines parts del virus responen els diferents perfils de memòria generada ajudarà al desenvolupament de vacunes més efectives.

Per continuar endavant en la recerca de la immunitat contra el SARS-CoV-2, actualment, els investigadors del VHIR estan portant a terme estudis per analitzar les diferències entre la resposta immunitària que es dona en pacients infectats naturalment o en persones vacunades.