Vés al contingut
24/11/2022

Vall d’Hebron participa en el projecte TARTAGLIA per millorar la salut masculina

Laboratori

24/11/2022

Novembre és el mes de la conscienciació sobre la salut masculina impulsada pel moviment MOVEMBER.

Novembre és el mes de la conscienciació sobre la salut masculina impulsada pel moviment MOVEMBER (contracció de les paraules angleses «Moustache» i «November»). El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) investiga en la prevenció i promoció de la salut en general i, en aquest cas, de l’home en particular. En concret, participa en el projecte TARTAGLIA, que entre els seus objectius es troba l’estudi de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) per millorar el tractament del càncer de pròstata i la seva detecció precoç i la detecció de les fases preliminars de malalties neurodegeneratives d’especial incidència i prevalença, com és el cas de la malaltia d’Alzheimer.

Diagnòstic precoç del càncer de pròstata mitjançant intel·ligència artificial

Només quatre de cada deu homes van a l’uròleg almenys una vegada l’any, i segons l’informe de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, “Las cifras del cáncer en España 2022” se n’hauran diagnosticat aquest any 30.884 casos, sent aquest tipus de tumors un dels més nombrosos, només superats pels càncers de còlon, mama i pulmó (per aquest ordre). Aquestes dades justifiquen la necessitat de conscienciar els homes de fer-se revisions a partir dels 50 anys, amb l’objectiu fonamental d’una detecció precoç i millorar-ne sensiblement el pronòstic, tant la seva prevenció com el seu abordatge, amb les diferents tècniques i possibilitats terapèutiques.

Augmentar la sensibilitat social sobre aquest problema és necessari i per això va sorgir MOVEMBER, per generar un coneixement i una exposició del problema que mogués a l’acció en l’àmbit de la salut masculina. Tal ha estat el seu èxit que ha aconseguit conscienciar i donar visibilitat a escala internacional a la salut de l’home, i, a més, aconseguir finançament per desenvolupar més de mil programes de recerca al voltant del càncer de pròstata, de testicle, les malalties neurodegeneratives o les conseqüències de la inactivitat física.

Una de les recerques per abordar el càncer de pròstata és l’emmarcada en el projecte liderat per la multinacional tecnològica GMV, TARTAGLIA, per accelerar la recerca clínica i sanitària mitjançant l’explotació de dades clíniques aplicant IA. En concret, aquest paquet se centra a ajudar en el diagnòstic de càncer de pròstata.

L’anàlisi federada de dades realitzada en el marc del projecte TARTAGLIA permetrà utilitzar múltiples fonts de dades en una xarxa federada, per predir el càncer de pròstata a partir de dades clíniques, genòmiques i radiòmiques (extracció de paràmetres quantitatius mitjançant algoritmes en les imatges mèdiques per detectar i mesurar aquelles característiques inapreciables a l’observació directa, amb l’objectiu d’associar-les a processos clínics concrets). Tot això permet predir la tipologia i agressivitat del tumor i millorar la categorització dels grups de risc, i permet, al seu torn, disminuir o evitar procediments diagnòstics invasius, i com en el cas anterior, avançar en la medicina personalitzada, predictiva i de precisió.

En paraules del Dr. Joan Morote, cap del grup de Recerca Biomèdica en Urologia del VHIR i catedràtic d’Urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, “l’aplicació de tecnologies d’intel·ligència artificial en el diagnòstic precoç del càncer de pròstata, clínicament significatiu a la xarxa federada TARTAGLIA, permetrà dissenyar nous algoritmes predictius que poden millorar l’estratègia actual de diagnòstic i personalitzar el tractament de càncer de pròstata”. Alhora, “el seu desenvolupament i integració en xarxes federades és de gran importància, ja que permetrà un salt qualitatiu en la generalització de l’excel·lència mèdica, integrant dades massives de diversos centres i generant algoritmes comuns que millorin la predicció del risc en tots i cadascun dels centres, fet que possibilitarà la implementació general de la medicina personalitzada”.

Detecció primerenca de la malaltia d’Alzheimer a partir de l’anàlisi de dades amb intel·ligència artificial, amb llenguatge espontani

La majoria dels estudis en població major de 65 anys estimen una prevalença de la demència entre el 4% i el 9%, sent més gran en dones en gairebé tots els grups d’edat. Alhora, també assenyalen la malaltia d’Alzheimer com la causa de demència més freqüent (50-70% del total). De la mateixa manera, els resultats de dos grans estudis d’Envelliment i Funció Cognitiva (CFAS, per les sigles en anglès) suggereixen que, en els últims 20 anys, el nombre de nous casos de demència va caure fins a un 20%, especialment per la reducció en la incidència entre homes majors de 65 anys. Segons els experts, això pot explicar-se per les campanyes de salut pública que aborden el tema de les malalties cardiovasculars i el tabaquisme (els homes tendeixen a tenir malalties del cor més joves i fumen més que les dones), dos factors de risc per a la malaltia d’Alzheimer.

Aquest fet, com el cas anterior relatiu al càncer de pròstata, reforça la importància de la conscienciació per a la cura de la salut masculina amb iniciatives com la impulsada pels joves Travis Garone i Luke Slattery el 2003, creadors de MOVEMBER. Amb tot just 30 seguidors, el moviment que va començar a Austràlia, a l’any es va convertir en la Movember Foundation, avui present a 21 països, entre els quals Espanya.

Conscienciació que es duu a terme des de diferents tribunes sobre la importància de la prevenció i la detecció primerenca, gràcies a l’aplicació de tècniques avançades d’anàlisi de dades i IA. Missatge que fa seu el projecte TARTAGLIA en el qual s’investiguen també tècniques multimodals d’IA per a la detecció primerenca de l’Alzheimer, utilitzant la xarxa federada de dades per desenvolupar i validar un algoritme capaç de predir que una persona patirà Alzheimer en un moment donat. Mitjançant aquesta eina s’espera aconseguir un classificador multiclasse que aporti una precisió diagnòstica predictiva propera al 90%.

“Un dels elements més interessants d’aquesta exploració de llenguatge és que el duem a terme de manera còmoda i ràpida, ja que les tres proves que utilitzem per generar aquesta gran quantitat de paràmetres es basen en tres activitats molt senzilles, com descriure una imatge de manera lliure, i que ocupa els nostres pacients només uns escassos minuts”, explica Sergi Valero, responsable del Departament de Psicologia Mèdica d’Ace Alzheimer Center, entitat que lidera el paquet de treball per a la detecció precoç de l’Alzheimer en el marc del projecte TARTAGLIA.

“L’objectiu que perseguim és que, en un futur pròxim, gràcies a la intel·ligència artificial, puguem proposar bons predictors de malaltia que impliquin un baix consum de recursos i que siguin fàcils d’obtenir de qualsevol potencial usuari”, conclou Valero.

Com assenyala la neuròloga Mercè Boada, directora mèdica d’Ace Alzheimer Center Barcelona, “no només hi ha més dones amb demència que homes: també són més les cuidadores que els cuidadors, per exemple. I també són dones la majoria de les persones que, tenint deteriorament cognitiu, viuen soles”.
Per això els experts coincideixen en la necessitat de detectar la demència en la fase preclínica, ja que això garanteix que la persona afectada pugui prendre decisions sobre el seu futur a temps. La doctora Boada destaca també la valuosa aportació que la IA ofereix en aquest àmbit, com assenyalava Valero, ja que en el marc de TARTAGLIA “el processament de la parla espontània pot proporcionar una gran quantitat de paràmetres que després de ser degudament processats pot esdevenir un marcador de deteriorament cognitiu de gran interès en la identificació d’estadis inicials de la malaltia”.

Tot això, segons Boada, permetrà millorar “l’accés a fàrmacs eficaços si la malaltia es diagnostica de manera primerenca, facilitar l’accés de les persones afectades als assajos clínics i reduir l’impacte econòmic associat al diagnòstic tardà de l’Alzheimer”.

TARTAGLIA està emmarcat dins del programa Misiones de R+D en Intel·ligència Artificial de l’agenda España Digital 2025 i de l’Estratègia Nacional d’Intel·ligència Artificial, està finançat per la Unió Europea a través dels fons Next Generation EU i té un pressupost de més de 7,5 milions d’euros.

Entre els objectius de TARTAGLIA es troba l'estudi de tecnologies d'intel·ligència artificial per millorar el tractament del càncer de pròstata.

Notícies relacionades

En el Dia Mundial de la Recerca en Càncer, destaquem l’impacte dels projectes del VHIR en el camp de l’oncologia.

El fàrmac EB1 és capaç de bloquejar vies de resistència a tractaments estàndard contra el càncer i podria augmentar l’eficàcia de la quimioteràpia o la immunoteràpia.

Durant el mes de juny, organitzem tres activitats sobre assaigs clínics, genètica i imatges científiques.

Professionals relacionats

Joan Morote Robles

Joan Morote Robles

Cap de grup
Rercerca biomèdica en urologia
Llegir més
Ana Celma Domènech

Ana Celma Domènech

Rercerca biomèdica en urologia
Llegir més
Inés de Torres Ramirez

Inés de Torres Ramirez

Rercerca biomèdica en urologia
Llegir més
Mercè Cuadras Solé

Mercè Cuadras Solé

Rercerca biomèdica en urologia
Llegir més

Subscriu-te als nostres butlletíns i forma part de la vida del Campus

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial on assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà.