Els Serveis d'Anestesiologia i Medicina Intensiva de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron han participat en l'estudi EuSOS, que determina la mortalitat postoperatòria a Europa. Coordinats per la Dra. Miriam de Nadal, del servei d'anestesiologia, i del grup de recerca en neurotraumatologia i neurocirurgia (UNINN) del VHIR, i el Dr. Jordi Rello per part de Medicina Intensiva i del grup en investigació clínica i innovació en la pneumònia i la sèpsia (CRIPS), han participat co-investigadors facultatius d’ambdós serveis. Els resultats es van publicar recentment a 'The Lancet'.L’estudi EuSOS (European Surgical Outcomes Study) és el primer paneuropeu que avalua la mortalitat postoperatòria a la cirurgia no cardíaca. A més de la cirurgia cardíaca, també han estat exclosos la neurocirurgia i els procediments radiològics i obstètrics degut a que són postoperatoris ben diferenciats dels altres tipus de cirurgia. La justificació de l’estudi es basa en que s’estima que el 10% dels malalts intervinguts són d’alt risc de complicacions i necessitarien ser ingressats a les unitats de crítics per a un millor control i una major supervivència. Han estat analitzats 46.539 postoperatoris arreu d’Europa (5.433 a Espanya). Dintre dels resultats obtinguts destaca una mortalitat mitjana del 4% (3’8 % a Espanya). El 8% dels postoperatoris van requerir un ingrés a una unitat de malalts crítics (12’5% a Espanya). Els factors que independentment s’han associat amb la mortalitat són el país on el malalt va ser intervingut quirúrgicament, l'emergència de la cirurgia, la cirurgia major, l’edat, la calificació ASA (American Society of Anesthesiologist), el càncer metastàsic i la cirrosi hepàtica. Respecte al país europeu on es van efectuar les intervencions quirúrgiques, les taxes de mortalitat més elevades es troben a Polònia, Romania, Letònia i Irlanda de manera estadísticament significativa, tot comparant-ho amb el Regne Unit, país que s’ha considerat com a referència amb una mortalitat del 3’6%. Entre les conclusions destaca que el 73% dels malalts que van morir al postoperatori d’una intervenció quirúrgica no havien estats ingressats a una unitat de crítics. S’han trobat grans diferències de mortalitat entre països que justificaria un registre de qualitat i una millora de les cures postoperatòries per millorar les taxes de mortalitat trobades.