L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha posat en marxa la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat Infantil, amb un abordatge innovador per capgirar l’augment d’obesitat objectivat en nens, nenes i adolescents durant els darrers 20 anys. En les últimes dues dècades, l’obesitat infantil ha augmentat un 8% fins a convertir-se en la tercera malaltia crònica que més pateixen els infants, darrere de l’asma i el TDAH, segons alerta l’Associació Espanyola de Pediatria. A Catalunya, el 14% de la població menor de 17 anys pateix obesitat, i un 20%, sobrepès. “A la consulta de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat Infantil, on arriben els casos més greus derivats de l’atenció primària o d’altres serveis de l’Hospital, es diagnostiquen cada cop infants més petits, amb un major grau d’obesitat i una salut emocional fràgil”, explica el Dr. Diego Yeste, del Servei d’Endocrinologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. En el seu primer any, la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat Infantil ha atès 200 pacients, realitzant 6 primeres visites cada setmana. 

L’obesitat no es pot reduir a una qüestió de menjar molt i moure’s poc. És una malaltia crònica de causa multifactorial: genètica, biològica, ambiental i social. En els últims anys, s'ha avançat molt en el coneixement dels mecanismes genètics que la faciliten. Per exemple, es coneixen més de 200 gens implicats en la regulació cerebral de la gana i la sacietat, i tants d’altres que influeixen en el metabolisme i consum energètic. Això explicaria per què dues persones reaccionen diferent davant la mateixa ingesta de calories: una pot cremar-les ràpidament i l’altra, tenir tendència a emmagatzemar-les en forma de greixos. Entendre que l’obesitat té un origen multifactorial ajuda a combatre estigmes i a abordar-la de manera personalitzada.  

La nova unitat ha estat acreditada com a centre de referència per la Societat Europea d’Estudis contra l’Obesitat. Treballa amb un equip multidisciplinari, format per un pediatre endocrí, una psicòloga i una nutricionista, de manera simultània, i ofereix visites a les tardes per facilitar la conciliació amb l’escola i l’adherència als tractaments. A la primera consulta, s’identifiquen els problemes de salut, causes i conseqüències de l’obesitat, s’analitza també el context familiar i social dels pacients, els hàbits nutricionals i es fa una avaluació psicològica. “El que més ens impacta i preocupa quan els pacients arriben a la consulta és la seva salut emocional. Els nivells d’angoixa, la baixa autoestima i casos d’assetjament escolar, entre altres, fan por”, constata el Dr. Eduard Mogas, pediatre i coordinador de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat Infantil.  

A més pobresa, més risc d’obesitat 

“A la consulta abordem des d’un punt de vista multidisciplinari el tractament dels infants que viuen amb obesitat, amb la voluntat ferma de resoldre un problema amb el qual, fins ara, no hem tingut èxit com a societat”, admet el Dr. Eduard Mogas. Malgrat que entre un 8% i un 10% dels casos d'obesitat tenen causes genètiques i un percentatge similar és fruit d’efectes secundaris d'altres patologies o tractaments mèdics, el gruix dels casos d'obesitat i sobrepès són conseqüència de la suma d’una alimentació poc saludable, basada en aliments rics en greixos i sucres, i un estil de vida sedentari. “Aquest còctel, habitual en societats modernes, ha esdevingut el principal factor de risc d’obesitat en infants i adults”, afirma la Dra. Cristina Aguilar, pediatra endocrinòloga de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat Infantil. En el gruix dels casos, el sobrepès es podria revertir modificant els estils de vida, però les eines i informació no arriben igual a totes les famílies.  

El mapa de l’obesitat infantil a Barcelona confirma que el codi postal determina la salut dels nens i nenes. “A Nou Barris, un dels districtes que té Vall d’Hebron com hospital de referència i amb els nivells de renda més baixos, l’obesitat infantil s’enfila fins a percentatges que s’aproximen al 30%, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi, aquesta només afecta el 3% dels infants”, explica el Dr. Diego Yeste. A més pobresa –no tenir temps ni recursos per preparar plats amb aliments frescs, per exemple–, hi ha més risc de patir obesitat. Per al Dr. Diego Yeste, “la població pediàtrica és víctima d’un context ambiental i social que facilita guanyar pes i, alhora, té menys eines per gestionar-lo i canviar-lo. Hem arribat a diagnosticar infants de només 2 anys amb graus molt severs d’obesitat i nanos de 12 anys que pesen 150 quilos”.

Menjar un excés d’ultraprocessats i dolços no és divertit: el 90% dels infants que arriben a l’adolescència amb obesitat la continuaran patint en l’edat adulta, i tindran una esperança de vida entre 5 i 10 anys inferior que els seus contemporanis. “L’excés de greix causa problemes cardiovasculars –hipertensió arterial i trastorns dels greixos amb un increment dels triglicèrids i una disminució del colesterol protector, que determinen l’inici ja en aquestes etapes de l’arterioesclerosi–, problemes de visió, apnea obstructiva del son i problemes a les articulacions de peus i genolls”, alerta el Dr. Diego Yeste. “A més, pot afectar el pàncrees i causar diabetis tipus 2”, afegeix. Però la majoria d’aquests problemes de salut es manifestaran a mitjà i llarg termini. “A curt termini, ens preocupa l’impacte emocional i social que pateixen els pacients”, constata Paula Martínez, psicòloga de la unitat. 

Teràpies grupals per tractar la salut mental 

La unitat ofereix programes d’intervenció grupal intensiva amb els pacients i les famílies, on la psicòloga i nutricionista aborden la salut emocional i fan pedagogia per incorporar hàbits saludables. “Estem obtenint bons resultats amb els grups de teràpia dels pacients adolescents i les famílies, amb els quals fem una intervenció setmanal i específica en salut i estils de vida”, explica Norma Garcia, nutricionista pediàtrica especialitzada en obesitat de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat Infantil. 

Un altre repte és aconseguir que els pacients canviïn les pantalles per l’exercici físic. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana fer un mínim de 60 minuts d’activitat física al dia, però la realitat és que només 4 de cada 10 infants en fa. “Recepten exercici físic amb un programa adaptat als infants, segons la seva edat i riscos. Els hi donem eines per incentivar l'activitat física i evitar l'oci sedentari”, diu la Dra. Alba Gómez, adjunta del Servei de Medicina Física i Rehabilitació. 

Tractaments personalitzats i nous fàrmacs 

La Unitat del Tractament Integral de l’Obesitat Infantil, que depèn del Servei d’Endocrinologia Pediàtrica, col·labora amb la Unitat del Tractament Integral de l’Obesitat d’Adults, coordinada per la Dra. Andreea Ciudin. A més de fer la transició efectiva cap a l’edat adulta, a través del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), investiguen les causes de l’obesitat per oferir tractaments personalitzats i innovadors. Vall d’Hebron participa en 15 assajos clínics internacionals per valorar els efectes de la nova generació de fàrmacs contra l’obesitat, un d’aquests estudis valora la tirzapatida en pacients pediàtrics, entre els 12 i 18 anys. “El tractament farmacològic ha de ser complementari a canvis d’estil de vida i sempre sota supervisió mèdica”, avisa la Dra. Andreea Ciudin, investigadora principal del grup Diabetis i Metabolisme del VHIR. EL VHIR també participa en el projecte BIO-STREAMS, finançat per la UE, per fomentar hàbits saludables entre els infants i les seves famílies. En una primera fase, identifica fenotips i biomarcadors d’obesitat en infants, adolescents i les seves famílies, amb els que s’ha creat una aplicació en col·laboració amb els infants i les famílies per fomentar hàbits saludables de manera personalitzada.