Vés al contingut

Notícies

Totes les notícies i la informació d’última hora sobre els principals avenços en investigació, fites institucionals, docència i gestió. Descobreix què passa al Vall d'Hebron Institut de Recerca!

El Dr. Joan Comella, director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), i Isabel Oriol, presidenta de l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) han presidit una reunió de treball que ha tingut lloc el 23 de novembre a l'Edifici Collserola del VHIR durant la qual s'han presentat les principals línies d'investigació en càncer que actualment es desenvolupen a l'Hospital Universitari Vall d'HHebron, així com el projecte europeu d'investigació traslacional EATRIS.A la reunió també han assistit, per part de l'AECC, Pilar Perote, vicepresidenta de la Fundació, Isabel Orbe, directora científica, i Dolores de Oya, presidenta d'AECC a Barcelona. Per part del VHIR, a més del seu director, han assistit els responsables de les principals línies d'investigació oncològica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.Després de la trobada, la delegació de l'AECC ha visitat alguns dels laboratoris i instal·lacions dels grups de recerca relacionats amb el càncer.
Un equip del grup de recerca en Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del CEM-Cat, dirigit pel Dr. Xavier Montalban, ha liderat una investigació en la qual s’ha descrit un marcador predictiu de resposta al tractament amb un dels fàrmacs de primera elecció, l’Interferó-beta (IFNB), en malalts afectats d’Esclerosi Múltiple (EM). Aquest nou marcador ajudarà a determinar si el pacient tractat amb IFNâ respondrà a aquest tractament o no. Aquesta troballa, que s’ha publicat recentment a la revista Annals of Neurology, permet conèixer de manera molt precoç si un pacient respondrà bé al tractament o no i, permet fer-ho amb seguretat i certesa, donat que els resultats obtinguts precoçment es correlacionen amb la manca de resposta al cap de dos anys de tractament. En el cas de l’EM i del tractament amb IFNB això és especialment important, tant per les característiques de la pròpia malaltia –crònica, degenerativa, discapacitant i incurable- com pel fet que l’IFNB, un dels tractaments d’elecció en l’EM, comporta possibles efectes secundaris i, alhora, comptem amb alternatives terapèutiques que són una opció a tenir en compte en aquests casos. Per tot això, és possible evitar que els pacients inicïin un tractament amb un fàrmac que podria no ser completament efectiu, mentre la malaltia pot seguir avançant sense possibilitat de retorn al punt de partida.
El Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha celebrat l'1 i el 2 de desembre la 5a Jornada Científica i la 15a Conferència Anual. Pel que fa a la 5a Jornada, han participat més de 50 treballs de recerca en les categories predoctoral, postdoctoral, residents i DUE. En l’apartat de predoctorals, la millor comunicació ha estat per Alba González Juncà, del grup Gene Expression and Cancer del VHIO amb el treball ‘TGFB Receptor I inhibitor radiosensitizes Glioblastoma’. El segon premi d’aquesta categoria ha estat per Nahia Ezkurdia Garmendia, del grup de malalties hepàtiques del VHIR amb la presentació ‘Sympathetic atrophy of portal hypertensive rats is generated by an afferent splanchnic signal via a brain-sympathetic mesenteric ganglia pathway’.En la categoria de postdoctorals la guanyadora ha estat Eva Colás Ortega, de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia traslacional i pediàtrica del VHIR, amb la presentació ‘ETV5 and LPP, promoting EMT in endometrial carcinoma’. En l’apartat de residents, han resultat guanyadors ex aequo Laia Badia Cebada, del grup de malalties hepàtiques del VHIR amb el treball ‘Una estrategia diagnóstica simple basada en variables clínicas y elastografía es muy útil para hipertensión portal inicial en pacientes asintomáticos con enfermedad hepática crónica’, i Jaume Francisco Pascual, del grup de patologia cardiocirculatòria del VHIR amb la comunicació ‘Características inmunohistoquímicas de los trombos coronarios resistentes a fibrinolisis'. Per últim, en l’apartat de DUE, la gran novetat d’aquesta edició, la millor comunicació ha estat la d’Ana Sancho Gómez, de la Unitat de Suport Nutricional, amb la presentació ‘Intervención nutricional en pacientes con Enfermedad Inflamatoria Intestinal (EII) en brote agudo’.La jornada ha servit també per lliurar les beques predoctorals del VHIR a Víctor Llombart Sebastià, del grup de malalties neurovasculars, Melania Montes Pérez, de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica, Irina Torres Rodríguez, del grup de Nefrologia, i Sarai Rodríguez Navarro, de malalties hepàtiques del VHIR. Per últim, s’ha fet lliurament de la Beca Post MIR La Caixa a Eduard Bosch Peligero, per un projecte de recerca translacional cardiovascular. Al final de les presentacions de la 5a jornada s’ha celebrat la 15a Conferència Anual amb el Prof. Alastair Compston, Chairman of the Department of Neurosciences at Addenbrooke’s Hospital i Editor de Brain, amb la ponència ‘Multiple Sclerosis: A model disease for experimental medicine’, que ha estat seguida per un nombrós grup d’investigadors que han seguit atentament les claus de la recerca d’aquest brillant investigador.El director del VHIR, el Dr. Joan Comella, ha presentat tot seguit els resultats anuals de l’institut, destacant les bones xifres globals tot i la difícil situació econòmica. A l’acte de la conferència han assistit la Dra. Marta Aymerich, responsable de Recerca de la Conselleria de Salut, el Dr. Ricard Pujol, assessor de Recerca de l’ICS, el Dr. Jaume Raventós, gerent de l’HUVH, i el Dr. Jaume Roigé, Director Assistencial de l’hospital. Tots quatre han destacat en el seus discursos la celebració de la jornada i la conferència i han felicitat al VHIR pels resultats presentats, al mateix temps que han convidat a continuar treballant per superar les dificultats. També han assistit la Dra Maria José Cerqueira, directora de Docència de l’HUVH, Montserrat Artigas, directora d’infermeria de l’HUVH, Jaime Vives, Director General de Roche, Artur Palet Business Development de Roche, Dr. Juan Ignacio Barrachina, Gerent Hospital Hemanas Hospitalarias Sagrado Corazón, Dra. Guadalupe Mengod, vicedirectora Institut d’Investigacions Biomèdiques Barcelona (IIBB), Dra. Mercè Frias, Project Manager Advancell Therapeutics, i Trino Puig, director d’Àrea de Negoci de “la Caixa”. "http://www.vhir.org/Global/pdf/fotos/V_Jornadacientifica_.pdf" Fotos 5a Jornada Científica "http://www.vhir.org/Global/pdf/fotos/fotos15conf_anual_.pdf" Fotos 15a Conferència Anual "http://youtu.be/fLt5EkvJ5Ps" Videos de la Jornada i Conferència
Expoquimia, la cita de referència del sector químic en el sud d'Europa que es celebra a Barcelona, va acollir el 16 de novembre una taula rodona on es va debatre sobre la nanotecnologia aplicada a la medicina.El director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Joan Comella, va actuar com moderador en un debat on va participar el Dr. Simó Schwartz Jr, responsable del CIBBIM-Nanomedicina del VHIR, al costat del Dr. Jaume Veciana Miró, de l'Institut de Ciències Materials de Barcelona, el Dr. José Luis Jiménez Fuentes, del Centre d'Immunobiología molecular de l'Hospital Gregorio Marañón i la Dra. Maria Jesús Vicent, del Centro de Investigaciones Príncipe Felipe de València.Entre els temes que es van tractar, a més de les presentacions individuals de cadascun dels centres, destaquen les aplicacions clíniques per al diagnòstic i el tractament i l'evolució de la nanomedicina. La principal conclusió és que la nanomedicina mostra un potencial sense igual per a realitzar el diagnòstic precoç de malalties i nous tractaments, ja que poder comptar amb dosis exactes que vagin directament al focus de la malaltia és el gran repte.Una nova esperança de futur amb la qual es pot aconseguir dirigir els fàrmacs de manera que els medicaments siguin més eficients en combinar la funció terapèutica amb la farmacològica per a actuar només en la part danyada del cos i no contaminar la resta de toxines innecessàries i perjudicials per a l'organisme. La nanomedicina pot convertir-se en una de les vies alternatives per a tractaments tan agressius com la quimioteràpia o la radioteràpia, amb nombrosos efectes secundaris sobre el cos del malalt.
L’11 de novembre va tenir lloc el Fòrum d’Innovació Biomèdica UABCEI a l'Auditori de l'Hospital de Sabadell (Corporació Sanitària Universitària Parc Taulí), amb la participació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). L’objectiu d’aquest fòrum era conèixer els processos d’innovació aplicada al sector biomèdic en l’entorn de la UAB que han tingut èxit, debatre sobre l’oportunitat de la innovació en aquest àmbit i reflexionar sobre la funció d’aquest procés en la reactivació econòmica i la creació d’ocupació al territori.La jornada va ser inaugurada per la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Dra. Ana Ripoll, l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Dr. Miquel Vilardell, el president del Consell de Govern de la Corporació Sanitària Parc Taulí, Pere Fonolleda, i el coordinador del Biocluster UABCEI, Dr. Lluís Tort. Ángel Lanuza, coordinador de la Plataforma Española de Innovación en Tecnología Sanitaria, va donar la conferència "Innovación en tecnología sanitaria, vector de crecimiento económico". Tot seguit es va fer una primera presentació dels casos d’innovació introduits pel vicerector d'Investigació de la UAB, Dr. Manel López Béjar, i el director de l'Institut de Recerca de la Fundació Parc Taulí-Institut Universitari UAB, Dr. Lluís Blanch. Per part del VHIR, la coordinadora d’innovació, Raquel Egea, va presentar tres casos d'èxit. Un primer cas d'empreneduria a partir de l'exemple de TRANSBIOMED, la primera spin-off del VHIR, un segon cas basat en una experiència de co-desenvolupament que va donar lloc a una patent en co-titularitat amb una empresa, i un tercer cas a partir de la llicencia d'una patent amb la que el VHIR ha aconseguit augmentar el seu valor donat que estarà present en el procés de desenvolupament de la tecnologia per l'empresa amb el conseqüents drets d'explotació.Després de les presentacions es va fer una taula rodona sobre la importància de la innovació en el sector biomèdic, amb participació de la responsable de Recerca del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marta Aymerich, la directora general de BIOCAT, Dra. Montserrat Vendrell, i el director de l'Instituto de Salud Carlos III, Dr. José Jerónimo Navas Palacios, moderada pel director de la Fundació Parc de Recerca UAB, Dr. Jordi Marquet, i el vicerector de Projectes Estratègics i de Planificació de la UAB, Dr. Carlos Jaime. El director General de Recerca del Departament d?Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Dr. Josep Maria Martorell, va cloure l’acte.
Tres projectes amb participació d'investigadors del VHIR han estat finançats per la Marató 2010 de TV3, edició dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. L’acte de lliurament d’ajuts, conduït pel periodista Albert Om, va tenir lloc el 8 de novembre a la Sala d'Actes del Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, i va comptar amb la presència de Boi Ruiz, conseller de Salut, Ana Ripoll, rectora de la UAB i Enric Marín, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Fundació La Marató de TV3.D'entre els 100 projectes presentats es van seleccionar 30 que rebran un total de 7.762.886 €. Dels 30, 17 són unitaris i 13 coordinats entre dos o més centres de recerca.Pel que fa al VHIR, la Dra. Pilar Lusilla Palacios, del grup de psiquiatria i salut mental, va rebre finançament pel projecte unitari ESPELMA, 'Efectivitat del suport psicoemocional al lesionat medul·lar agut', amb un ajut de 165.550 euros.El Dr. Juan Sayós Ortega, del grup d'Immunobiologia del CIBBIM-VHIR, va ser un dels beneficiaris del finançament del projecte 'Modulació de l'activitat dels receptors immunitaris: nova estratègia terapèutica per al dany agut al sistema nerviós central', que ha rebut 395.684 euros. El Dr. Israel Fernández Cadenas, del grup de malalties neurovasculars del VHIR, forma part del GODS Project:'Contribució genètica al pronòstic funcional i la discapacitat després de l'ictus', que ha rebut un finançament de 296.570 euros.
El terme pneumonitis per hipersensibilitat (PH) comprèn un grup de malalties pulmonars produïdes per la inhalació de certes substàncies, principalment orgàniques, que, en individus susceptibles, poden desencadenar una reacció inflamatòria a nivell dels alvèols, els bronquíols i l’interstici pulmonar. Investigadors del grup de pneumologia del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han tret a la llum els casos de PH causada per la inhalació continuada de pols del recobriment dels embotits per part dels xarcuters, en el seu lloc de treball. Durant la seva elaboració, els embotits són submergits en un bany que conté fongs per millorar-ne el gust. Al final del procés, el recobriment de fongs del producte és eliminat mitjantçant una raspallada que genera la pols en qüestió.La presentació clínica és heterogènia i, per tant, la PH pot presentar-se com una malaltia aguda, subaguda o crònica, depenent, entre altres factors, de la intensitat i freqüència d'exposició. Els pacients amb PH aguda o subaguda solen respondre al tractament, mentre que en aquells amb malalties cròniques en el moment del diagnòstic el progrés de la malaltia porta a la destrucció pulmonar irreversible amb canvis fibròtics o enfisematosos. Moltes substàncies poden ser l’origen de la PH. La descripció de noves exposicions causals augmentaria la possibilitat d'arribar a un diagnòtic precoç d'aquestes malalties. Recentment, el grup del VHIR i de la Universitat Autònoma de Barcelona liderat pel Dr. Ferran Morell, juntament amb el Dr. Xavier Muñoz, i la Dra. Maria Jesús Cruz, ha publicat cinc casos de PH causada per la inhalació, en el seu lloc de treball, de pols del recobriment dels embotits. A Espanya, els treballadors de la indústria de fabricació d’embotits es coneixen com "chazineros" (xarcuters), el nom que proposem per a aquesta malaltia. Per millorar el gust dels embotits, aquests són submergits en un bany que conté fongs, i després es deixen fermentar i assecar de 3 a 4 mesos en sales amb temperatura controlada. Al final del procés, el recobriment de fongs del producte és eliminat mitjantçant una raspallada com veiem a la figura. Tots els pacients descrits estaven treballant activament en la indústria alimentària de producció d'embotits. En tres d'ells, l'exposició va ser massiva i van presentar una forma aguda de la malaltia, ja que el seu treball consistia en la neteja dels fongs que cobrien el producte. Els pacients quart i cinquè, que van experimentar una evolució de la malaltia subaguda, treballaven com a secretària i supervisora de les respectives empreses implicades. En aquests casos, la inhalació dels antígens no va ser tan massiva com en els altres pacients.En conclusió, en aquest estudi es descriu una causa poc coneguda de PH. Els metges han de ser conscients d'aquesta associació, perquè en molts països com el nostre, l'elaboració d'embotits és una indústria molt estesa. Encara que Penicillium frequentans sembla ser un dels principals fongs involucrats en aquesta causa de PH, no es pot descartar un origen multifactorial, amb altres fongs implicats com l'Aspergillus fumigatus, el Mucor mucedo, o el Rhizopus nigricans."Chacinero's lung - hypersensitivity pneumonitis due to dry sausage dust". Morell F, Cruz MJ, Gómez FP, Rodriguez-Jerez F, Xaubet A, Muñoz X. Scand J Work Environ Health. 2011 Jul, 37(4):349-56.
La Unitat de Recerca Biomèdica i d’Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) liderada pel Dr. Jaume Reventós, ha guanyat el premi 'Mejores Ideas de la sanidad 2011' que organitza Diario Médico en l'apartat de recerca i farmacologia per la identificació de 20 gens implicats en el desenvolupament càncer d'endometri que ajuden al seu diagnòstic.El Dr. Reventós i el seu equip, així com el Dr. Antonio Gil-Moreno, del Servei de Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, van recollir el premi en una cerimònia que va tenir lloc el 7 de novembre al Teatre Nacional de Catalunya.La troballa d’aquests marcadors moleculars, que va ser publicada a la revista International Journal of Cancer, permet establir un nou mètode de diagnòstic poc invasiu i altament sensible en la detecció d’aquest tipus de càncer.Aquests resultats són importants perquè fins avui no s'havien trobat marcadors moleculars vinculats al càncer d'endometri. Gràcies a la identificació d'aquests gens, s’han establert les bases per al desenvolupament d’un test de detecció de càncer d’endometri eficaç, poc invasiu, altament fiable i amb el que, a més, el propi ginecòleg pot obtenir la mostra ambulatòriament sense requerir l’entorn hospitalari.D'altra banda, la història en forma de còmic, 'Què té l'avi?', elaborada per Mercè Boada, directora de la Fundació ACE i cap del grup d'Alzheimer del VHIR, va guanyar un dels premis en l'apartat de solidaritat i mecenatge. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2011&num=64&mv1=5&mv2=3&Idioma=ca" + Informació
La unitat d'innovació del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) va tenir un paper destacat en la jornada 'Oportunitats de negoci en el sector salut', que va tenir lloc al Club Cecot d'Innovació i Tecnologia de Terrassa el 3 de novembre.La jornada va començar amb la presentació de Valentí Sallés, president del Club Cecot , i la conferència 'El sector salut com factor d'impuls econòmic', a càrrec de Ramon Maspons, director de la Unitat de Projectes Estratègics de Biocat.Tot seguit Francesc Iglesias, director d'innovació del VHIR, va moderar una taula rodona on es van presentar quatre casos d'èxit i bones pràctiques. Un dels casos presentats va ser el del VHIR, a càrrec de Raquel Egea, coordinadora de la Unitat de Valorització i Transferència, qui va explicar un nou sistema de control i traçabilitat en l'elaboració de preparats mèdics, amb una eficiència que ja ha estalviat un milió d'euros el primer any.Els altres tres casos d'èxit van ser explicats per Manel Balcells, director de l'Àrea del Coneixement del Consorci Sanitari de Terrassa, Maria Emilia Gil, adjunta a la Direcció General de la Mútua de Terrasasa i Gloria Palomar, directora de Gestió de la Fundació Parc Taulí de Sabadell.
Divendres 4 de novembre ha tingut lloc a l'Edifici Collserola del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) la reunió inicial dels membres del projecte 'Alteracions moleculars relacionades amb la progressió tumoral en el càncer d’endometri'.Amb aquesta trobada s'ha posat en marxa de manera oficial un programa de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional i Pediàtrica del VHIR, amb el Dr. Jaume Reventós com a coordinador, al que se li va adjudicar un ajut d'1.200.000 euros per part de la Fundació Científica de l'Asociación Española Contra el Cáncer (AECC).A més del Dr. Reventós i el seu grup del VHIR, també participen en el projecte i han assistit a la reunió el Dr. Xavier Matias-Guiu, investigador del Grup Estable i director de l'IRB Lleida i el seu equip, a més dels caps de grups clínics de l'Hospital Universitari Vall’d’Hebron, membres del Complex Hospitalari Universitari de Santiago de Compostel·la, caps de grups laboratori de l'IRB, Hospital Santa Creu i Sant Pau, Hospital de Santiago de Compostel·la i la Fundació MD Anderson Internacional. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&mv1=5&mv2=3&mh1=0&mh2=0&mh3=0&mh4=0&ms=0&any=2011&num=246" + Informació
La Dra. Mercè Boada, directora de la Fundació ACE i responsable del grup d'Alzheimer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), participa en 'Futbol, un refugi en el record, un reportatge del programa 'Informen Robinson' de Canal Plus, en el qual es descobreix que el futbol també pot servir com a teràpia per als malalts d'Alzheimer. En l'any internacional d'aquesta malaltia, la Dra. Boada analitza com els pacients, persones que no saben el dia en el qual viuen o què han menjat avui, comparteixen els seus records amb el futbol.
Metges i investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron han aconseguit solucionar un greu cas de mielomeningocele durant la gestació, en una nena que havia estat diagnosticada d’aquesta severa malformació abans que naixés, mitjançant un excepcional procediment quirúrgic intrauterí. Es tracta de la primera vegada que es realitza una intervenció d’aquestes característiques a Catalunya, en aplicar-se una cirurgia fetal oberta mínimament agressiva per al fetus per un cas d’extrema gravetat com és el mielomeningocele o espina bífida, un desordre congènit que afecta el sistema nerviós central i que, en vida, produeix paràlisi de les extremitats inferiors amb dificultat o incapacitat per caminar, així com incontinència d’esfínters. A més, és la primera vegada que es realitza aquesta intervenció amb una tècnica pionera al món, que ha estat ideada i desenvolupada en conills i ovelles al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).
La Fundació Leo Messi, juntament amb l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Hospital Universitari Sant Joan de Déu i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, amb el suport de la Fundació Ànima, estan col·laborant per a què pediatres argentins vinguin a Catalunya a formar-se com a especialistes en oncologia, hematologia pediàtrica i altres subespecialitats pediàtriques als tres centres sanitaris. És mitjançant un programa de formació que es desenvolupa durant diversos mesos i que pretén ampliar els coneixements dels metges argentins en aquests tres hospitals de referència a nivell nacional i internacional. Els metges tenen l’oportunitat de seguir la pràctica clínica i d’adquirir coneixements sobre pediatria oncològica, sobre els trasplantaments de progenitors hematopoètics i el maneig dels pacients que els requereixen, i també sobre altres subespecialitats pediàtriques: malalties infeccioses i immunitàries, endocrinologia, gastroenterologia, neurologia, i errors congènits del metabolisme, en són algunes.L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és centre de referència nacional per a totes les especialitats pediàtriques i, en concret, el càncer i les malalties hematològiques de la infància. La seva llarga experiència i dotació tecnològica li permeten oferir una atenció integral al pacient i a la seva família, cobrint tots els tractaments, incloent el trasplantament de progenitors hematopoètics. Els 1.000 trasplants realitzats fins ara el situen com el centre de més casuística i experiència de l’Estat. Les tasses de supervivència s’equiparen a centres internacionals d’excel·lència.Com a centre de referència internacional, realitza la seva tasca clínica, investigadora i docent en coordinació amb les Societats científiquesinternacionals (SIOP, EBMT, CIBMTR) i nacionals (SEHOP, Pethema) així com amb els centres hospitalaris de més prestigi internacional.Destaca la seva líniea de recerca traslacional en càncer infantil i malalties hematològiques del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) que en el temps ha contribuït amb els seus projectes, a un millor diagnòstic, pronòstic, tractament i control d’aquestes malalties.Gràcies a la col·laboració de la Fundació Leo Messi dos metges especialistes en Hematologia i Oncologia Pediàtrica procedents de l’Hospital Víctor J. Vilela de Rosario (Argentina) han finalitzat una estància formativa en el àmbit del trasplantament de progenitors hematopoètics infantil, que continuarà amb la incorporació de nous especialistes.
Un estudi coordinat des del grup de recerca Neurovascular del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) intenta determinar, per primera vegada, quina és la freqüència en la que existeixen els ictus silents, és a dir, els que passen desapercebuts i sense manifestacions clíniques, en la població mediterrània. Els ictus o infarts cerebrals són un dels grans problemes de salut pública dels països occidentals i de Catalunya i Espanya en particular. Quan un pacient té un ictus, augmenta molt el risc de patir-ne un segon i, és en aquest moment en què comença a prendre medicació per intentar evitar que això succeeixi. Conèixer en quin ordre de magnitud hi ha ictus que no es detecten, determinar quina és la població de risc de patir-los i com poder-los detectar implicaria poder incidir directament sobre la prevenció del segon ictus i ben segur en molts casos poder-lo evitar.Un dels problemes més greus dels neuròlegs es prevenir la recurrència de l'ictus. S’estima que, després d'un primer episodi d'ictus, entre un 6 i un 12% dels pacients presenten un segon ictus en el primer any i fins el 30%, durant els següents 5 anys. Es focalitzen molts esforços en la prevenció d’aquest segon ictus. Però, què passa quan es pateix un ictus i no se n’és conscient? Si no se sap que s’ha patit un ictus, no es pot fer cap tractament ni prendre cap mesura preventiva i, aleshores, es multiplica per 3 la possibilitat de patir un segon ictus -aquest si, probablement amb manifestacions de gravetat- i per 5 la possibilitat de patir algun tipus de demència. Quan un pacient ingressa en un Hospital afectat per un ictus, en un elevat percentatge de les proves d’imatge que se li realitzen (RMN, TAC’s,etc.) apareixen lesions antigues compatibles amb ictus previs. A vegades els pacients no refereixen haver-ne patit cap. Aquest fet, que no és anecdòtic, ha posat sobre avís als especialistes, en primer lloc els alerta que aquests ictus silents succeeixen i ho fan amb freqüència i en segon lloc, de la pèrdua d’oportunitat que aquests pacients tenen de poder fer un tractament adequat i que possiblement els hi hagués evitat aquesta greu patologia.
L'equip de la Dra. Matilde Lleonart de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha descobert com petites cadenes de material genètic juguen un paper important en la immortalitat cel·lular i, per tant, actuar sobre elles podria tenir conseqüències en els avenços de la lluita contra el càncer. Aquestes cadenes de material genètic, anomenades microRNAs i de funció, fins fa poc, gairebé desconeguda, són capaces de regular l'expressió d'altres gens. La caracterització de microRNAs terapèutics obre una via per eradicar els processos malignes ja que el bloqueig de la seva funció podria induir la senescència de les cèl·lules tumorals. Fruit d'aquest estudi, finançat per la Fundación BBVA, és una revisió publicada en Medicinal Research Reviews on es recullen les conclusions sobre aquests microRNA.El grup de recerca d'Oncologia i Patologia Molecular del VHIR treballa des de fa anys en l'estudi de l'envelliment de les cèl·lules i la immortalitat cel·lular. La característica que fa que les cèl·lules tumorals siguin tan nocives és precisament aquesta capacitat immortal, ja que no envelleixen ni s’autoeliminen, contràriament al comportament de les cèl·lules sanes. Aquesta immortalitat de les cèl·lules cancerígenes fa que els tumors creixin sense control i siguin tan malignes. És per això que un dels grans reptes d'aquest grup ha estat identificar microRNAs que fan possible aquesta immortalitat per tal d’estudiar després mecanismes que 'desactivin' aquesta eterna joventut i converteixin així les cèl·lules malignes en mortals. Aquesta és també una de les bases d'alguns tractaments antitumorals, que estan centrats en la inducció cel·lular de senescència, és a dir, que pretenen induir l'envelliment cel·lular a fi de què l’organisme pugui eliminar aquestes cèl·lules que són metabòlicament actives però incapaces de dividir-se.
El Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) ha estat elegit per la Plataforma Europea d’Esclerosi Múltiple com un dels centres participants en el projecte EUReMS, el registre europeu de pacients d’esclerosi múltiple. El neuròleg Jaume Sastre Garriga i la metge especialista en medicina preventiva Susana Otero, membres del CEM-Cat i del grup de neuroimmunologia clínica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) seran els encarregats de desenvolupar el projecte al CEM-Cat.S'estima que al món hi ha 2,5 milions de persones afectades d’esclerosi múltiple, una quarta part dels quals viuen a Europa. El Registre Europeu d'Esclerosi Múltiple (EUReMS), que té com a objectiu recopilar dades comparables i fiables sobre l'esclerosi múltiple a Europa, pretén cobrir algunes de les llacunes en la comprensió i tractament d’aquesta patologia. La Plataforma Europea d'Esclerosi Múltiple (EMSP, en les seves sigles en anglès), una organització que agrupa associacions d'esclerosi múltiple de 34 països, està coordinant el projecte EUReMS, dut a terme per un equip multidisciplinar de metges, investigadors dels camps de la informàtica i l’estadística i grups de pacients d’arreu d’Europa.La Comissió Europea ha proporcionat prop d’un milió d’euros per tirar endavant el projecte EUReMS en els propers 3 anys. L’objectiu és que el juny de 2014, EUReMS hagi reunit dades dels registres nacionals de 10 països diferents a través de la col·laboració de diversos grups d’experts, entre els quals es troba el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya. El repte a llarg termini és proporcionar un registre de tots els països europeus, incloent aquells que actualment no compten amb bases de dades. La informació detallada de pacients i de la incidència de la malaltia a cada regió podria proporcionar nous coneixements sobre les causes i la història de la malaltia. EUReMS pretén que la recollida d’informació clínica pugui proporcionar, a mig-llarg termini, dades independents a gran escala sobre la seguretat i l’eficàcia comparada dels fàrmacs.
Aquest dijous 20 d'octubre té lloc a Santiago de Compostel·la el primer fòrum de trasplantament en cures intensives, amb la presència dels principals experts dels 7 principals hospitals espanyols amb activitat en l'àrea de trasplantaments.El fòrum de trasplantaments en cures intensives, organitzat pel Dr. Jordi Rello, responsable del grup de recerca clínica i innovació en pneumònia i sepsis (CRIPS) del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), està acreditat pel Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Respiratorias (CIBERES).Aquest fòrum neix amb la intenció d'engegar iniciatives d'interès científic i convertir-se en fòrum de discussió dels problemes que sorgeixen en la cura de pacients trasplantats durant el període postoperatori en les unitats de vigilància intensiva. En la seva primera edició se centra en el trasplantament pulmonar i compte amb la presència del Dr. Marcos Restrepo, neumòleg del Veterans Medical Center de San Antonio, Texas, USA, que presenta l'experiència americana i revisa les complicacions infeccioses del trasplantament pulmonar a la UCI.Durant la reunió es mostraran els resultats d'un projecte de recerca col·laboratiu, i el Dr. Rello presentarà propostes per a engegar, almenys, dos projectes cooperatius d'investigació en trasplantament de pulmó a la UCI. “La insuficiència respiratòria aguda del trasplantament pulmonar es pot deure a disfunció primària de l'empelt, a rebuig humoral, a rebuig cel·lular o a infeccions pulmonars. Volem identificar biomarcadors que permetin diferenciar aquestes condicions i optimitzar el tractament antibiòtic, antifúngic i immunosupresor”, assegura el Dr. Rello, qui afegeix que tenen l'objectiu de desenvolupar un projecte d'investigació per a millorar les condicions dels pulmons en els donants i poder reduir les llistes d'espera. Durant el fòrum, Joan Ramon Masclans, del grup CRIPS del VHIR, ha presentat els objectius docents dels residents en TOC, i Judit Sacanell, del mateix grup, els resultats inicials d'una enquesta sobre diferències en el postoperatori en els 7 centres participants.Les ponències es publicaran en forma d'articles de revisió en una sèrie en Medicina Intensiva.
El Dr. Manuel Roig, cap de secció de Neurologia pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i membre del grup de neurologia infantil del Vall d’Hebron Institut de recerca (VHIR), acaba de publicar el llibre ‘Oromotor Disorders in Childhood’ (Editors: Manuel Roig-Quilis & Lindsay Pennington), un text monogràfic pioner sobre aquesta patologia a la infància al que han contribuït especialistes clínics i bàsics internacionals de prestigi. El sistema oromotor és un dels sistemes fisiològics més complexes dels humans. Les malalties del sistema oromotor (OMD) són un grup de malalties cròniques que afecten principalment als estímuls sensorials, sistemes de motor i de la organització relacionats amb el moviment de la succió, masticació, deglució, articulació de la parla i la comunicació no verbal. Els nens que pateixen OMD no són molts, però mereixen una especial consideració ja que el seu tractament és complex degut a les diverses disciplines de salut involucrades, la duració perllongada i variable i la important quantitat de recursos que requereix el seu tractament.
La Caixa, a través de la seva Obra Social, i el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han signat avui un conveni segons el qual l'entitat bancària continuarà finançant una beca post-MIR del nostre centre. Gràcies als 60.000 euros que aporta La Caixa, un dels nostres investigadors/es podrà gaudir durant dos anys d'un ajut important per poder tirar endavant la seva tesi i iniciar una activitat de recerca. A la signatura del conveni han estat presents el gerent de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (HUVH), el Dr. Jaume Raventós, el director del VHIR, el Dr. Joan Comella i el gerent del VHIR, Lluís Massó. En representació de La Caixa ha estat presents Miquel Àngel Pla, delegat general de La Caixa a Barcelona Ciutat, Fernando Muñoz, director de l'àrea de negoci a Sant Gervasi Nord, Natalia Vives-Jenny, directora de comunicació de la direcció territoral de Catalunya, i Ernest Termis, director de la oficina de Montbau.Tant el Dr. Raventós com el Dr. Comella han volgut agrair la col·laboració de La Caixa en aquests moments de dificultat econòmica, i el Sr. Miquel Àngel Pla ha destacat la satisfacció que per ells suposa que el seu ajut signifiqui un impuls important a una activitat profitosa per la societat.El Dr. Oriol Roca, del servei de medicina intensiva de l'HUVH i membre del grup de recerca en neumologia del VHIR, ha donat el seu testimoni i ha explicat com el fet de començar a fer recerca va canviar la seva vida després d'haver rebut aquesta mateixa beca i fer l'estada al VHIR entre 2008 i 2009. La beca es lliurarà el 2 de desembre en el marc de les jornades científiques i la conferència anual del VHIR.
El Dr. Jesús Ávila de Grado, membre del Consell Científic Extern (CCE) del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha estat escollit com a nou director del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Neurodegenerativas (CIBERNED).El Dr. Ávila de Grado és llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat Complutense de Madrid. El seu treball es centra en l’estudi dels processos neurodegeneratius de la malaltia de l’Alzheimer. És director del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, també és professor d’Investigació en el CSIC i Membre de la “Real Academia de las Ciencias Exactas, Física y Naturales”. Expresident de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular, SEBBEM, Membre de Comitès editorials: EMBO, Int. J. Develop. Biology, FEBS Lett., Neurobiol. Aging, J.Alz. Dis., Cell. Mol. Life Sci. El seu treball ha estat publicat en revistes de prestigi internacional com: Nature, Cell, J Cell Biol.
El passat 5 d'octubre el Dr. Miguel Marín Padilla, del Departament de Patologia de la Darmouth Medical School a Hanover, Estats Units, va visitar-nos amb motiu d'una sessió clínica general de Neurociències, convidat pel Dr. Alfons Macaya, responsable del grup de neurologia infantil del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).Hores després, va atendre al Canal VHIRtv, on va explicar la seva rica trajectòria vital i científica i va apuntar les claus de la seva profitosa recerca. "http://www.youtube.com/watch?v=5fK3_RfrLmI" Vídeo Canal VHIRtv
Divendres 7 d'octubre el programa 'El Cafè de la República', que presenta i dirigeix Joan Barril a Catalunya Ràdio, va emetre una llarga entrevista amb el Dr. Rafael Simó, responsable del grup de diabetis i metabolisme del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), on es van tractar aspectes generals de la malaltia de diabetis, i en especial els últims treballs sobre la retinopatia diabètica que ha publicat i amb els que està investigant aquest equip del VHIR.
El Grup de recerca clínica i innovació en neumonia i sepsis (CRIPS) del Vall d’Hebron Intitut de Recerca ha participat aquesta setmana al 24è congrés anual de la Societat Europea de Cures intensives (ESICM 2011) que ha tingut lloc a Berlín. El Crips participava amb 9 abstracts, un dels quals, un estudi cooperatiu de reclutament de malalts i explotació científica, ha estat guardonat amb un premi de recerca i un dels quatre premis al millor abstract. El Crips, amb el Dr. Jordi Rello, al capdavant, ha format part de l’Steering Committee d’aquest treball amb 1.156 pacients de 162 UCI de 24 països anomenat Eurobact.
Les Unitats de Citologia, Inmunofenotip i Citogenètica d'Hematologia de l'Hospital Vall d'Hebron van impartir el 5 d'octubre el quart Taller Diagnòstic Integrat de les Síndromes Mielodisplásicos (SMD) de Casos Clínics.En la cinquena edició del taller, dirigit per Teresa Vallespí, hematòloga del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), han participat 11 investigadores procedents de diferentes centres espanyols. Després d'una actualització de les tècniques que s'utilitzen en el diagnòstic integrat, els participants, en grups de 2 o 3, van anar elaborant els casos problemes tutelats pels experts de les diferents unitats.Durant la jornada, esponsorizada per Celgene, els participants van estudiar, en companyia dels respectius experts, els diferents aspectes del clon maligne. Per als alumnes representa una presa de contacte amb els analitzadors més avançats que s'utilitzen en l'estudi diagnòstic (cariotipador, citòmetre de flux de 10 colors). Després del procés, van elaborar el diagnòstic integrant totes les dades, la qual cosa comporta un clar exercici de l'especialitat d'Hematologia. A més, es va corroborar la certesa que un correcte diagnòstic integrat permet un tractament adequat i, en ocasions, elements per al posterior estudi de malaltia residual mínima (ERM).Al final de la jornada, els assistents al taller van acabar l'experiència amb diversos objectius aconseguits: aprofundir en les característiques fonamentals en el diagnòstic dels SMD, analitzar diferents cariotipos amb les anomalies més freqüents observades en SMD, estudiar imatges amb alteracions en l'expressió d'antígens o presència d'antígens aberrants i unir tot l'anterior amb les dades clíniques, elaborar el diagnòstic integrat i classificar d'acord amb les propostes FAB, IPSS (1997) i OMS (2008).El taller, que compta amb material de primer nivell, ja anuncia una sisena edició pel mes de febrer després de l’èxit de les tres primeres experiències i l’àmplia demanda.