Recentment s'ha publicat la nova versió de la guia d'ús de probiòtics i prebiòtics en gastroenterologia en la pàgina web de l'Organització Mundial de Gastroenterologia (WGO). En l'elaboració de la guia ha participat un grup d'experts de tot el món presidit pel Dr. Francisco Guarner, del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).El treball s'ha desenvolupat durant any i mig, des de maig del 2010, i ha consistit en una revisió exhaustiva dels treballs publicats en la literatura científica i la discussió entre els experts del significat i impacte dels diferents treballs. La principal novetat de la nova guia està en les recomanacions de probiòtics i prebiòtics determinats per a indicacions específiques amb el seu nivell d'evidència.De moment s'ha publicat la versió anglesa, i en breu sortirà la traducció a diversos idiomes (espanyol, portuguès, francès, rus i mandarí). La guia es pot descarregar en "http://www.worldgastroenterology.org/probiotics-prebiotics.html" aquest enllaç. El nivell de descàrregues de les guies de la WGO és de 500.000 per any.

L'Institut Català de la Salut (ICS) ha organitzat el 29 de novembre, i per quart any consecutiu, una Jornada de Recerca que ha aplegat representants dels nou instituts de recerca vinculats als centres sanitaris de l'organització. La Jornada, que tenia com a objectiu posar en comú els darrers avenços científics que s'estan duent a terme a l'organització, permet donar continuïtat al fòrum de debat obert l'any 2008 sobre la recerca a l'ICS. Durant el matí, les diferents ponències previstes han tractat algunes de les recerques més punteres que s'estan duent a terme en l'actualitat. Pel que fa al Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Jaume Reventós, responsable de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional i Pediàtrica, ha parlat sobre els nous kits de diagnòstic genòmic i proteòmic dels càncers de pròstata i d'endometri generats al VHIR. En la ponència ha plantejat com la recerca pot millorar la vida dels ciutadans i generar activitat econòmica. Com a exemple, ha presentat un test per detectar el càncer de pròstata i com la identificació de 20 gens implicats en el desenvolupament càncer d'endometri permet establir nous mètodes de diagnòstic poc invasius i altament sensibles en la detecció d'aquests tipus de càncer, respectivament. Altres ponències de la jornada han tractat temes com el Fatbank o biobanc de teixit adipós creat a l'IdIBGi i les seves possibles aplicacions en recerca, la nova citocina anomenada Tweak, de la superfamília del TNF, pels investigadors de l'Institut d'investigació Sanitària Pere Virgili, la presentació del SIDIAP, una plataforma informàtica de l'ICS i l'Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP), per crear un sistema d'informació amb les dades provinents de les històries clíniques de l'ICS (ECAP) juntament amb d'altres fonts complementàries per tal d'obtenir informació fiable i vàlida per investigació en salut. Una conferència del Dr. Ricard Pujol, assessor de recerca de l'ICS, sobre la situació dels nou instituts ha donat pas a una segona part de la Jornada centrada en temes pneumològics. S'han presentat ponències sobre la fibrogènesi pulmonar per part d'investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), i sobre el processament de senyals biomèdics en pneumologia per part de l'Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias (IGTP). La temàtica cardiovascular també ha tingut presència a la Jornada amb una presentació sobre l'apnea del son i la malaltia cardiovascular, tracant el camí que va de l'etiopatogènia a l'impacte clínic, per part d'investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida). A la tarda s'han fet públics els guanyadors de la quarta convocatòria dels premis a la trajectòria investigadora a l'ICS, que volen distingir la tasca de professionals que hagin contribuït de forma significativa al desenvolupament de la recerca en ciències de la salut en l'àmbit de l'ICS i mantinguin una activitat de reconegut nivell científic. Els guanyadors d'aquest any han estat el Dr. José Manuel Fernández-Real, per la seva intensa tasca investigadora en l'àmbit de la resistència a la insulina i, en especial, en les malalties endocrinològiques amb un gran impacte social actual i de futur, com són l'obesitat i la diabetis de tipus 2, i el Dr. Ernest Vinyoles, que ha rebut el guardó per les seves investigacions en el camp de la hipertensió, especialment en la mesura clínica de la pressió arterial, i en concret en el monitoratge ambulatori de la pressió arterial, l'electrocardiografia en el pacient hipertens i el risc cardiovascular. "http://www.vhir.org/Global/pdf/notes_premsa/29112011_ICS.pdf" - Nota de premsa: "Més de 100 investigadors es reuneixen en la 4a Jornada de Recerca de l'Institut Català de la Salut" "http://www.vhir.org/DDGRecerca/COMUNICACIOEXTERNA/2011/2011_0348/2011_0348_001.pdf" "http://www.vhir.org/Global/pdf/notes_premsa/29112011_ICS_premiats.pdf" - Nota de premsa: "L'Institut Català de la Salut guardona els doctors José Manuel Fernández-Real i Ernest Vinyoles amb els Premis a la Trajectòria Investigadora 2011"

"2010 was a fruitful year for Vall d’Hebron Research Institute (VHIR). The general economic situation has not been an impediment to achieving new milestones. As a research center we have reached our goals through the efforts of our researchers and the support staff of all the different units. We have improved on most of the challenges that we set every day, we have achieved many advances in research and have made strategic decisions that strengthen us as an institution".Dr. Joan X. ComellaDirector "http://www.vhir.org/Global/pdf/Memoria2010.pdf" "http://www.vhir.org/Global/pdf/Memoria2010.pdf" ANNUAL REPORT 2010: CLICK HERE

La Dra. Laura Audí, del grup d'endocrinologia pediàtrica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha participat en un debat sobre la intersexualitat que ha organitzat el programa 'Els Matins' de TV3, i en el que també han intervingut afectats i una antropòloga.La intersexualitat és una anomalia en el desenvolupament sexual que fa que la persona neixi amb una discrepància entre els genitals interns i externs i això dificulta assignar un sexe en el moment de néixer.

Un equip dirigit pel Dr. Fernando Azpiroz, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) està desenvolupant un projecte d’investigació que té per objectiu demostrar la capacitat dels aliments per a millorar el confort digestiu i les sensacions agradables a l’organisme. L’estudi, que es realitza en col·laboració amb Gallina Blanca Star, s’inscriu en el marc del projecte d’investigació en alimentació i salut Henufood, aprovat i finançat en part pel Ministeri de Ciència i Innovació, en el que participen 9 empreses i 11 hospitals i centres d’investigació de tot l’estat espanyol.“Es tracta d’un estudi integral sobre la resposta dels aliments amb la hipòtesis que l’aparell digestiu pot ser l’origen de sensacions plaents. El nostre objectiu és demostrar que un aliment, en aquest cas es pren el caldo com a model, pot millorar el benestar tant en condicions normals com en situacions d’inapetència”, explica el Dr. Azpiroz.

L’empresa Telstar, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han formalitzat una aliança estratègica en l’àmbit de l’R+D+i per desenvolupar projectes conjunts de recerca i innovació en els àmbits de la ciència i la tecnologia aplicades al sector sanitari i la recerca biomèdica. Aquesta aliança és el resultat del conveni de col·laboració que les tres organitzacions han signat el 24 de novembre.Mitjançant aquest conveni, les tres organitzacions fomenten la generació, l’intercanvi i transferència de coneixement científic i tecnològic en l’àmbit de la recerca biomèdica, de la qual el VHIR i l’HUVH en són referents a nivell català, espanyol i internacional. Telstar, com a partner tecnològic, contribuirà a la millora de les instal·lacions i equips amb tecnologies pròpies per al tractament d’aire net i en els àmbits de la logística, la traçabilitat, aigua purificada, esterilitat i liofilització.El conveni ha estat signat per Jaume Raventós, director gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Joan Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i Pere Merino, director general de Telstar.

Un equip del grup de recerca en Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del CEM-Cat, dirigit pel Dr. Xavier Montalban, ha liderat una investigació en la qual s’ha descrit un marcador predictiu de resposta al tractament amb un dels fàrmacs de primera elecció, l’Interferó-beta (IFNB), en malalts afectats d’Esclerosi Múltiple (EM). Aquest nou marcador ajudarà a determinar si el pacient tractat amb IFNâ respondrà a aquest tractament o no. Aquesta troballa, que s’ha publicat recentment a la revista Annals of Neurology, permet conèixer de manera molt precoç si un pacient respondrà bé al tractament o no i, permet fer-ho amb seguretat i certesa, donat que els resultats obtinguts precoçment es correlacionen amb la manca de resposta al cap de dos anys de tractament. En el cas de l’EM i del tractament amb IFNB això és especialment important, tant per les característiques de la pròpia malaltia –crònica, degenerativa, discapacitant i incurable- com pel fet que l’IFNB, un dels tractaments d’elecció en l’EM, comporta possibles efectes secundaris i, alhora, comptem amb alternatives terapèutiques que són una opció a tenir en compte en aquests casos. Per tot això, és possible evitar que els pacients inicïin un tractament amb un fàrmac que podria no ser completament efectiu, mentre la malaltia pot seguir avançant sense possibilitat de retorn al punt de partida.

El Dr. Joan Comella, director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), i Isabel Oriol, presidenta de l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) han presidit una reunió de treball que ha tingut lloc el 23 de novembre a l'Edifici Collserola del VHIR durant la qual s'han presentat les principals línies d'investigació en càncer que actualment es desenvolupen a l'Hospital Universitari Vall d'HHebron, així com el projecte europeu d'investigació traslacional EATRIS.A la reunió també han assistit, per part de l'AECC, Pilar Perote, vicepresidenta de la Fundació, Isabel Orbe, directora científica, i Dolores de Oya, presidenta d'AECC a Barcelona. Per part del VHIR, a més del seu director, han assistit els responsables de les principals línies d'investigació oncològica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.Després de la trobada, la delegació de l'AECC ha visitat alguns dels laboratoris i instal·lacions dels grups de recerca relacionats amb el càncer.

El Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha celebrat l'1 i el 2 de desembre la 5a Jornada Científica i la 15a Conferència Anual. Pel que fa a la 5a Jornada, han participat més de 50 treballs de recerca en les categories predoctoral, postdoctoral, residents i DUE. En l’apartat de predoctorals, la millor comunicació ha estat per Alba González Juncà, del grup Gene Expression and Cancer del VHIO amb el treball ‘TGFB Receptor I inhibitor radiosensitizes Glioblastoma’. El segon premi d’aquesta categoria ha estat per Nahia Ezkurdia Garmendia, del grup de malalties hepàtiques del VHIR amb la presentació ‘Sympathetic atrophy of portal hypertensive rats is generated by an afferent splanchnic signal via a brain-sympathetic mesenteric ganglia pathway’.En la categoria de postdoctorals la guanyadora ha estat Eva Colás Ortega, de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia traslacional i pediàtrica del VHIR, amb la presentació ‘ETV5 and LPP, promoting EMT in endometrial carcinoma’. En l’apartat de residents, han resultat guanyadors ex aequo Laia Badia Cebada, del grup de malalties hepàtiques del VHIR amb el treball ‘Una estrategia diagnóstica simple basada en variables clínicas y elastografía es muy útil para hipertensión portal inicial en pacientes asintomáticos con enfermedad hepática crónica’, i Jaume Francisco Pascual, del grup de patologia cardiocirculatòria del VHIR amb la comunicació ‘Características inmunohistoquímicas de los trombos coronarios resistentes a fibrinolisis'. Per últim, en l’apartat de DUE, la gran novetat d’aquesta edició, la millor comunicació ha estat la d’Ana Sancho Gómez, de la Unitat de Suport Nutricional, amb la presentació ‘Intervención nutricional en pacientes con Enfermedad Inflamatoria Intestinal (EII) en brote agudo’.La jornada ha servit també per lliurar les beques predoctorals del VHIR a Víctor Llombart Sebastià, del grup de malalties neurovasculars, Melania Montes Pérez, de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica, Irina Torres Rodríguez, del grup de Nefrologia, i Sarai Rodríguez Navarro, de malalties hepàtiques del VHIR. Per últim, s’ha fet lliurament de la Beca Post MIR La Caixa a Eduard Bosch Peligero, per un projecte de recerca translacional cardiovascular. Al final de les presentacions de la 5a jornada s’ha celebrat la 15a Conferència Anual amb el Prof. Alastair Compston, Chairman of the Department of Neurosciences at Addenbrooke’s Hospital i Editor de Brain, amb la ponència ‘Multiple Sclerosis: A model disease for experimental medicine’, que ha estat seguida per un nombrós grup d’investigadors que han seguit atentament les claus de la recerca d’aquest brillant investigador.El director del VHIR, el Dr. Joan Comella, ha presentat tot seguit els resultats anuals de l’institut, destacant les bones xifres globals tot i la difícil situació econòmica. A l’acte de la conferència han assistit la Dra. Marta Aymerich, responsable de Recerca de la Conselleria de Salut, el Dr. Ricard Pujol, assessor de Recerca de l’ICS, el Dr. Jaume Raventós, gerent de l’HUVH, i el Dr. Jaume Roigé, Director Assistencial de l’hospital. Tots quatre han destacat en el seus discursos la celebració de la jornada i la conferència i han felicitat al VHIR pels resultats presentats, al mateix temps que han convidat a continuar treballant per superar les dificultats. També han assistit la Dra Maria José Cerqueira, directora de Docència de l’HUVH, Montserrat Artigas, directora d’infermeria de l’HUVH, Jaime Vives, Director General de Roche, Artur Palet Business Development de Roche, Dr. Juan Ignacio Barrachina, Gerent Hospital Hemanas Hospitalarias Sagrado Corazón, Dra. Guadalupe Mengod, vicedirectora Institut d’Investigacions Biomèdiques Barcelona (IIBB), Dra. Mercè Frias, Project Manager Advancell Therapeutics, i Trino Puig, director d’Àrea de Negoci de “la Caixa”. "http://www.vhir.org/Global/pdf/fotos/V_Jornadacientifica_.pdf" Fotos 5a Jornada Científica "http://www.vhir.org/Global/pdf/fotos/fotos15conf_anual_.pdf" Fotos 15a Conferència Anual "http://youtu.be/fLt5EkvJ5Ps" Videos de la Jornada i Conferència

Expoquimia, la cita de referència del sector químic en el sud d'Europa que es celebra a Barcelona, va acollir el 16 de novembre una taula rodona on es va debatre sobre la nanotecnologia aplicada a la medicina.El director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Joan Comella, va actuar com moderador en un debat on va participar el Dr. Simó Schwartz Jr, responsable del CIBBIM-Nanomedicina del VHIR, al costat del Dr. Jaume Veciana Miró, de l'Institut de Ciències Materials de Barcelona, el Dr. José Luis Jiménez Fuentes, del Centre d'Immunobiología molecular de l'Hospital Gregorio Marañón i la Dra. Maria Jesús Vicent, del Centro de Investigaciones Príncipe Felipe de València.Entre els temes que es van tractar, a més de les presentacions individuals de cadascun dels centres, destaquen les aplicacions clíniques per al diagnòstic i el tractament i l'evolució de la nanomedicina. La principal conclusió és que la nanomedicina mostra un potencial sense igual per a realitzar el diagnòstic precoç de malalties i nous tractaments, ja que poder comptar amb dosis exactes que vagin directament al focus de la malaltia és el gran repte.Una nova esperança de futur amb la qual es pot aconseguir dirigir els fàrmacs de manera que els medicaments siguin més eficients en combinar la funció terapèutica amb la farmacològica per a actuar només en la part danyada del cos i no contaminar la resta de toxines innecessàries i perjudicials per a l'organisme. La nanomedicina pot convertir-se en una de les vies alternatives per a tractaments tan agressius com la quimioteràpia o la radioteràpia, amb nombrosos efectes secundaris sobre el cos del malalt.