Un estudi global de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, liderat pel grup d'Expressió Gènica i Càncer del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, ha aconseguit identificar quines són les cèl·lules iniciadores d'un tumor cerebral, el glioma, i les que tenen capacitat per regenerar-lo després d'una cirurgia.Els resultats de l'estudi, que s'ha centrat concretament en el glioma, el tumor maligne cerebral més freqüent, s'han publicat a la revista Cancer Cell, firmat per una vintena d'investigadors del Vall d'Hebron, entre els que es troben el responsable del grup de Patologia cardiocirculatoria del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. David García-Dorado, o el líder del grup del VHIR en neurotraumatología i neurocirurgia, el Dr. Juan Sahuquillo.Els investigadors han aconseguit identificar d'entre totes les cèl·lules del glioma quins són les iniciadores de l'esmentat tumor cerebral i quins tindran capacitat de desenvolupar-lo i regenerar-lo després d'un tractament quirúrgic.El responsable principal de l'estudi i del grup d'expressió gènica i càncer, Joan Seoane, ha indicat que la investigació ha identificat les cèl·lules que inicien aquest tipus de tumors i que presenten elevats nivells de les proteïnes CD44 i Id1."Això pot tenir repercussió en molts tractaments -ha assenyalat Joan Seoane-, perquè en poder identificar i marcar les cèl·lules responsables d'una recurrència, podem determinar quins tractaments eliminen o no aquestes cèl·lules".El mateix equip investigador també ha observat que un fàrmac és capaç d'eliminar aquestes cèl·lules malignes, el denominat inhibidor de l'hormona TGF-beta.Aquest fàrmac es troba actualment en assaig clínic en la Unitat d'Investigació en Teràpia Molecular del Càncer-La Caixa de l'hospital del Vall d'Hebron.El glioma és el tumor cerebral més freqüent i a Europa afecta a unes 13.000 persones cada any, i es classifica en quatre graus, sent el de quart grau, també anomenat gliobastoma, un dels més agressius, amb índexs de supervivència molt baixos.

Els dies 10 i 11 de desembre es va celebrar a l'Hospital Vall d'Hebron la reunió inicial de l'escola internacional de doctorat 'Promise', un projecte conjunt entre la Universitat Justus Liebeg, de Giesen, Alemanya, i el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), a més de la participació de l'ICCC (HSP-CSIC). L'escola està centrada en la investigació del mal miocàrdic per isquèmia-reperfusió, i compta amb un important finançament, 1,5 milions d'euros, de l'Agència Alemanya d'Investigació (DFG).El projecte permetrà obtenir el grau de Doctor per les universitats Justus Liebeg i Universitat Autònoma de Barcelona, i compta amb un màxim de 17 places, de les que s'han cobert 12.El director del projecte per part de Catalunya és el Prof. David García-Dorado, responsable del grup de patologia cardiocirculatoria del VHIR, mentre que per part alemanya és el Prof. Klauss Priesner. Més informació: "http://www.uni-giessen.de/cms/fbz/fb11/forschung/graduierte/promise" Protecting the Heart from Ischemia (PROMISE)

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron van ser reconeguts un any més en la celebració dels premis de Diario Médico per les persones, institucions o empreses que han ajudat a millorar la medicina, l’assistència sanitària i la salut amb la seva aportació durant 2010.En una festa celebrada en el Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona, el 30 de novembre, el VHIR va rebre dos premis a ‘Las Mejores ideas de la Sanidad del Año’ en l’apartat d’Investigació i Farmacologia. El primer d’ells va ser per la idea ‘Projecte MetaHit: desxifrat per primera vegada el Metagenoma Humà’, una investigació liderada pel Dr. Francisco Guarner, del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del VHIR, que dirigeix el Dr. Fernando Azpiroz. Conjuntament amb el Centro de Investigación Biomédica en Red Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBERehd), els investigadors del VHIR participen -com a únic representant de l'Estat Espanyol- en el projecte MetaHIT. Els resultats de l’estudi, publicats a Nature, descriuen un catàleg de 3.300.000 gens procedents de les bactèries intestinals. Això es tradueix en unes 20.000 funcions diferents a càrrec de totes les bactèries que viuen al nostre intestí. La UE ha destinat 11,4 milions d’euros al projecte MetaHit, i per tant, a la investigació del metagenoma humà. Aquesta investigació del VHIR situa als seus investigadors a l’avantguarda de la biomedicina mundial.La segona idea guanyadora va ser ‘Trasplantament de flora intestinal’. La investigació liderada per la Dra. Chaysavanh Manichanh i també coordinada pel Dr. Francisco Guarner, tots dos membres del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del VHIR, que dirigeix el Dr. Fernando Azpiroz, va ser un estudi sense precedents que demostra que és possible modificar la composició de la flora intestinal trasplantant-la i que els canvis generats es mantenen, més enllà del que era imaginable, fins a tres mesos després del trasplantament. La possibilitat de validar tractaments que puguin fer variacions en la composició de la flora suposaria un abans i un després en aquelles malalties en les quals hi ha evidència científica de què la flora intestinal juga un paper determinant. Aquesta investigació, publicada a Genome Research, estableix que és possible la introducció de noves espècies en la flora intestinal habitual simplement ingerint-les, i postula que no és necessari eliminar prèviament part de la flora existent mitjançant antibiòtics, com es creia. L’estudi va tenir una gran repercussió als mitjans de comunicació.Entre els premiats d’aquesta edició també hi ha dues importants fites de l’Hospital Vall d’Hebron. Una es el primer trasplantament total de cara del món, una noticia que va posar el Vall d’Hebron en la primera línia dels centres hospitalaris mundials i va ratificar el lideratge en trasplantaments. L’equip de l’hospital liderat pel Dr. Pere Barret. L’hospital també va rebre un altre premi compartit pel projecte de la Unitat del Son.Diario Médico també va premiar el projecte de Consorci de Suport a la Investigació Biomèdica en Xarxa (Caiber) com a plataforma d'assaigs clínics. El Caiber ja ha aconseguit incloure als quaranta centres sanitaris més potents i competitius del país, establir marcs de cooperació amb les comunitats autònomes, centres d'investigació, indústria farmacèutica i plataformes i infraestructures europees d'assaigs clínics. El VHIR, que en els últims anys ha participat en el 25% de tots els assaigs clínics aprovats a Espanya, és un dels centres participants en el projecte. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2010&num=151&mv1=5&mv2=1&Idioma=ca&titol=Desxifrat+per+primera+vegada+e" Més informació Projecte MetaHit "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2010&num=189&mv1=5&mv2=1&Idioma=ca&titol=Noves+expectatives+per+al+trac" "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2010&num=189&mv1=5&mv2=1&Idioma=ca&titol=Noves+expectatives+per+al+trac" Més informació Trasplantament flora intestinal "htt://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2010&num=189&mv1=5&mv2=1&Idioma=ca&titol=Noves+expectatives+per+al+trac"

El Dr. Juan Sahuquillo i el Dr. Manuel Roig Quilis, investigadors del VHIR, han guanyat un dels Premis a l’Excel·lència Professional que atorga el Col·legi de Metges de Barcelona. Aquest premi, que aquest any celebren la setena edició, distingeixen els metges i metgesses amb un comportament exemplar en el terreny de l’assistència, l’educació mèdica, la recerca o la bioètica.El Dr. Sahuquillo és responsable del grup de recerca en neurotraumatologia i neurocirurgia (UNINN) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). El Dr. Roig és el cap del servei de neurologia pediàtrica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i membre del grup de recerca en neurologia pediàtrica del VHIR. L’acte de lliurament dels premis té lloc el 29 de setembre al Teatre Romea de Barcelona.

Per tal de potenciar la recerca d’infermeria i reforçar l’activitat científica generada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, la direcció d’Infermeria va organitzar el 25 de novembre la III Jornada d’Activitats Científiques.L’objectiu era compartir coneixements entre tots els professionals de l’hospital que van voler donar a conèixer i exposar totes aquelles experiències d’activitat científica en què han treballat en el darrer any en les seves àrees de coneixement. El Dr. Joan Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), va presentar les jornades conjuntament amb el gerent de l’hospital, el Dr. De Sancho, la directora de Cures de l’Institut Català de Salut, Alba Brugués, la directora d’infermeria de l’hospital, Montserrat Artigas, i la presidenta de l’ACMSCB, Isabel Pera.

Entre un 60 i un 70% dels nens amb trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) continuen patint el desordre a l’edat adulta.

Les cèl·lules del cor d’una persona adulta moren de forma diferent de les altres, ja que no tenen les molècules que desencadenen l’apoptosi (mort cel·lular controlada) i, en canvi, en produeixen d’altres (com una proteïna anomenada EndoG) que són les que els provoquen la mort al descontrolar-se en una situació d’estrès. Aquesta investigació té una gran transcendència per buscar mecanismes que ajudin a evitar les insuficiències cardíaques que pateixen la majoria de les persones que han tingut un infart. També explica per què han fracassat la majoria dels tractaments experimentals aplicats durant els últims anys a tot el món per frenar les lesions del miocardi (el teixit muscular del cor), alhora que obre el camí per dissenyar nous tractaments que puguin ser eficaços.Es tracta dels resultats d'una investigació pionera en l'àmbit mundial que va en contra de les tesis científiques predominants durant l'última dècada sobre els mecanismes de mort del múscul cardíac. En aquesta investigació han participat la Universitat de Lleida i el grup investigador de senyalització cel·lular i apoptosi de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, format per Daniel Sanchis, Marta Llovera, Junmei Ye, Maria Cardona, Jisheng Zhang i Nuria Bahi, així com l'exprofessor de la UdL i actual director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Joan Comella, i Xavier Cañas, del Parc Científic de Barcelona.

La consellera de Salut, Marina Geli, l’alcalde d Barcelona, Jordi Hereu, i el gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), el Dr. José Luis de Sancho, van presentar el 22 de novembre un protocol signat pel Departament de Salut i l’Ajuntament de Barcelona que possibilitarà, des d’ara i fins 2020, la transformació, evolució i creixement de l’HUVH. El primer pas i objecte exclusiu del protocol seran 35.000 metres quadrats per ús sanitari als terrenys de la Teixonera, que ajudaran a esponjar i millorar l’atenció als ciutadans i la comoditat al recinte hospitalari. L’ampliació no comportarà un trasllat de seu, sinó un augment de les instal·lacions actuals.Durant la presentació del protocol la consellera va explicar que en el terreny dedicat a la recerca es contempla que al 2020 ha de passar dels actuals 5.770 a més de 38.000 metres quadrats, la gran majoria d’ells ubicats en l’entorn de la part alta de l’hospital, en els terrenys del solar de Maria Auxiliadora i les instal·lacions del voltant. Aquest increment tan important s’emmarca en el projecte de construcció del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i del desenvolupament del Parc de Recerca Biosanitària, impulsat des del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i que serà una realitat en els propers anys.

Tot i que el nombre de casos és mínim, entre l’1 i el 2%, els implants subcutanis poden provocar una reacció tardana. Per evitar aquests casos, la Sociedad Española de Medicina y Cirugía Cosmética (SEMCC) va encarregar al Dr. Jaume Alijotas, responsable del grup de recerca bàsica en envelliment, biomaterials i nanotecnologia del VHIR, que estudiés els casos amb problemes per tal de poder identificar-los, tractar-los i posar les bases per evitar-los. Com a resultat d’aquesta investigació ara s’està en disposició de desenvolupar un test per identificar qui té predisposició genètica a tenir complicacions.

Coincidint amb la reunió anual de la Sociedad Española de Neurología, s’ha presentat l’obra ‘Neurorreparación y rehabilitación tras el ictus’, coordinada pel Dr. Joan Montaner, director del Laboratori d’Investigació Neurovascular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i amb l’assessorament de les doctores Inma Bori i Carmen Martínez, del Servei de Rehabilitació del Vall d’Hebron.L’obra, quart títol de la col·lecció ‘Avances en Patología Neurovascular’, aborda la situació actual i el futur de la neurorreparació i rehabilitació després de l’ictus. La publicació ha comptat amb la col·laboració d’autors de diverses especialitats, com ara neuropsicòlegs experts en rehabilitació neurocognitiva i psiquiatres, rehabilitadors, neuròlegs, neurofisiòlegs i neurocientífics de reconegut prestigi internacional, que han sabut condensar la complexitat de cadascun dels capítols i apropar als lectors l’actualitat de la neurorreparació i rehabilitació de l’ictus. "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/2012/19112012_Neurorreparacion.pdf" Més informació