Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) lideren un estudi que mostra dades epidemiològiques sobre les causes i les conseqüències de l’abandonament del tractament amb antiagregants plaquetars després de la col·locació d’un stent alliberador de fàrmacs o farmacoactiu. Degut a la gravetat dels efectes de suspendre el tractament i a la manca d’informació que existeix sobre els motius d’aquesta suspensió, la Unitat d’Epidemiologia de l’Àrea del Cor de l’Hospital de la Vall d’Hebron, sota la direcció de Dr. Ignacio Ferreira, ha realitzat un estudi on s’ha volgut analitzar les causes per detectar el problema i cercar solucions. L’estudi ha estat publicat aquesta setmana a la revista Circulation.

Un projecte coordinat pel Dr. Manuel Comabella, membre del grup de recerca en Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i en el qual participa Rana Moubarak, membre del grup de Recerca de Senyalització cel·lular i apoptosi, ha rebut un important ajut de la prestigiosa Fundación Alicia Koplowitz. El projecte, titulat com a ‘Estudio de la heterogeneidad en la susceptibilidad a la muerte celular por apoptosis en pacientes con esclerosis múltiple: Búsqueda de dianas terapéuticas’, haurà d’executar-se en el termini màxim de dos anys des de l’octubre de 2010, rebrà un ajut de 75.000 euros.

El laboratori de Recerca Neurovascular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha descobert algunes variants genètiques que, per una banda, suposen un indicador de resposta al tractament de l’ictus com a marcador i, de l’altra, s’associen a un major risc de patir aquesta malaltia. Aquests resultats són fruit d’una llarga trajectòria de més de 5 anys durant els quals s’han focalitzat esforços en el camp de la genètica en relació a l’ictus. Els factors de risc com la hipertensió, la diabetis, el colesterol i el tabaquisme tenen una importància cabdal i no s’ha de baixar la guàrdia, però cal anar més enllà, doncs aquests factors no expliquen tots els casos d’ictus. La majoria d’aquests factors no expliquen per què uns pacients es recuperen millor i uns, pitjor, per què uns tornen a fer un ictus i altres no, o per què uns pacients responen millor que els altres al tractament. Per tant, cal trobar noves respostes. Aquest grup d’investigadors, pioner i líder a l’Estat espanyol d’una de les línies més fructíferes en el binomi ictus i genètica, ha realitzat recentment múltiples avenços en aquesta àrea que s’han concretat en diverses publicacions científiques (veure arxiu adjunt).

La Dra. Laura Audí, investigadora de la unitat d’Endicronologia Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), dóna el seu punt de vista sobre la intersexualitat. Fa anys, s'assignava un sexe al nadó que, a la llarga, podia resultar erroni. Ara, gràcies als avenços dels estudis genètics, morfològics i hormonals s'aconsegueix determinar-lo amb més seguretat i fiabilitat.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han aconseguit establir clares relacions entre diferents patrons de personalitat de pacients amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i els subtipus de trastorn que aquests pacients pateixen. Els resultats d’aquest estudi, publicats a la revista Psicothema tenen una gran utilitat clínica. D’una bandahan servit per validar els subgrups de TDAH dels quals es parla d’un temps ençà i, d’altra banda, permet orientar, de manera diferent, el tractament psicològic de suport que s’aconsella a aquests pacients, en funció del subgrup al qual pertanyen.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) lideren un estudi sense precedents que demostra que és possible modificar la composició de la flora intestinal trasplantant-la i que els canvis generats es mantenen, més enllà del que era imaginable, fins a tres mesos després del trasplantament. La possibilitat de validar tractaments que puguin fer variacions en la composició de la flora suposaria un abans i un després en aquelles malalties en les quals hi ha evidència científica de què la flora intestinal juga un paper determinant. Aquesta investigació, publicada avui a la revista Genome Research, estableix que és possible la introducció de noves espècies en la flora intestinal habitual simplement ingerint-les i postula que no és necessari eliminar prèviament part de la flora existent mitjançant antibiòtics, com es creia.

Els investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ocupen llocs destacats en un rànquing que publica la llista dels millors investigadors espanyols en funció de l’índex h. Es tracta d’un mètode que avalua l’impacte de les investigacions científiques en diverses àrees del coneixement. Segons els promotors de l’estudi, que es pot consultar a "http://indice-h.webcindario.com" http://indice-h.webcindario.com, el rànquing d'experts ordenats pel factor h està dissenyat en funció de les dades de l'ISI Web of Science i s'actualitza de manera periòdica. Dins de l’apartat de Ciències de la Salut, dos investigadors del Vall d’Hebron lideren el rànquing en les seves respectives àrees. El Dr Josep Baselga, amb un índex h 64 es troba al capdavant de l’àrea que el web denomena ‘Oncology’. Per la seva banda, el Dr. Jordi Rello, amb índex h 44, lidera l’apartat de ‘Critical Care’. El Dr. Joan Ramon Malagelada és l’investigador del VHIR amb un índex h més alt, 72, i ocupa la segona posició en el rànquing de l’àrea de ‘Gastroenterology & Hepatology’. Altres investigadors destacats en el rànquing són, per exemple, el Dr. Joan Montaner del laboratori neurovascular, amb un índex h 33, el Dr. García Dorado, amb un índex h 29, i el Dr. Gaietà Permanyer, amb un índex h 30, tots dos a l’àrea de ‘Cardiac and Cardiovascular systems’, El factor h assigna a cada expert el nombre d'articles dels quals és autor amb tantes cites o més que aquest índex. És a dir, si un científic té un factor h=30, vol dir que té trenta articles que, com a mínim, s'han citat trenta vegades en la literatura científica.

Com a coordinador del Registre Europeu de casos greus de la grip A, el Dr. Rello, responsable del Grup de Recerca en sèpsia i infecció respiratòria greu del VHIR, valora la gestió i fa balanç final sobre aquesta primera pandèmia del segle XXI al programa 'Els Matins', de TV3.

El cap de Neuroimmunologia clínica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Xavier Montalban, opina sobre la llum verda de les autoritats sanitàries a la comercialització a Espanya de Sativex, un medicament derivat del cannabis, per al tractament de l'espasticitat en pacients d'esclerosi múltiple.

Un estudi dirigit per la Dra. Rosanna Paciucci, membre de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia traslacionional del VHIR, i publicat a Journal of Biological Chemistry, ha descrit per primera vegada com la Flotilina 1 és clau per a la separació correcta dels cromosomes durant la mitosis cel•lular. Aquesta proteïna, present en les membranes de les cèl•lules, pot penetrar fins al nucli de la cèl•lula, on interactua amb l’activitat de la proteïna Aurora Kinasa B, que permet la correcta separació dels cromosomes en la divisió cel•lular. L’absència de Flotilina 1 no permet la correcta separació dels cromosomes.