El cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i d'Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Jaume Reventós, va participar en una jornada adreçada a malalts de càncer de pròstata i als seus familiars, on va explicar els últims avenços de la investigació del seu grup. La jornada, organitzada per  la Junta de Barcelona de la Asociación Española Contra el Càncer a l’Hospital Duran i Reynals de l’Hospitalet de Llobregat, estava adreçada als homes que pateixen aquesta malaltia, i tenia la intenció d’incidir en la prevenció i donar a conèixer els últims tractaments.Durant la xerrada, el Dr. Reventós va subratllar que “amb l'arribada de la biologia molecular, i en particular, de les tècniques de genòmica i proteómica, som capaços de detectar altres marcadors que ens poden orientar cap a l’existència d’un càncer”.  L’acte va comptar també amb el Dr. Joan Palou, responsable d’Urologia Oncològica de la Fundació Puigvert, així com amb el Dr. Ferran Guedea, responsable del servei de radioteràpia de l’ICO.

El director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Joan Comella, va participar en una dinar xerrada convidat per l'entitat Caliu Ilerdenc, a Lleida, en què va destacar l'elevat nivell de la investigació biomèdica de Lleida i la resta de Catalunya, i va assegurar que dels nou hospitals de tot l'Estat que tenen un nivell d'investigació acreditat pel ministeri de Ciència, sis són catalans.Així mateix, va destacar que l'objectiu de la investigació biomèdica és "solucionar problemes dels pacients", però va remarcar que els hospitals també són "centres d'innovació i de proves de nous fàrmacs, així com de tecnologies mèdiques sobre el diagnòstic o el tractament dels malalts". En aquest sentit, va alertar que el pròxim repte a abordar, en una societat del coneixement, és millorar la transferència dels resultats de les investigacions cap a la societat, cosa que suposa la creació d'empreses que traslladin al mercat nous fàrmacs o tecnologies. "La base és bona, però tenim dificultats a l'hora de generar emprenedors i empreses que portin les investigacions al mercat", va assenyalar.

Un treball presentat per Olga Tornavaca, del grup CIBBIM-Nanomedicina Fisiopatologia Renal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha guanyat en l’apartat de l’àrea cardiovascaular el V Premi Fundación Biogen Idec per Joves Investigadors Espanyols. El treballat, titulat “Kidney Androgen-Regulated Protein Transgenic Mice Show Hypertension and Renal Alterations Mediated by Oxidative Stress” i publicat a Circulation a l'abril de 2009, ha estat reconegut per, “usant un model de ratolí transgènic, establir per primera vegada el paper de la proteïna 'Kidney androgen-regulated protein (KAP) en la hipertensió, un problema sanitari de gran rellevància en els països desenvolupats, demostrar que el seu mecanisme d'acció involucra a l'estrès oxidatiu i, atès que KAP és regulada pels andrògens, aportar llum sobre els mecanismes moleculars que determinen les diferències de gènere en el desenvolupament de la hipertensió”.El premi, dotat amb 15.000 euros, han estat lliurats el 15 de març a la seu central del CSIC.

“We have more researchers, more research groups and more space than last year, but it is only the starting point of a project that will not stop growing. We have worked, we work and we will work to maintain the leadership regarding our publications’ quantity and quality, but, especially, to maintain our leadership regarding the solutions to human health issues. We are leaders in innovation, but also leaders in bringing the results of our research closer to the society to which we are devoted”Dr. Joan X. ComellaDirector "http://www.vhir.org/global/pdf/memoria/Memoria2009.pdf" CLICK HERE: ANNUAL REPORT 2009

Un equip d'investigadors del Grup de Recerca Malalties Neurovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderat pel Dr. Joan Montaner, ha elaborat, per primera vegada, un estudi proteòmic amb mostres humanes per a detectar les variacions que es produeixen en les proteïnes de les persones afectades per ictus isquèmic. La investigació, publicada a la revista Journal of Neuropathology & Experimental Neurology, ha identificat 39 proteïnes implicades en el procés de l’infart cerebral o ictus isquèmic. Algunes corroboren troballes prèvies en models animals, altres es confirmen per primera vegada però eren esperables i algunes suposen nous reptes doncs encara no s’han identificat.

El 16 de desembre el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) va celebrar el Patronat per cloure 2010, presidit per la Hble. Sra. Marina Geli, i amb la presència dels seus patrons, com ara l’Institut Català de la Salut (ICS), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) o l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, a més d’altres representants de diferents àmbits científics i sanitaris.Durant el Patronat, el Dr. Comella, director del VHIR, va presentar un informe on es demostrava una evolució dels principals indicadors de l’activitat del centre des de 2003 fins al dia d’avui. Entre les dades destaca la gran evolució en el nombre de publicacions i factor d’impacte en els darrers set anys, passant de 271 publicacions i un factor d’impacte de 900,45 el 2003 a 654 i un factor d’impacte provisional de 3.067,787 amb data desembre de 2010. Així mateix, es va donar informació sobre l’augment significatiu de la presència de l’Institut als mitjans de comunicació, passant de 765 impactes al 2009 als 1.382 amb data de desembre de 2010, i en especial el creixement en els impactes de mitjans generalistes, que en un any ha passat del 45% al 65% del total de referències. També mereix atenció l’apartat dels assaigs clínics, que han crescut aquest any un 33% fins a situar-se en els 639 actius. Pel que fa a les dades econòmiques, el VHIR ha incrementat els seus ingressos tot i el moment econòmic complicat a escala global, passant de 38,5 milions d’euros el 2009 a 39,3 amb data de desembre. Totes aquestes dades positives s’han aconseguit amb un mínim de noves incorporacions, fet que posa de rellevància el gran esforç i la brillant tasca dels treballadors de l’Institut.La consellera Geli, que es va acomiadar del Patronat ja que deixarà el seu càrrec en breu, va voler emfatitzar el gran moment que passa el Vall d’Hebron en general i la seva recerca en particular, i va a encoratjar als assistents a continuar treballant per conservar el lideratge i donar un pas més. Tota aquesta feina dels darrers anys i els excel·lents resultats signifiquen que “el Vall d’Hebron està en la primera divisió mundial”, va assegurar, i per tant en condicions d’establir “aliances amb algun dels grans hospitals del món”.

La recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron destaca en l’anàlisi comparativa internacional de la producció científica dels agents de recerca de Catalunya en l’informe OCRI del mes de novembre fet públic pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. En l’apartat de la producció científica dels hospitals i centres de recerca de biosalut catalans que apareixen en l’informe, el Vall d’Hebron ocupa la segona posició en nombre de publicacions (Output), amb més de 3.000 documents, i en la comparativa amb altres centres internacionals resulta destacat. Pel que fa al factor d’impacte normalitzat, ocupa la quarta posició, a tocar de l’1,75, per sobre de la mitjana dels centres internacionals estudiats a l’informe. "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/01112010_informe_OCRI.pdf" Més Informació

El programa de TVE, ‘Para todos la 2’, va organitzar el 13 de desembre un debat sobre l’ictus en el seu espai de tertúlia sobre salut. Entre els participants es trobava el Dr. José Álvarez Sabín, membre del grup de malalties neurovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca i cap del servei de neurologia de l’hospital. A més, a la taula, que va tenir com a punt de partida el cas d’Isabel Palomeque, una malalta que ha escrit un llibre sobre el seu cas, estaven presents Fausto García, Catedràtic de Bioquímica que va patir un ictus fa set anys, Esther Duarte, cap de secció del servei de Medicina Física i Rehabilitació de l’Hospital del Mar de Barcelona, i Teresa Roig, Neuropsicòloga de l’Institut Güttman.

Un estudi global de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, liderat pel grup d'Expressió Gènica i Càncer del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, ha aconseguit identificar quines són les cèl·lules iniciadores d'un tumor cerebral, el glioma, i les que tenen capacitat per regenerar-lo després d'una cirurgia.Els resultats de l'estudi, que s'ha centrat concretament en el glioma, el tumor maligne cerebral més freqüent, s'han publicat a la revista Cancer Cell, firmat per una vintena d'investigadors del Vall d'Hebron, entre els que es troben el responsable del grup de Patologia cardiocirculatoria del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. David García-Dorado, o el líder del grup del VHIR en neurotraumatología i neurocirurgia, el Dr. Juan Sahuquillo.Els investigadors han aconseguit identificar d'entre totes les cèl·lules del glioma quins són les iniciadores de l'esmentat tumor cerebral i quins tindran capacitat de desenvolupar-lo i regenerar-lo després d'un tractament quirúrgic.El responsable principal de l'estudi i del grup d'expressió gènica i càncer, Joan Seoane, ha indicat que la investigació ha identificat les cèl·lules que inicien aquest tipus de tumors i que presenten elevats nivells de les proteïnes CD44 i Id1."Això pot tenir repercussió en molts tractaments -ha assenyalat Joan Seoane-, perquè en poder identificar i marcar les cèl·lules responsables d'una recurrència, podem determinar quins tractaments eliminen o no aquestes cèl·lules".El mateix equip investigador també ha observat que un fàrmac és capaç d'eliminar aquestes cèl·lules malignes, el denominat inhibidor de l'hormona TGF-beta.Aquest fàrmac es troba actualment en assaig clínic en la Unitat d'Investigació en Teràpia Molecular del Càncer-La Caixa de l'hospital del Vall d'Hebron.El glioma és el tumor cerebral més freqüent i a Europa afecta a unes 13.000 persones cada any, i es classifica en quatre graus, sent el de quart grau, també anomenat gliobastoma, un dels més agressius, amb índexs de supervivència molt baixos.

Els dies 10 i 11 de desembre es va celebrar a l'Hospital Vall d'Hebron la reunió inicial de l'escola internacional de doctorat 'Promise', un projecte conjunt entre la Universitat Justus Liebeg, de Giesen, Alemanya, i el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), a més de la participació de l'ICCC (HSP-CSIC). L'escola està centrada en la investigació del mal miocàrdic per isquèmia-reperfusió, i compta amb un important finançament, 1,5 milions d'euros, de l'Agència Alemanya d'Investigació (DFG).El projecte permetrà obtenir el grau de Doctor per les universitats Justus Liebeg i Universitat Autònoma de Barcelona, i compta amb un màxim de 17 places, de les que s'han cobert 12.El director del projecte per part de Catalunya és el Prof. David García-Dorado, responsable del grup de patologia cardiocirculatoria del VHIR, mentre que per part alemanya és el Prof. Klauss Priesner. Més informació: "http://www.uni-giessen.de/cms/fbz/fb11/forschung/graduierte/promise" Protecting the Heart from Ischemia (PROMISE)